(Entren VALENTÍ Y VIOLA, vestida de patge).
VALENTÍ
Si'l duc continúa dispensantvos sos favors, Cesari, aviat
obtindreu sa absoluta confiança; fa tres dies que us coneix y
ja no sou pas un extrany per ell.
VIOLA
Temeu sos capritxos o mon descuit, que poseu en dubte la
persistencia de sa simpatia? És inconstant en ses afeccions,
el duc?
VALENTÍ
No.
(Entren el DUC, CURI y cavallers)
VIOLA (a Valentí)
Mercès... Ara ve'l duc.
DUC
Qui ha vist an en Cesari?
VIOLA
Aquí'l teniu, senyor, a les vostres ordes.
DUC (a sos cavallers)
Aparteuvos.
(a Viola)
Cesari, tu ho sabs tot; jo t'he obert el llibre secret de mos
pesaments; retorna, doncs, bon jovincel, a veurela, y si set
nega, digues que tos peus treuran arrels davant sa porta, en
tant no obtinguis audiencia.
VIOLA
Més si és cert, senyor, com diuen, que tant entregada al
dolor se troba, ben difícil serà fer que m'atengui.
DUC
Traspassa tots els limits de la bona criança; fes
terratremol, ans que tornar séns resposta.
VIOLA.
Y suposant que jo pugui parlarhi, què li diré, senyor?
DUC
Oh! aleshores revelali ma passió; meravellala ab la pintura
de la devoció que li porto. Tu li representaras mon sofrir,
com ningú ho faria; y li seran de més grat escoltar les
paraules de jova boca, que no les d'un altre més venerable
nunci.
VIOLA.
Molt temo que no sigui així, senyor.
DUC
No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feliç
edat el dirte home; els llavis de Diana no són pas ni més
roigs ni més suaus que'ls teus; ta veu és aguda y clara, com
la d'una donzella, y tens tota la gracia d'una dona. Jo sé
que'l destí et té designat per aquesta tasca...
(Als cavallers)
Que quatre o cinc de vosaltres l'acompanyin; tots si voleu,
car la soletat és ma millor companyia. Tu compleix aquesta
dolça missió, y ta llibertat serà igual a la meva y teva serà
tota ma fortuna.
VIOLA
Faré tot lo que pugui per ablanirli el cor...
(Apart)
Lluita terrible! Esser missatjera d'un cor per qui el meu
desesperadament sospira!
(Sen van)
V