Cinto: ¿Que deu esser bo el fumá?
Ignaci: ¿Axo no vols? Trèu sa pipa. Dalí forsa de
tabach.
Cinto: Jesuset. Donaumos peste de salut fins á cent
añys.
Ignaci: Amen. Y feina y pessetes, y á mí molts de
parroquians. (_Surten en Tofol y l'amo 'n Pau._)
### Escena IX
(_Dits, D. Tófol y L'amo 'n Pau._)
Tófol: L'heu de tení ben gordada, que es cosa de
comtemplar.
Pau: ¡Vol dir!
Tófol: Cosa mes horrenda no l'havía vista may. Al punt
tornaré ab un metje molt amich meu qu' ha estodiat profundament la
gran ciencia de l'Historia natural, y es molt entés en la cosa, y
oireu que vos dirá.
Pau: Que es que m'ha dit que faría?
Tófol: Heu de fér de paya un jas per posarlehy.
D'aquest modo mes temps se conservará. No la malmaneu.
Pau: Don Tófol no tenga ansi. Que descans. ¿Qui mes
interés que jo, perque molt puga durar?
Tófol: Al punt vench ab l'altre metje gran amich meu.
L'amo 'n Pau a reveure.
Pau: Bon día tenga.
### Escena X
(_Cinto. Ignaci._)
Ignaci: ¿Has sentit Cinto?
Cinto: ¿Que tal? Ves si axó es febre marilla ó del nou
d'oros.
Ignaci: Mal llamp á n'aquesta malaltía que l'amo 'n Pau
mos ha entrat.
Cinto: A la Sala ara totduna per donarne part m' en
vaitx.
Ignaci: Com no hi ets ja. Aquesta peste se pot estendre
al instant pe 'l carré y entrá á canostra.
Cinto: Tendré el portal ben tancat.
Ignaci: Heu pagarán els xigarros y el café. D'entant
entant en el foch posaré mistos veurem si s'esbravará.
Cinto: Ara Mestre Pere-Antoni torna ab lo Doctor
Nadal.
Ignaci: Abordalos y no estigas empegahit.
Cinto: Vols callar. (_Arriban D. Pere-Antoni y D.
Nadal._)
### Escena XI
(_Cinto. Ignaci. Pere-Antoni. Nadal._)
Nadal: Pareix que la cosa aumenta.
Pere: La febre va salpicant.
Cinto: Vol escoltar Señyó Metje; Señyó Retgidó,
s'arramb. Tench que darlos males noves de la peste.
Pere: ¡Hola!
Cinto: Es el cas que si p' el cas fos la peste vull dir
fos un cas que hi ha aqui aprop, febre d'Herodes trop que dirloshó es
del cas, perque es ferne cas, es cosa que convé á tothom, com sap.
Pere: Contau l'asumpto y feys vía.
Nadal: Poques paraules, y envant.
Pere: ¿Quina es la casa embrutada?
Nadal: Vamos, depressa. Digau.
Cinto: Veu aquí, aquesta botiga que hi venen verdura y
pá, hi han entrada una malalta amagada dins un sach.
Pere: ¿Y es cert axó?
Cinto: P' els meus ulls l'he vista entrar p' el
portal.
Ignasi: Y jo també.
Pere: (_cridant._) Qui hi há á la casa.
### Escena XII
(_Dits y L'amo 'n Pau._)
Pau: ¿Que voleu?... Ay! Deu los guard.
Pere: Hem de veure la malalta, que dins cavostra
amagau.
Nadal: Acompañyaume en el cuarto.
Pau: (_admirat._) ¡Malalta! No n'hi tench cap.
Pere: Si enganau á la Justicia vos sortirá cá
l'engañy.
Pau: Señyó. En aquesta botiga som totsol.
Nadal: Tocau, tocau. Deixau aná aquests misteris y
mostraumos el malalt.
Pau: No hi ha malalt dins la casa.
Nadal: Ó malalta. Es tot igual.
Pau: Ni una cosa ni l'altre.
Nadal: Vos no deys la veritat.
Pau: Sí Señyó. Si vol qu' ho jur.
Pere: ¿Que lograreu jurant fals? Mostraumos aquesta
dona que p' el vostro bé será. Aquest señó es un bon metje y aquesta
peste es un mal que si l'atacan totduna es molt fácil de curá.
Pau: Pero, Señyó. No tench peste.
Nadal: Ja veitx que vos estau sá.
Pere: Mostraumos sa vostra dona que es lo que noltros
cercam.
Pau: Si volen veure sa dona la tench en el Molinar,
gracies á Deu bona y sana: que hi vajen y la veurán.
Cinto: (_ap._) Si s'en van la torna treure.
Ignaci: (_ap._) No los t' en dexes anar.
Cinto: Que no 'l cregan. Que no 'l cregan, qu' ara
mateix ha arribat y ben malalta.
Pau: Que xerras?
Ignaci: El metje dels apestats l'ha vista, y crida
consulta.
Pere: Heu sentiu.
Pau: Que 'l deix anar; qu' aquest homo de vegades sol
aferrá colca gat.
Ignaci: ¿Que heu deys per mí?
Pau: Per tots dos. Ja podeu aná encollats.
Ignaci: Si som gat, vos sou un lladre que cuant s'oli
mesurau...
Pau: Si no callas t' esverch morma.
Cinto: Provauhó. Veurem. Pegau.
Pere: Vamos _Señores_. Silencio. Respectau
l'autoritat.
Pau: ¿Perque ha de di aquesta pólissa que jo
contrabandos fas?
Pau: Perque es veritat.
Pau: Mentida.
Cinto: Es vé.
Pau: Veten á esplugá.
Cinto: Que hey vaya sa vostre dona que du el cap sempre
esflorat.
Pau: Calla, brut.
Cinto: Y tu, cochino.
Pau: Com ton pare.
Cinto: Si no't mat.
Ignaci: Cinto. Deixam sa cotxilla y haurá acabat
d'insultá.