(Entren VIOLA y el JUTGLAR ab un tamborí)
VIOLA
Que Déu te guard, amic, y a la teva musica també. Vius de
tocar el tamborí?
JUTGLAR
No; visc com qui toca a l'iglesia.
VIOLA
Ets d'iglesia, doncs?
JUTGLAR
Ca! res d'això. Toco a l'iglesia, perquè jo visc a casa meva
y casa meva és al mateix costat de l'iglesia.
VIOLA
Així també podries dir que'l rei viu al costat d'un pobre, si
un pobre visqués al costat del palau; o que l'iglesia
s'apuntala en el teu tamborí, si arrambessis el tamborí a la
paret de l'iglesia.
JUTGLAR
Vós ho haveu dit... Quin sigle el nostre! Per un home llest
una sentencia és un guant. Que depressa l'ha girada del dret
al revés!
VIOLA
És cert; els qui juguen massa subtilment els mots, facilment
poden corromprels.
JUTGLAR
Per això voldria que no tingués nom la meva germana.
VIOLA
Per què, amic?
JUTGLAR
Perquè'l séu nom és una paraula y jugant ab aquesta paraula
podria quedar corromput el nom de la meva germana. Lo cert és
que les paraules s'han tornat unes maules desde que'ls
compromisos les han deshonrades.
VIOLA
Per quina raó?
JUTGLAR
No puc donarvos la raó sense paraules, però les paraules
s'han tornat tant falses que'm repugna ferles servir per
donar raons.
VIOLA
Sembla, amic, que ets d'aquells que poc s'enquimeren per res.
JUTGLAR
Us enganyeu; prou hi ha coses que m'enquimeren. Lo que us
juro és que no m'enquimero per vós; si això és no
enquimerarse per res, desitjaria que això us podés fer
invisible.
VIOLA
No ets el boig de madona Olivia?
JUTGLAR
No, certament; no li agrada pas la bogeria a madona Olivia;
no tindrà boig fins que's casarà; els boigs, en comparança ab
els marits, són com les sardines ab les arangades: els marits
són els més grossos. La veritat, jo no sóc el séu boig; no
més sóc el séu corruptor de mots.
VIOLA
No fa gaire que t'he vist en el palau del duc Orsino.
JUTGLAR
La follia, senyor, fa com el sol: volta el món; lluu per tot.
Me doldria pel vostre amo que estés ab tant boja companyia
com molt sovint hi està misenyora. A mi em sembla haver vist
vostra saviesa allà mateix.
VIOLA
Si les emprens ab mi, te deixo. Té, per la despesa que has
fet.
(Li dóna una moneda)
JUTGLAR
Que Júpiter, en la vinenta remesa de pèl, us envii una barba!
VIOLA
Te juro y no m'amago de dirtho, que'm moro per una barba,
però que no la voldria pas en la meva. És a casa la comtessa?
JUTGLAR (mirantse la moneda)
No faria cria una parella d'aquestes?
VIOLA
Segurament: posantles en bon lloc y vigilantles molt.
JUTGLAR
De bona gana faria'l paper de mestre Pandarus, per donar una
Crèssida an aquest Troilus.
VIOLA
T'he entès, amic; això és captar ab traça.
JUTGLAR
No crec que sigui una gran cosa el que un pobre sapiga
captar: Crèssida no era altra cosa que una captaire. La
comtessa és a casa, senyor. Vaig a explicarli d'on veniu,
perquè qui sou y què voleu són coses que no estan en la meva
esfera; diria en el meu element però'l mot és massa gastat.
(Sen va)
VIOLA
Bé té prou clar l'enteniment, el bergant, per esser boig;
discreció li cal per fer bé'l séu ofici, puix té d'observar
l'humor, estament y els merits d'aquell a qui escomet,
aprofitant destrament, com el falcó ferestec, l'ocasió
oportuna per llençarse sobre'l virolat plomall que fereixi sa
vista. Sens dubte que és tant dificil l'art del boig com el
del savi; perquè al boig li cal enteniment pera fernos
plaenta l'agudesa, mentres que'l savi que cau en la follia,
perd l'enteniment.
(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)
SIR TOBIAS (a Viola)
Salut, gentilhome!
VIOLA
Salut, cavaller.
SIR ANDREU (a Viola)
_Dieu vous garde, monsieur_.
VIOLA
_Et vous aussi; votre serviteur_.
SIR ANDREU
Crec, senyor, que ho sóu, com jo ho sóc vostre.
SIR TOBIAS
Que voleu entrar? La meva neboda desitja que entreu si és que
porteu quelcom per ella.
VIOLA
An ella estic destinat, senyor; vui dir que ella és l'objecte
del meu viatge.
SIR TOBIAS
Poseu a prova les cames, cavaller; feules moure.
VIOLA
Les meves cames entenen millor que jo lo que voleu dir,
dientme que les posi a prova.
SIR TOBIAS
Vui dir que camineu, y que entreu, cavaller.
VIOLA.
Us respondré caminant y entrant. Però, mireu, ara men priven.
(Entren OLIVIA y MARIA)
Perfecta y incomparable dama, que'l cel faci ploure sobre vós
totes ses aromes.
SIR ANDREU
Aquest jove cavaller és un polid cortisà. «Ploure aromes».
Molt bé!
VIOLA.
El meu missatge, senyora, sols té veu per vostra orella
propicia y condescendenta.
SIR ANDREU
«Aromes, propicia, condescendenta». M'apuntaré aquestes tres
paraules.
OLIVIA
Que tanquin el reixat del jardí y que no entri ningú.
(Sen van Sir Tobias, Sir Andreu y Maria)
Doneume la mà, cavaller.
VIOLA.
Rebeu ma humil salutació y ma rendida voluntat, senyora.
OLIVIA.
Quin és vostre nom, cavaller?
VIOLA
Cesari és el nom d'aquest servidor vostre, bella princesa.
OLIVIA.
El meu servidor! No hi hagut més alegria en el món desde que
de la baixa adulació ne diem finesa. Vós sóu servidor del duc
Orsino?
VIOLA
Ell ho és vostre y el d'ell, doncs, també ha d'esserho de
vós. El servidor de vostre servidor, és servidor vostre,
madona.
OLIVIA
No hi penso en ell; y més me plauria que ell no pensés en
res, que no que pensés en mi.
VIOLA
Doncs, jo, madona, vinc pera inclinar vostres pensaments en
favor d'ell.
OLIVIA
Oh! perdoneume, jo us ho prego! Us he demanat que no men
parlessiu més. Emperò si voleu pledejar una altra causa,
vostres paraules seran més dolces que musica d'arcangels, per
la meva orella.
VIOLA
Senyora...
OLIVIA
Espereu. Després de l'encantament que haveu obrat aquí, he
enviat una anell darrera vostre, enganyant així al meu criat,
a mi y, fins potser, a vós mateix. Séns dubte que m'he
exposat als vostres severs comentaris, obligantvos per un
artifici vergonyós a pendre lo que sabieu bé prou que no era
vostre. Què haureu pensat de mi? No és cert que haveu estacat
el meu honor al pal de la vergonya y li haveu atiat els més
injuriosos pensaments que poden brotar d'un cor inexorable?
Temo que vostre subtil enteniment haurà trobat massa
atreviment en mes paraules. Un vel finissim y no un pit de
carn és lo que cobreix el pobre cor meu. Ara, parleu.
VIOLA
Us planyo.
OLIVIA
Ja és un pas cap a l'amor.
VIOLA.
Oh, no! L'experiencia ensenya que molt sovint planyem als
nostres enemics.
OLIVIA
Així, doncs, ja puc rependre mon somrís. Oh!, ab quanta
facilitat l'orgull s'apodera dels humils! Si es té d'esser
presa, val més serho del lleó que del llop.
(Se senten tocar hores en un rellotge)
El rellotge'm retreu els temps que perdo inutilment. No
temeu, jove cavaller, no us pretenc; més quan joventut y seny
se us hagin madurat, la vostra muller tindrà la sort de
trobar en vós l'home complet. Vostre camí més segur és dret a
la porta.
VIOLA
Marxo, doncs, a ponent. Que la gracia y la joia facin de
corteig a vostra senyoria. No'm dieu res pera qui m'envia,
madona?
OLIVIA
Espera. Digam què penses de mi?
VIOLA
Que us penseu no esser lo que sóu.
OLIVIA
Si de mi penso això, també ho penso de vós.
VIOLA
Y penseu bé, senyora, perquè jo no sóc lo que sóc.
OLIVIA
El cel volgués que fossiu lo que jo voldria!
VIOLA
Y hi guanyaria ab el cambi, madona? Si fos així l'admetria
tot seguit, perquè fins ara no sóc més que la vostra riota.
OLIVIA
Oh, que bé hi escau el desdeny en el llavi irat y
menyspreuador! Més aviat se mostra l'amor que's vol tenir
amagat, que'l crim de l'assassí; la negra nit de l'amor és un
soleiat migdia. Cesari, per les roses de la primavera, per la
virginitat, per l'honor, per la fe, per tot lo que existeix
en el món, te juro que t'estimo tant, que malgrat ton orgull,
ni la raó ni el seny poden deturar ma passió. No aprofitis la
flaquesa de confessarte'l meu amor, com argument per
refusarla; ans bé, tingues present que si és dolç l'amor
implorat, l'amor que s'entrega és molt més dolç encara.
VIOLA
Us juro per ma ignocencia y per ma joventut, que ni mon
pensament ni mon cor, són de cap dòna y que no'ls tindrà mai
ningú més que jo. Y ara, adéu, madona; mai més vindré a
plorar a vostres peus les llagrimes de qui em mana.
OLIVIA
No, vine. Potser tu podras conseguir que son amor sigui grat
al meu cor que l'avorreix.
(Sen van)