Guada. Fa vuyt dias que sóch aquí.
Feliu. Y una de las primeras diligencias ha sigut veni
á veure á un amich antich. Gracias, Lupita, gracias.
Guada. No... Es á di... No 'l vinch pas á veure
precisament á vosté.
Feliu. ¿Donchs á qui? ¿al meu criat?
Guada. Vinch á veure 'l pis.
Feliu.¡Ah, caratsus! ¡Vaya un desengany!
Guada. He llegit al "Diluvi" que vosté l' desocupaba.
Feliu. Si, si; es vritat. Pero aquest pis es molt
petitet.
Guada. Justament es lo que 'm fa falta. Y aixó de sé al
Ensanxe.
Feliu. Aquest es un pis per un solté.
Guada. Justament per ço el vuy.
Feliu. ¿Per un solté?
Guada. Per una soltera... es á dí, per una viuda.
Feliu. Permétim, que no es lo mateix.
Guada. Bé; per una senyora sola. ¿Si está bé aixis?
Feliu. Una senyora sempre ne está milió acompanyada...
¡Ey! si l'acompanyo jo! ¿Y qui es aqueixa senyora?
Guada. Una servidora de vosté.
Feliu. Vosté 's proposa viure sola?
Guada. Si, senyó, si. ¡Sola... sola, enterament sola!
Me separo de la tia, vuy está completament retirada del mon...
completament retirada aborreixo á la gent.
Feliu. Per la part que 'm toca. Pero veurá, 'l dia
menos pensat se'n torna á casá y allavoras....
Guada. ¡Jo!...
Feliu. No es cap imposible.
Guada. ¡Jo torná á casarme! ¡Ay, senyó Feliu, aixó si
que no ho veuran los seus ulls!
Feliu. Podrá sé. Si 's va á casá fora.
Guada. ¡Jo torná á casarme!... ¿Que no sab que ja ho he
tastat?
Feliu. Rahó de més.
Guada. Ja á sabé, que jo no puch dí qu' hagi estat
casada. Lo qu' he estat, divorciada.
Feliu. També se li coneix. "No hay mal que por bien no
venga."
Guada. Vuit días de matrimoni y tres anys de
separació.
¡L'infame! 'S casá ab mi, y 'n tenia un' altra. ¿Perqué no 's casaba
ab ella?
Feliu. Dóna, per xó; perquè ja la tenia.
Guada. ¡Quina colla de malvats son tots los homes!
Feliu. Y totas las donas, perquè sense ellas nosaltres
tindríam de sé bons minyons per forsa.
Guada. Hi vaig sé molt desgraciada. ¡Quín marit!
Feliu. No se'n pot queixá. Al menos l'ha deixada
viuda.
Guada. Es la primera prova d'amor que m'ha donat en sa
vida.
Feliu. Quan se vá morí.
Guada. Y encara tot aixó, un cop passat....
Feliu. ¿Y qui ho dubta? Ara que ja ha passat la mala,
li tocará passá la bona. Ara 'l segon marit....
Guada. ¿Lo segon marit, diu?
Feliu. ¡Ey, si jo no he perdut lo compte!
Guada. Es dí, que 'l segon marit no podria sé pitjo
que
'l primé?
Feliu. Me sembla.... ¡Ey, no m'hi comprometo!
Guada. ¿Pero á vosté li sembla?
Feliu. Sí, senyora.
Guada. Donchs s'equivoca de mitj á mitj.
Feliu. ¿Qu'ho ha tornat á tastá?
Guada. He estat á punt de torná á casarme.
Feliu. ¡Qué diu!... No 'n sabia res. ¿Y ja está
divorciada?
Guada. Perquè ho sápiga, al costat del home que s'anaba
á casá ara ab mi, lo meu primé marit era un angel.
(_S'aixeca agitada._)
¡Un angel!... perquè aquest d'ara.... No me'n fassi parlá, no vulgui
excitarme.... ¡Ah, no, no! ¡Sola, ben sola. tancada á casa!...
Ensényim lo pis; fassi 'l favor.
Feliu. Ab moltíssim gust. Comensarém per la esquerra.
Guada. ¿Veu? Aquesta es una saleta molt bufona, per
travallá, ó per... Es dí, s'hi pot fé lo que 's vulga. (_Anant cap á
l'esquerra._) Aquí té un'altra saleta...
(_Al moment que van á anársen per dit costat, surt Carreras per
l'altre._)
### ESCENA VI