(Entren SIR TOBIAS, Sir ANDREU y FABIÀ)
SIR TOBIAS
Vine, vine, Fabià.
FABIÀ
Y tant si vinc! Si em deixo perdre ni un picotí d'aquesta
bromada, que'm quedi cuit de tristesa per tota la vida.
SIR TOBIAS
No t'agradaria veure com ens trumfem d'aquest maco-tonto,
d'aquest murri?
FABIÀ
Ja ho crec! Ja sabeu que'm va desbancar del favor de la
comtessa, perquè un dia vaig armar un combat d'óssos aquí.
SIR TOBIAS
Doncs, ara tindrem un altre ós per exasperarlo y ferlo
pertenir fins que's torni groc y verd de rabia. No és
veritat, Sir Andreu?
SIR ANDREU
Y si no ho fessiu, pitjor per nosaltres.
(Entra MARIA)
SIR TOBIAS
Aquí tenim el nostre espatotxí.
MARIA
Amagueuvos tots tres darrera dels boixos. En Malvolí ve per
aquest caminal; fa una hora que s'està al sol estudiant
reverencies ab la seva ombra. Per l'amor de la trapaceria,
observeulo; fixeushi bé, perquè estic segura que aquesta
carta el farà tornar un estupid contemplatiu. En nom de la
farsa, calleu y amagueuvos!
(S'amaguen. Maria llença la carta)
Tu quédat aquí. Ara ve'l lluç que pescarem tot fentli
pessigolles.
(Sen va)
(Entra MALVOLÍ)
MALVOLÍ
No cal més que una mica de sort; tot és qüestió de sort. La
Maria va dirme que ella'm tenia simpatia, y jo mateix li he
sentit dir que si mai s'enamorava seria d'un home del meu
estil. Altrement a mi me tracta ab més miraments que an els
demés criats. Què haig de pensarmen?
SIR TOBIAS (apart)
Vet-aquí un murri vanitós!
FABIÀ (apart)
Psit, silenci! La contemplació el posa fet un galan indiot.
Com se gronxa fent el vano!
SIR ANDREU (apart)
Valgam Déu! com el bofetegeria an aquest bergantaç!
SIR TOBIAS (apart)
Quietut!
MALVOLÍ
Esser comte, en Malvolí!
SIR TOBIAS (apart)
Ah, gallofa!
SIR ANDREU (apart)
Una pistola, una pistola!
SIR TOBIAS (apart)
Quietut, quietut!
MALVOLÍ
Ja n'hi ha exemples d'això: la senyora d'Etrachi va maridarse
ab el seu servent guarda-roba.
SIR ANDREU (apart)
Arri d'aquí, per Jezabel!
FABIÀ (apart)
Ah, quietut! Ja està enfonsat en el séu somni; com
l'estarrufa la vanitat!
MALVOLÍ
Tres mesos després d'havermhi casat, assegut sota'l doser...
SIR TOBIAS (apart)
Oh! una fona, que li tiraré una pedra a l'ull!
MALVOLÍ
...cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu
servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia
endormiscada...
SIR TOBIAS (apart)
Foc y sofre!
FABIÀ (apart)
Quietut, quietut!
MALVOLÍ
...prenc un aire altiu, y després de passejar un esguard
greument reposat per damunt de tots ells, com dientlos que jo
sé ben bé quin és el meu lloc y que no admetria que mai se'ls
oblidés quin ha d'esser el llur, els dic que vagin a cercar
al meu parent Tobias...
SIR TOBIAS (apart)
Forques y destrals!
FABIÀ (apart)
Quietut! quietut! quietut! Ara, ara.
MALVOLÍ
Set del meu servei van a cercarlo, ab una servicial
correguda. Mentres l'espero, poso el rostre farreny, y potser
dono corda al rellotge o jugo ab alguna altra joia qualsevol.
En Tobias s'acosta, me fa una reverencia...
SIR TOBIAS (apart)
Y l'hem de deixar viu?
FABIÀ (apart)
Encara que'ns enganxin mules per arrencarnos del silenci,
callem.
MALVOLÍ
...li allargo la mà així, atemperant el meu somriure familiar
ab una severa mirada d'autoritat...
SIR TOBIAS (apart)
Y allavores, Sir Tobias, no't clava un cop de puny sota les
barres?
MALVOLÍ
...dientli: cosí Tobias, la fortuna, donantme la mà de la
vostra neboda, m'ha concedit també'l dret de dirvos...
SIR TOBIAS (apart)
El què? el què?
MALVOLÍ
...que cal que us desfeu d'aquest vici que teniu
d'ubriagarvos.
SIR TOBIAS (apart)
Arri, ronyós!
FABIÀ (apart)
Paciencia, o sinó fareu malver els fils d'aquest teixit.
MALVOLÍ
Altrament, perdeu el tresor del temps ab un cavaller
ximple...
SIR ANDREU (apart)
Sóc jo; ja ho veureu.
MALVOLÍ
Un tal Sir Andreu.
SIR ANDREU (apart)
Ja sabia jo que parlava per mi, perquè molta gent m'hi té per
ximple.
MALVOLÍ
Què hi ha aquí?
(Cull la carta)
FABIÀ (apart)
Ja tenim l'aucell al parany.
SIR TOBIAS (apart)
Quietut! Que'l geni de la farsa l'inspiri l'idea de llegirla
ab veu alta.
MALVOLÍ
Juraria per ma vida que aquesta lletra és de la comtessa; li
regonec les Q, les R y les Z; y així fa, també, les P
majúscules. No hi ha dubte, és lletra seva.
SIR ANDREU (apart)
Les cus? les serres? les sedes? Què vol dir això?
MALVOLÍ (llegint)
«A l'aimant desconegut adreço aquesta carta ab la més rendida
voluntat.» Just, les seves paraules! Ab el vostre permís
serà. Poc a poc... Per segell, la Lucrecia ab que ella
acostuma a segellar!... És de la comtessa. Per quí serà?
(L'obre)
FABIÀ (apart)
L'am li ha arribat fins a les entranyes.