(Entren ANTONI y SEBASTIÀ)
SEBASTIÀ
Me doldria molt causarvos el més petit perjudici, però ja que
us preneu els perills com un jòc, no us diré res més.
ANTONI
No he pogut estar lluny de vós; el desig que tenia de
veureus, més agut que afilada daga, m'ha esperonat cap el
vostre camí. No sols m'ha guiat aquí l'afany de veureus, per
més fort que hagi estat, sinó que també m'hi ha empès
l'inquietut que sentia al pensar en lo que us podia succeir
en un país desconegut y que per un extranger sense guia y
séns amics, sol esser esquerp y gens hospitalari. La temença
d'aquests perills és lo que m'ha fet córrer darrera vostre.
SEBASTIÀ
Sols puc donarvos mercès, estimat Antoni; mercès y res més
que mercès. Sovint els grans serveis se paguen ab aquesta
moneda sense curs, però si ma fortuna fos tant gran com el
meu desig, altre paga tindria vostra solicitut. Què farem?
Visitarem els monuments antics de la ciutat.
ANTONI
Esperarem a demà, senyor; val més que cerquem allotjament.
SEBASTIÀ
No estic pas cançat y la nit és lluny encara. Donem gust als
ulls contemplant els bells records que guarda la ciutat.
ANTONI
Perdoneume; però és molt perillós pera mi passejar per
aquests carrers. Temps enrera, en un combat naval contra les
galeres del duc, vaig fer serveis tant remarcables, que si
ara'm trobaven aquí, me farien pagar cara aquella feta.
SEBASTIÀ
Vareu matar molta gent del duc?
ANTONI
No és tant greu l'ofensa, encara que'l motiu y els temps que
durà la lluita foren prous pera costar la vida a algú.
Després tot hauria pogut esmenarse, tornant les preses que
haviem fet, y que és lo que, mirant el profit de llur comerç,
varen acordar tots els nostres. Jo vaig esser l'unic que no
vaig voler entrar en el pacte y perxò és que si ara'm
trobessin, m'ho farien pagar més car.
SEBASTIÀ
Així, doncs, amagueuvos.
ANTONI
Serà lo més prudent. Aquí teniu la meva borsa. Ens allotjarem
a l'Elefant, que és el millor hostal del barri del Sur.
Mentres vós passegeu donant goig a la vista, jo vaig a
encomanar el menjar. Ens trobarem allí.
SEBASTIÀ
Però, per què'm doneu els vostres diners?
ANTONI
Com que crec que'ls pocs que teniu els haureu de menester, us
dono els meus per si fos cas que us vinguessin ganes de
comprar alguna de les futeses que veureu.
SEBASTIÀ
Seré'l vostre tresorer; tot seguit vindré a trobarvos.
ANTONI
A l'Elefant.
SEBASTIÀ
Ja men recordaré.
(Sen van)