Jo puc manar a qui mon cor adora.
Silenci'm mata séns mostrar ferida,
com a Lucrecia l'arma venjadora.
M, O, A, I disposa de ma vida.
FABIÀ (apart)
Meravellós enigme!
SIR TOBIAS (apart)
Us dic que és una moça molt aixerida.
MALVOLÍ
«M, O, A, I, disposa de ma vida.» Veiam, veiam, veiam, primer
mirem això.
FABIÀ (apart)
Quin plat de matzines més ben servit!
SIR TOBIAS (apart)
Y ab quin dalit s'hi llença'l golafre!
MALVOLÍ
«Jo puc manar a qui mon cor adora.» Cert, ella pot manarme.
Jo la serveixo, puit ella és la meva mestreça. El més negat
ho entén això. En aquest punt no hi ha cap dubte. Veiam
l'acabament. Què significa aquesta combinació de lletres? Si
jo'n pogués treure alguna solució que tingués relació ab
mi... Veiam, poc a poc! M, O, A, I...
SIR TOBIAS (apart)
Oh! sí; veiam si en treus l'entrellat. Ja ha perdut el
rastre.
FABIÀ (apart)
Però per això no pararà de lladrar tot buscantlo encara que
fos més pudent que una guilla.
MALVOLÍ
M... Malvolí! Ab M comença'l meu nom.
FABIÀ (apart)
No he dit que ell sen sortiria? El llebrer té bon nas.
MALVOL!
M... Però lo que segueix no lliga; no surt bé perquè hauria
d'esser una A, y hi ha una O.
FABIÀ (apart)
Y em sembla que acabarà ab un: Oh!
SIR TOBIAS (apart)
O sinó jo les hi mesuraré per ferli dir Oi!
MALVOLÍ
Y darrera una I.
FABIÀ (apart)
Si darrera hi tinguessis lo que dius, veuries més befa a la
teva esquena que felicitat davant teu.
MALVOLÍ
M, O, A, I Això no és tant clar com lo altre, però forçant
una mica'l sentit, séns dubte que arribaria a una conclusió
favorabIe, perquè totes aquestes lletres entren en el meu
nom. Calma. Veiam. Aquí segueix la prosa.
(llegint)
«Si aquesta carta cau en tes mans, medita. El destí m'ha fet
superior a tu, però no t'espanti la grandesa. Hi ha qui neix
ab grandesa; altres que assoleixen les grandeses y altres a
qui la grandesa se'ls imposa malgrat llur voluntat. La sort
t'obre'ls braços; entregathi ab valor y ab fe, y per començar
a avesarte a lo que hauras d'esser, llença aquesta pell
d'humiltat que't cobreix y preséntat com cal. Sigues malcarat
ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les
raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi
de la vulgaritat. Això t'aconsella la que sospira per tu.
Recorda qui és qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha
demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho,
te dic. Ara ja pots esser feliç si tu vols; sinó quédat per
sempre un miserable criat, indigne de tocar el cap del dit de
la fortuna. Adéu. La que voldria servirte en lloc de que tu
la servissis. _La feliç desditxada_ »
Això és més clar que la llum del dia; és evident. Seré
orgullós, llegiré llibres de politica: me les hauré ab Sir
Tobias, y m'afranquiré de les meves amistats ordinaries; seré
l'home perfecte. No són pas ilusions; no'm deixo enganyar per
la fantasia, car tot me diu que la comtessa està enamorada de
mi. Ella és qui, no fa gaires dies, va ventarme les mitges
grogues y era molt agradosa de les meves lligacames creuades.
Ab aquesta subtilesa'm revela'l séu amor, y d'una manera molt
discreta'm diu que'm posi aquest habillament que és tant del
séu gust. Mercès a la meva bona estrella, sóc ditxós. Seré
sorrut y extrany, y portaré mitges grogues y lligacames
creuades, tot en un tancar y obrir d'ulls. Que Gehovà y la
meva bona estrella siguen lloats! Ah! hi ha una _postdata_.
(Llegint)
«És impossible que no'm regoneguis. Si correspons al meu amor
demostramho ab el teu somriure; hi escau tant el somrís en el
teu rostre! Jo't demano, dolç amor meu, que somriguis en ma
presencia.» Oh, Déu, mercès! Somriuré y faré tot lo que
voldras.
(Sen va)
FABIÀ
Ni per un passament de mil lliures assegurat pel tresor del
Sophi, me vendria la part que'm toca en aquesta trumfada.
SIR TOBIAS
Y jo seria home per casarme ab aquesta moça per haverse
enginyat aquesta trapaceria.
SIR ANDREU
Y jo també.
SIR TOBIAS
Y no li demanaria altre dot que una entramaliadura com
aquesta.
SIR ANDREU
Y jo també.
(Entra MARIA)
FABIÀ
Ara ve la més gentil armadora de paranys.
SIR TOBIAS (a Maria)
Vols posarme'l peu al coll?
SIR ANDREU
O en el meu?
SIR TOBIAS
Vols que'm jugui la meva llibertat a cara o creu y que'm faci
el teu esclau?
SIR ANDREU
Y jo també.
SIR TOBIAS
L'has enfonsat en un somni tal, que's tornarà boig del tot
quan s'adongui que sols ha estat fantasia la visió.
MARIA
Però, digueume: li ha fet efecte?
SIR TOBIAS
Com l'aiguardent a una llevadora.
MARIA
Doncs si voleu veure'ls fruits d'aquesta passada, procureu
estar presents en la primera entrevista que tindrà ab la
comtessa. Se li presentarà ab mitges grogues que és un color
que ella té avorrit y ab lligacames creuades que és una moda
que no pot sofrir. Ell somriurà al mirarla y la seva alegria
s'avindrà tant poc ab l'enuig de la senyora, que de segur sel
treurà del davant ab un reny. Si ho voleu veure, seguiume.
SIR TOBIAS
Fins a les mateixes portes del Tartar te seguiria, admirable
dimoni trapacer.
SIR ANDREU
Y jo també.
(Sen van)