Anjela.
¿Qué?
Benet.
Quietút.
Anjela.
Si, ara que jo t'ho he dit.
¡Dèu mèu! ¡M' has dat un neguit!
Benet.
¿Perquè?
Anjela.
Perque ets un tossut.
Sabs que tant pateix la mare
perquè sempre está ab recel
de que tant tardi en Rafel,
y tú aquí parlantnhi encara!
Benet.
☀ Donchs perquè tarda á venir!
Havém de fèr la comèdia...
Anjela.
La tragèdia.
Benet.
O la tragedia.
Anjela.
¡Oh! Es qu' ho has de saber dir.
Benet.
La tragedia que vá escriurer
ja fá anys lo senyor Rectò,
de Santa Bárbara. (_Mòlt marcat._)
Anjela.
Aixó.
Benet.
Que hi há un paper que fá ríurer
sense parar ni un instant...
Anjela.
Qu' es lo que fará en Geroni.
Benet.
Y en Rafel hi fá 'l dimoni
y en Roch l'ánjel y jo 'l sant,
y tardant tant lo traidor
no s'enseja la trajedia,
y 'ns quedém sense comèdia
enguany per festa major.
Anjela.
¿Y donchs ara que hi vols fer?
Benet.
¿Jo? 'L que vulgan.
Anjela.
Doncas calla.
Hi ha tenoras y la gralla
y balléu si no pot sèr.
(_Eudalt treu lo cap per la porta del fondo._)
Eudalt.
¡Psit! (_S'amaga._)
Benet.
¿Qué? (¡Ay! tèns rahò. ¡Quín cap!)
(_Perque al véurel se recorda de que tè un encárrech d'ell y cumplirlo
encara._)
Anjela.
Benet; ¿ja sabs quin' hora es?
Benet.
Hora de contar dinés.
¿Que 'n tèns gaires?
Anjela.
No.
Benet.
☀ ¡Quí sab!
Eudalt.
¡Psit!
Benet.
¡Ja home! ¿Que no véus
qu' ara comensava á dirho?
Anjela.
¿Qué parlas sol?
(_Perquè ho sent y no véu á ningú mes que á n'ell, perquè Eudalt s'ha
amagát._)
Benet.
No... res... miro...
(_Dissimulant_)
Anjela.
Crech qu' ets plaga y no t'ho creus.
Benet.
Donchs, tornant á lo que deyam.
¿Qué li dich á l'Eudalet?
Anjela.
¡Que... no puch! (_Dolentli mòlt._)
Benet.
Quedará frét.
Anjela.
Que, si li he fèt mal, no ho creya.
Calmi donchs lo sèu neguit
ja qu' en vá per mí 'l tindria.
Benet.
Vejesses com passa 'l dia,
li deyas, sí, tot seguit.
No es curt de vista, y fá ulleras;
está groch, y no es safrá,
tè gana, y no vol menjá,
y, essent rich, vá sempre enrreras;
y home que no está trempát
tenint salut y dinés,
y gana y tot lo demés,
ó está boig ó ennamorát.
Anjela.
¡Mes, ay de mi! ¿Qué dech fer
si, haventne fèt prometensa,
ó al cel tinch de fer ofensa,
ó del Senyor tinch de ser?
Benet.
¿Y si ell ara entrès aquí?
Anjela.
Ni tant sols l'escoltaria
y aquí sol lo deixaria,
perquè 'm toca ferho així.
Altres cops ell ho ha probát
y ja sab que aixís ho he fèt.
Benet.
Es que diu que tè un secret
que á tú sols pot ser confiát.
(_Eudalt guaita pe 'l fondo._)
Anjela.
¿Mes, no ha pensát?...
Benet.
Qué diré?
Anjela.
Mes si...
Benet.
Sigas apiadada...
Anjela.
Donchs...
Benet.
Per última vegada.
Anjela.
Que vinga... l'escoltaré.
Benet.
¿De debò?
Anjela.
Sí.
Benet.
¡Eudalt!
(_Eudalt ha entrát quant ella ha dit "que vinga" y quant Benet s'ha
girát á cridarlo cap al fondo, ell ja li respon al costát, sorprenentlo
á n' ell y á Anjela_.)
Eudalt.
¿Qué vols?
Benet.
¡Bó!
Anjela.
(¡Ell!)
Benet.
¡Fonoll! ¿Ja has entrat?
¡Si qu' ho has sentit aviat!
Eudalt.
(Vès y dèixans aquí sols.)
Benet.
Tú m' has dit que si ho lograva...
Eudalt.
Te diria hont es lo niu
de rossinyols. Prop del riu.
Benet.
¿Al roure? (_Com endevinantho._)
Eudalt.
Sí.
Benet.
M'ho pensava.
(_S'en vá, content, pe 'l fondo._)
### ESCENA III.