Guada. ¡Lo que té vosté, es la trapassería per
sentirnos á tots dos... la trapassería que sé 'l menja viu!
Feliu. No nego que sóch una mica tafanè.
Guada. Prou qu'ho diu la tia.
Feliu. Pero en aquesta ocasió, 'm aconsella un altre
objecte mes noble; lo fi de veure si duas personas estimables...
Guada. Corrent; donchs; ara m'hi avinch. Pero haig de
parlá la primera, y 'l senyó no dirá una paraula, ni fará un
moviment.
Feliu. S'hi ha compromès.
Carre. Y m'hi comprometo altra vegada.
Guada. Veurem. (_S'assenta á la esquerra, Carreras á la
dreta y Feliu al mitx_).
Feliu. Vamos. _Se abre la sesión_.
Guada. Com li deya, donchs, estabam lo senyó, la tia y
una servidora, assentats al voltant d'una tauleta, fent la llista
dels convidats... (_Moviment de Carreras._) ¿Qué?.. ¿qué té que di
vosté?
Carre. Jo, res, senyora.
Guada. Es que 'm semblaba...
Carre. Prou, que tindría que dí!... ¡Molt hi tindria!
Pero he promès callá, y encara que se'm ensengui la sanch... la meva
boca no s'obra. Segueixi.
Guada. Estabam redactant la llista de las invitacions.
La tia y yo anabam dihent noms y 'l senyó 'ls escribía. ¿Ja hi
tornem?(_Per un gesto de Carreras_).
Carre. M'he aguantat un estornut.
Feliu. No hi ha estornuts que valgan. Vostè ha empenyat
lo compromís...
Carre. ¡A trás que me 'ls aguanto!...