Tófol: ¿Comesara?
Pau: Dins mitj' hora la tendré aquí, lo mes tart.
Tófol: ¿Pero; es cert lo que'm contaveu?
Pau: Ja heu veurá. Jo no l'engan.
Tófol: ¿De veres. No anau de bérbes?
Pau: No troba qu' en temps estam de berbes.
Tófol: Tantes ne dihuen, de verdes y per salár...
Pau: Jo no li he dit cap mentida. Un ventre té de cinch
pams, y sa pell plena de taques d'un color verdós y blau; y ¡quina
cosa tan groga lo de dedins! Just safrá. May han vista dins Mallorca
els mallorquíns cosa igual.
Tófol: ¿Y amb l'aygo may hey mesclares d'aquell xarop?
Dich...
Pau: Ja. Ja. No señyó. Sempre aygo fresca, aygo clara y
natural.
Tófol: Mirau qu' es molt. Ves alerta copejarlé.
Pau: Ja hé avisat tothom.
Tófol: Are hem de veure fins quin temps agontará.
Pau: Ja veu que á mi me té compte gordarla de rebre
mal. Torn prest que vull que la veja. Fassa 'm favó de torná.
Tófol: ¿Dins mitj' hora?
Pau: Manco; manco.
Tófol: Tornaré d'aquí á mitx cuart. (_En Pau s'en
entra. S'en va D. Tofol._)_
### Escena VI
(_Cinto. Ignaci_)
Cinto: Ignaci. ¿Has sentit?
Ignaci: Si Cinto. Oreya de cónsul fás, y prench totduna
la meua.
Cinto: Veurem axó que será. ¿L'has conegut?
Ignaci: Es el metje del barri dels apestats.
Cinto: ¿De veres?
Ignaci: Si. Na Geroni axí m'ho va assegurá, y heu sap
d'un veynat que té que l'han fet municipal.
Cinto: ¡Y ha dit que tenía el ventre tan groch!
Ignaci: Veurem qui será.
Cinto: Colcú que del Rey Herodes la peste ja l'ha
tocat, gent de la seua. Ó sa mare ó sa dona ó el seu jermá, ó cualque
atlot.
Ignaci: Y éll depressa mos treurem el gat del sach,
perque ha dit que dins mitj' hora ja la tendrá díns Ciutat.
Cinto: Es que cualsevol que sía per la Porta no
entrará, perque hi ha órdre del Alcalde per no admetre cap malalt.
(_Passa el llit de la Mare de Deu._)
Ignaci: Axó s'embruta.
Cinto: ¡Ay Ignaci! La po 'm comensa á agafar.
Ignaci: Cinto. Saps que fa d'estona que jo me sent mal
de cap y un doló á suquí á l'esquena que no me deixa alená.
Cinto: ¿Y ara qui vé?
Ignaci: Dos que duan colca cosa dins un sach.
(_Arriban dos homos ab un carretó ab paya y adins un sach ben plé. El
carretó s'atura devant la botiga de l'amo 'n Pau._)
Cinto: Gos massións qu' es la madona malalta de
l'amo 'n Pau.
### Escena VII
(_Cinto, Ignaci. Un homo. L'amo 'n Pau_)
Ignaci: ¡Germans! Que hey hà res de nou.
Homo: No sé rés.
Cinto: ¿Com mos trobam d'axó que corre?
Homo: Res sé. ¿Y vos?
Cinto: Jo tampoch.
Homo: (_cridant_) Sen Pau. Vos duym la vostre
estimada.
Pau: Entraula endins.