Feliu. Si senyora: no passi cuidado.
Guada. Dispensi, fill... Li demano que 'm perdoni.
Feliu. Vaig á buscá l'aiga naf.
Guada. Gracias; no es necessari. Ja 'm torno á trová
bé.
Feliu. Vamos, aixó es; quedis aqui sentada. No
enrahoni.
Guada. Aixó no; al contrari. Vuy parlá, tinch
necessitat de parlá.
Feliu. Es cert, qu' á las senyoras aixó las alivia.
Guada. Aquest home es lo que 's habia de casá ab mi.
Feliu. Ja n' habia olorat alguna coseta.
Guada. No 's negui á escoltarme; hi té obligació. A més
que també deu tení una mica de curiositat.
Feliu. Francament, no deixo de sentirme unas
pessigollas tafaneras...
Guada. Donchs ara ho sabrá tot. Ara fa cinch mesos...
La boda estaba disposada, ja 'ns habian tirat trona avall sis
vegadas...Tres á Betlem y tres á Santa Maria. Jo 'm gastaba doscents
cincuanta duros...
Feliu. En un refrescb.
Guada. No senyó; en lo vestit de núvia. Un vespre, 'ns
estabam ell, la tia y jo, escribint la llista dels convidats.
Veliaqui que de repent...
### ESCENA XI
Dits, CARRERAS.