Feliu. Aixó ja es posarse á la rahó. (_A ella._)

Guada. ¡Lo que té vosté, es la trapassería per

sentirnos á tots dos... la trapassería que sé 'l menja viu!

Feliu. No nego que sóch una mica tafanè.

Guada. Prou qu'ho diu la tia.

Feliu. Pero en aquesta ocasió, 'm aconsella un altre

objecte mes noble; lo fi de veure si duas personas estimables...

Guada. Corrent; donchs; ara m'hi avinch. Pero haig de

parlá la primera, y 'l senyó no dirá una paraula, ni fará un

moviment.

Feliu. S'hi ha compromès.

Carre. Y m'hi comprometo altra vegada.

Guada. Veurem. (_S'assenta á la esquerra, Carreras á la

dreta y Feliu al mitx_).

Feliu. Vamos. _Se abre la sesión_.

Guada. Com li deya, donchs, estabam lo senyó, la tia y

una servidora, assentats al voltant d'una tauleta, fent la llista

dels convidats... (_Moviment de Carreras._) ¿Qué?.. ¿qué té que di

vosté?

Carre. Jo, res, senyora.

Guada. Es que 'm semblaba...

Carre. Prou, que tindría que dí!... ¡Molt hi tindria!

Pero he promès callá, y encara que se'm ensengui la sanch... la meva

boca no s'obra. Segueixi.

Guada. Estabam redactant la llista de las invitacions.

La tia y yo anabam dihent noms y 'l senyó 'ls escribía. ¿Ja hi

tornem?(_Per un gesto de Carreras_).

Carre. M'he aguantat un estornut.

Feliu. No hi ha estornuts que valgan. Vostè ha empenyat

lo compromís...

Carre. ¡A trás que me 'ls aguanto!...

Un pis al ensanche · 第 27 / 44 题