Guada. ¿Já es fora? (_Tornant en si._)

Feliu. Si senyora: no passi cuidado.

Guada. Dispensi, fill... Li demano que 'm perdoni.

Feliu. Vaig á buscá l'aiga naf.

Guada. Gracias; no es necessari. Ja 'm torno á trová

bé.

Feliu. Vamos, aixó es; quedis aqui sentada. No

enrahoni.

Guada. Aixó no; al contrari. Vuy parlá, tinch

necessitat de parlá.

Feliu. Es cert, qu' á las senyoras aixó las alivia.

Guada. Aquest home es lo que 's habia de casá ab mi.

Feliu. Ja n' habia olorat alguna coseta.

Guada. No 's negui á escoltarme; hi té obligació. A més

que també deu tení una mica de curiositat.

Feliu. Francament, no deixo de sentirme unas

pessigollas tafaneras...

Guada. Donchs ara ho sabrá tot. Ara fa cinch mesos...

La boda estaba disposada, ja 'ns habian tirat trona avall sis

vegadas...Tres á Betlem y tres á Santa Maria. Jo 'm gastaba doscents

cincuanta duros...

Feliu. En un refrescb.

Guada. No senyó; en lo vestit de núvia. Un vespre, 'ns

estabam ell, la tia y jo, escribint la llista dels convidats.

Veliaqui que de repent...

### ESCENA XI

Dits, CARRERAS.

Un pis al ensanche · 第 23 / 44 题