(Entren MARIA y el JUTGLAR)
MARIA
Vaja, pòsat aquesta sotana y aquesta barba, y estrafés al
senyor Topaci, el rector; enllesteix. Jo vaig a cercar a sir
Tobias, mentrestant.
(Sen va)
JUTGLAR (posantse la sotana)
Vaja, me posaré això y m'amagaré aquí dins. Tant-de-bo fos jo
el primer que s'amagués dintre d'un vestit d'aquests! No
estic prou gras pera representar bé'l meu paper, ni sóc prou
magre pera semblar un savi, però val tant la fama d'home
honrat y bon pare de familia, com la d'home llest y de
lletres. Aquí tenim als confederats.
(Entren SIR TOBIAS Y MARIA)
SIR TOBIAS
Que Déu us beneeixi, senyor rector!
JUTGLAR
_Bonos dies_, sir Tobias; car com va dir molt bé el vell
hermità de Praga, que no havia vist mai ni ploma ni tinter, a
una filla del rei Gorboduc: lo que és, és. Així essent jo el
senyor rector, sóc el senyor rector, perquè què és això, sinó
això? Què és esser, sinó esser?
SIR TOBIAS (senyalant la cambra ont està tancat en Malvolí)
És aquí, senyor rector.
JUTGLAR (fent la veu fosca)
Hola, dic jo! Que la pau siga en aquesta presó.
SIR TOBIAS (baix)
El murri, l'estrafà be.
MALVOLÍ (desde dins)
Qui crida?
JUTGLAR
El senyor Topaci, el rector, que ve a veure an en Malvoli, el
llunatic.
MALVOLÍ
Mossèn Topaci! Mossèn Topaci! Bon mossèn Topaci, aneu a
trobar la comtessa.
JUTGLAR
Fòra d'aquí, dimoni hiperbolic! Com martirises an aquest
home! No sabs parlar d'altra cosa que de dònes.
SIR TOBIAS
Ben dit, senyor rector.
MALVOLÍ
Mossèn Topaci, no ho cregueu que siga boig; mai cap home s'ha
vist tant maltractat com jo. M'han tancat en aquestes
esgarrifoses tenebres.
JUTGLAR
Calla, llord Satà! T'anomeno ab els termes més inofensius,
perquè jo sóc d'aquells homes que fins el dimoni el tracten
ab modos. Dius que aquesta cambra és tenebrosa?
MALVOLÍ
Com l'infern, senyor rector.
JUTGLAR
Què dius ara! Té'ls batans de les finestres transparents com
muralles, y les vidrieres dels costats lluen com l'èban, y
encara't planys de les tenebres?
MALVOLÍ
Jo no sóc boig, mossèn Topaci, y us dic que aquesta cambra és
tenebrosa.
JUTGLAR
Y com t'enganyes, foll! Jo't dic que no hi han més tenebres
que les de l'ignorancia en la que hi estas colgat com els
egipcis en la boira.
MALVOLÍ
Jo dic que aquesta cambra és tant tenebrosa com l'ignorancia,
malgrat l'ignorancia sigui tant tenebrosa com l'infern; y dic
que mai cap home ha estat tant maltractat com jo. Sóc tant
boig com vós, o sinó feume la prova preguntantme
raonablement.
JUTGLAR
Quin és el parer de Pitagoras sobre'ls aucells ferestecs?
MALVOLÍ
Que l'ànima de la nostra avia podria esser que's trobés en un
aucell.
JUTGLAR
Y què'n penses tu d'aquesta doctrina?
MALVOLÍ
Jo tinc una idea molt enlairada de l'ànima y no admeto
aquesta doctrina.
JUTGLAR
Adéu; quédat per sempre en les tenebres. No creuré que
tinguis enteniment fins que sostindras el parer de Pitagoras
y et guardaras de tirar ni a una becada per por d'expropriar
l'ànima de la teva avia. Adéu.
MALVOLÍ
Senyor rector, senyor rector!
SIR TOBIAS
Estimat senyor rector!
JUTGLAR (baix)
Ja veieu que sé nadar en totes les aigües.
MARIA
Pera fer això no calia que't posessis ni la sotana ni la
barba, perquè no t'ha vist.
SIR TOBIAS
Parlali ab el teu to natural de veu, y ja'm diras com el
trobes. Voldria acabar d'una vegada aquesta broma. Si no hi
ha perill en deixarlo anar, ja'l pots obrir, perquè estic
tant malament ab la meva neboda, que no'm vui exposar a
cometre l'imprudencia de portar aquesta comedia massa lluny.
Vine a trobarme a la meva cambra després.
(Sen van sir Tobias y Maria)
JUTGLAR (cantant)
_Ei! Robí, joiós Robí,
digam que fa ta estimada?_
MALVOLÍ
Boig!
JUTGTAR
_La dama no pensa en mi._
MALVOLÍ
Boig!
JUTGLAR
_Per què pobre't tracta així?_
MALVOLÍ, dins
Boig! no'm sents?
JUTGLAR
_D'un altre està enamorada._
Qui crida?
MALVOLÍ
Si vols que tota la vida t'estiga agrait, bon Jutglar, portam
llum, una ploma, paper y tinta; jo't juro que'm recordaré
d'aquest favor.
JUTGLAR
Mestre Malvolí!
MALVOLÍ
Sí, bon Jutglar, sóc jo mateix.
JUTGLAR
Ai, pobre de mi! Com ha estat que haveu perdut l'enteniment?
MALVOLÍ
Sóc l'home més ignominiosament maltractat, Jutglar. Tinc
l'enteniment tant clar com tu, boig.
JUTGLAR
No més tant clar com jo? Així sí que sóu boig del tot si no
teniu l'enteniment més bé que un foll.
MALVOLÍ
M'han agafat y m'han tancat en aquestes tenebres, m'envien
capellans rucs y fan tot lo que poden pera ferme perdre'l
seny.
JUTGLAR
Aneu en comte en lo que dieu; el senyor rector és aquí.
(Cambiant el tò de veu)
Malvolí, Malvolí, que Déu tel torni. Procura dormir y déixat
de xerrameques.
MALVOLÍ
Senyor rector!
JUTGLAR (cambiant les entonacions)
No li respongueu, bon home. -Qui, jo, senyor rector? Si no li
dic res. Que Déu vos guard, mossèn Topaci. -Amen, dic jo.
-Està bé; sí, sí, entesos; ho faré així mateix.
MALVOLÍ (cridant)
Boig, boig, boig, me sents?
JUTGLAR
Tingueu un xic de paciencia, home de Déu. Què dieu? Ja haveu
sentit que'm renyen si us parlo.
MALVOLÍ
Bon Jutglar, jo't prego que'm portis un llum y paper, que
tinc el cervell tant bé com qualsevol a Ilyria.
JUTGLAR
Tant-de-bo fos veritat!
MALVOLÍ
Te juro que ho es. Bon Jutglar, un full de paper, tinta y
llum, y porta a la senyora lo que escriuré. Mai t'haurà
valgut tant el fer de correu.
JUTGLAR
Ho faré perqué sóu vós, però digueume la veritat: sóu boig o
el feu?
MALVOLÍ
Creume, no sóc boig; això és la veritat.
JUTGLAR
Vaja, no creuré mai a cap boig que primer no li vegi el
cervell. Vaig a cercarvos el llum, el paper y la tinta.
MALVOLÍ
Jo t'ho pagaré com poc t'ho penses, Jutglar. Vés, corre.
JUTGLAR
_Ja hi vaig, senyor,
y tot seguit
torno aquí ab vós,
com el jutglar,
aquell vell boig,
que per entrar
al cel de cop
ab un punyal
fet de llistó,
cridava foll
y rabiós:
-Ah! ah! rosègat les ungles, diable!-
al dimoni menaçant
com si fos un foll infant.
Adeusiau, mestre dimoni._
(Sen va)