Perdona ¡oh bon Garceni! si una lira
Tòsca y sencilla, com la lira meva,
Pera que revisquès la glòria teva,
Avuy entre mas mans lo mon ne mira.
Jo, entre tas cendras, la brillant guspira
Vegi del geni qu' admirá sens treva;
Las cendras he ventat, y, á la llum seva,
Ja resplandent de nou lo mòn t' admira.
Cantor mes digne de ta gran memòria
Trovar podias; mes, si ja tapada
Restava la estelada de ta glòria,
Y avuy jo he dissipát la nuvolada
¡Qué hi fá que digas tú y diga ta historia,
Rimaire, al trovador que l'ha cantada!
L'autor.