1887
Estrenada ab extraordinari èxit en lo _Teatro Catalá_, instalat en lo
de Romea, la nit del 21 d'Octubre de 1886.
__REPARTIMENT__
PERSONATJES ACTORS
----------------- --------------------
DONYA GUADALUPE D.ª Carme Parreño.
SENYOR FELIU D. Lleó Fontova.
CARRERAS " Joan Isern.
SENYOR FONT " Ramon Valls.
JOSEPH " Fèlix Baró.
------------------------------------------------------------------------
Dreta y esquerra las del actor. Escena contemporánea.
Lloch de l'acció: Barcelona.
------------------------------------------------------------------------
## ACTE ÚNICH
Lo teatro representa una sala. Porta al fondo y á dreta y esquerra. En
primer terme d'aquest últim costat, un balcó. A la dreta una taula
d'escriptori. A la esquerra un vetlladó y una butaca al seu costat.
La sala presenta tot l'aspecte d'una próxima muda de pis: pilas de
llibres, quadros despenjats, fótils embalats, etcètera.
### ESCENA PRIMERA
FELIU y FONT.
(_Lo primer passejantse ab certa inquietut; lo segon assentat á la
taula d'escriptori._)
Font. Perfectament. Ja tinch presas totas las notas.
Feliu. Donchs ara á extendre la escriptura. Sobre tot,
que no me la entretingui.
Font. No tingui pó, senyó Feliu. Pero ara escolti. Jo,
quan sò cridat com a notari, per la otorgació de cassos semblants,
acostumo á dirigí als meus clients una certa pregunta...
Feliu. ¿Sobre 'ls honoraris?
Font. Una pregunta que no me la imposa certament la
meva conciencia de notari.
Feliu. Sí, perquè aqueixa prou maldecaps deu tení.
Font. Sinó la meva conciencia de particular pacífich,
que desitja pau y concordia entre 'ls prínceps cristians.
Feliu. Bé, vaja... Veyám aqueixa pregunta.
Font. Aqueixa pregunta es la següent: ¿Vosté está
verdaderament decidit á casarse?
Feliu. Aixó ja m'ho ha preguntat un'altra vegada.
Font. Li vaig preguntá 'l dia que va venir á
encarregarme 'ls capítols.
Feliu. Y donchs, home, no sigui pesat.
Font. Es que jo, aqueixa pregunta la faig tres vegadas.
Ara es la segona.
Feliu. Y á la núvia també li haurá de fé las tres
preguntas?
Font. No senyó. A las donas no 'ls las faig, perquè es
inútil. Totas respondrían que sí. Li pregunto, donchs, senyó Feliu:
¿vosté 's vol casá decididament?
Feliu. ¡Y tant decididament, que ja m'han tirat tres
vegadas trona avall!
Font. ¿Es dí, que no torna enrera?
Feliu. No caldria més. Figúris, senyó Font, que 'm caso
per una juguesca.
Font. ¡Ah, es qüestió de punt!
Feliu. Hi ha un tal Miralles... No se si vosté 'l
coneix... Un que quan eram joves feya troná y ploure.... ¡Las promesas que
m'ha birlat! Donchs ara, per fi de festa, també s'había posat á
la mollera birlarme la núvia. Per xó porto pressa, perquè es un
brétol capas de tot.
Font. Vostè té pó que avans de la boda....
Feliu. No 'm prengui 'l torn.
Font. Jo tindria més cuydado per després.
Feliu. Després ja seré casat.
Font. Es molt cert. Després ja tindrá altre carácter.
Feliu. Ab aixó, enllesteixi la escriptura, que la
poguém firmá 'l mateix dia qu'arrivi la núvia.
Font. ¡Ah! ¿la té fora?
Feliu. Es molt aficionada á viatjá. Ha anat á Saragossa
á veure las festas del Pila.
Font. ¿Tota sola?
Feliu. Ab una cambrera que té, de molta confiansa.
Font. Perfectament _Conque_ tenim.... (_Llegint un
papé._) "Doña Eulalia Parladeras, soltera...."
Feliu. Aíxó; de vint y cinch anys.