Feliu. ¿Que vol estornudá?
Carre. No senyó, Es per un altre cosa.
Guada. ¿Veu? Ja enrahona; me sembla qu'enrahona ben
clá.
Carre. Enrahonó per di...
Feliu. Ha promès que callaria (_Corrent á aturá á
Guadalupe que se'n va resoltament_). ¿Qué se'n va, Guadalupe? ¿Ahont
va?
Guada. Lo senyó falta á la promesa.
Feliu. Esperis; ja la cumplirá. Tingui; (_Donant un
llapis y papé a Carreras._) tot lo que hagi de di, escriguiho en
aquest papé.
Carre. ¡Ah! perfectament. (_S'assenta y 's posa á
escriure rapidament._)
Feliu. Fassi 'l favor, senyora. Poch á poquet arrivarém
al cap de vall (_Guadalupe torna á sentarse, Feliu també. Carreras
s'aixeca y li presenta un papé qu' ha escrit._) ¿Qué vol ara? Ja ha
escrit tot aixó? Permétim. S'ha de llegí.
Guada. Veyám. (_Carreras s'assenta_).
Feliu. (_Llegint_.) "Com lo que s'ha de di de la
senyora convidada qu' era á la llista, no li podrá fé gaire favor,
demano que nos pronuncii 'l seu nom."
Guada. ¿Qué li sembla? Bueno; no 'l pronunciaré.
Feliu. No senyó, no; que 's digui tot.
Guada. Concedimli.
Feliu. Concedit: peró es una llástima. Continúhi.
Guada. Ab aixó, com deya... "¡Ay, ay! ¿també convidan á
la..." (_Per un moviment de Carreras_). No tingui pó, no tingui pó;
no la anomenaré --La tia que respon: ¿Per qué l'estranya? ¿Qué no
l'hauriam de convidá? ¡ning, ning!... altras visitas. La Dolores
Tolrá, tornahi ab la mateixa. ¡Ay ay! ¿á n' aquesta senyora
convidan?... La viuda Argenteró: --¡Ay, ay!...
Feliu. Etcetra.
Guada. ¡Etcetra!... Notant etcetra, perquè encara que
totas comensaban dihent lo mateix, totas acababan pronunciant un nom
mòlt distint.
Feliu. Lo nom del individuo.
Guada. Aixó mateix.
Feliu. Es di, qu' aqueixa dama que no 's pot
anomená...
Guada. Estaba fent aná en renou á cuatre ó cinch
favorescuts.
Feliu. Un mostruari. ¡Si qué es llástima que no 's
pugui sabé qui es! (_Carreras á tot aixó, escriu qu'escriu ab gran
delit_)
Guada. ¿Li sembla quina convidada? Al últim de totas
las visitas va venir la meva cusina Ramona. (A Carreras.) Já ho sé
que la Ramona es una mala llenga y una confusionera; peró 'l cas es
qu' ella 'm va di lo que 'm va di.
Feliu. ¿Lo nom de la convidada, pot sé?
Guada. Me va di lo mateix que totas las altres.
Feliu. Si, que no valia la pena.
Guada. Pero al cap de vall hi va afegi. Diu: ¿qué
juguem qu' aquet nom te l'ha fet posa á la llista 'l teu futur?...
Aixó era vritat; aquest senyó era 'l que 'ns duya aquella convidada.
Feliu. Bé, si s'hi tractaba tothom.
Guada. ¡Oh! peró la meva cusina habia parlat ab una
intenció que va alarmarme. --Tú sabs alguna cosa, li vaig di jo. Y
allavoras se'm tira als brassos y romp á plorá com una Madalena.