1890
`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut
d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual
Informatitzat de la Llengua Catalana.`
Pessa còmica-burlesca, composta d'afagitons bosquetjats del natural,
com á memoria de la fébre amarilla del any 1870.
Personatges.
- Mestre Cinto, taconer vell.
- N'Ignaci, cafetér ambulant.
- L'Amo 'n Pau, botiguer.
- Don Tófol, metje jove.
- Don Nadal, metje vell.
- Mestre Pera-Antoni, Retgidor.
- Un homo, criat de L'Amo 'n Pau.
- Un altre homo, bastaix.
- Poble que passa.
(_L'escena té lloch en la ciutat de Palma, un dematí del
mes d'Octubre de 1870._)
(_El teatro representa un carrér de Ciutat. En el fondo un carrér gran
qu' atravessa de esquerra á dreta. En la acera de la dreta la botiga
de l'amo 'n Pau, tancada com les demés, pero que després s'ha de
obrir. A la de l'esquerra el botigó de Mestre Cinto, y éll y es
cafetér asseguts defora, un adobant sebates veyes; l'altre fumant.
Durant la escena s'ha de veure atravessar gent que sen va á fora y
carros carregats ab trastos, y á vegadas la cadira de la Mare de Déu
ó la llitera del hospital, acompañada d'un municipal._)
## Acte únich.
### Escena I
(_Mestre Cinto y N'Ignaci._)
Cinto: Ignaci! De cada día va ab aument aquest rum-rum
de carros ab matalassos y trastos de gent que fuitx de Ciutat.
Ignaci: La fi del mon s'en vé de cert y segú.
Cinto: May he vistes tantes coses com veitx el día
d'avuy. España, ben españada; sens' un rey que fassa llum dins
aquesta fosca negre que tants de partits han duyt.
Ignaci: Dihuen qu' els correus no passan; que Barcelona
es port brut.
Cinto: Per tot, peste, y fam y guerra. ¡Quin desgavell
mes jafut! Ja no hi ha cap pany qui servi dins el sitgle de les
llums.
Ignaci: Contan que per Françe volan baixos els tórds.
Juga brut lo del Prusiá que los tira bombes y bales per l'us.
Cinto: Terretremól cada día; l'hivern que s'en vé
demunt...
Ignaci: ¿Y aquesta claró vermella que á la tramuntana
surt cada vespre?
Cinto: Es mala señya. Vol dir que el Papa ja es fuit de
Roma.
Ignaci: Fa tres setmanes que de Ciutat tothom surt,
perque hey há pèsta.
Cinto: Ara dihuen que no es pèsta.
Ignaci: ¡Bon embuy! Si no es pèste. ¿Perque fujan?
Cinto: Perque dihuen que dilluns ha de bombetjar
Mallorca no sé si l'inglés, ó el rús, per posar rey en el trono.
Ignaci: ¿Y tu que creus?
Cinto: ¿Qui? ¿Jo? ¡Us! No crech res y tot ho crech.
Saps axó que vé de lluny.
Ignaci: Per ara crech que hey ha peste dins Ciutat.
Cinto: Jo som emb tu. Perque en Pelut me contava que en
coneix coranta vuyt de ferits.
Ignaci: ¿Saps que li deya na Geroni á n'en Pelut? Que
anit n'han morts tres ó cuatre de Santa Creu á n'el Puitx.
Cinto: ¿No deyan que tot el barri l'havían dexat tan
buyd? ¿Y que feyan dins les cases tant de foch y tant de fum?
Ignaci: Es ben cert. Avuy en día no se pot creure á
ningú.
Cinto: Ja tornam ballá es fandango d'ara fa cinch
anys.
Ignaci: ¡Jesus mos conserv la vida y feyna!
Cinto: Y mos don bones saluts. (Mirant per tot.) Aquest
carré es cala buyda.
Ignaci: Tots els veynats vos son fuyts. Y á lo que
veitx ja no queda cap portal ubert.
Cinto: Si. Un. El de l'amo 'n Pau; y gracies que éll té
s'hort que no es molt lluny, y encara que sa familia s'en va aná allá
el día vuyt, éll vé cada día á vendre verdura, oli, pá, llegum...
Ignaci: (ab intenció.) Y sino... la Sala en dona.
Cinto: Calla qu' ara vé cualqú.
### Escena II
(_Mestre Cinto fent feyna. N'Ignaci fumant. Don Nadal
metje; y Mestre Pera-Antoni retgidor, que passan pel carré._)
Pera-Antoni: Me diga Senyó Doctó vostè que es un metje
entès, ¿Es s'icteródes?
Nadal: Heu ès, heu ès, Senyó Retgidó.
Cinto: (_Ap._) ¡Ignaci!
Ignaci: (_Ap._) ¡Cinto!
Cinto: (_Ap._) Escoltem com qui no li vá ni vé, que
aquets son de qui fa fé y heu saben.
Ignaci: (_Ap._) Disimulem.
Nadal: El cas d'avuy dematí no deixa dupte á ningú.
Pera-Antoni: Un altre l'any vint y ú mos toca haver de
sufrí.
Nadal: Vostè fassa acordoná tota sospitosa casa. Demunt
la garriga rasa envihi la gent á acampá.
Pera-Antoni: Jo encara fas més. Per poch que crega un
bulto mal sá totduna el fas formicá, ó l'enterr, ó li pech foch.
Si 'm donan part que qualqú té mal de cap ó gitera hey fas anar la
llitera y á ca l'ardiaca el sen dú.
Nadal: Bé fá, vostè s'aguant fort; que si los deixa
parlár ningú malalt voldrá estár encara que el vejan mort. Continuant
son camí, descomparexan, p' el carré gran.
Cinto: (_Suspirant._) ¡Ja es aquí la pesta groga!
Ignaci: ¡La pèste groga es aquí!
Cinto: Beneit será qui no 's moga si té cames per
fugí.
Ignaci: Si té cames per fugí que fuge lluñy de Ciutat,
si no es vol veure atacat y dins l'Hospital morí. (_Pausa y
tristó._)
### Escena III
(_En Cinto, N'Ignaci y L'Amo 'n Pau._)
_Arriba L'Amo 'n Pau ab una cenaya gran plena de verdura y durant
l'escena obri caseua, treu el trast de la botiga ab cenayes y
s'atura demunt el portal._
Pau: Adeu, Ignaci! Bon día Mestre Cinto! (_Demana café
á n'Ignaci._)
Cinto: ¡L'amo 'n Pau; bon día!
Ignaci: (_Donantli café._) ¿Com va per fora?
Pau: Lo mateix que per Ciutat.
Ignaci: ¿Está bona la madona?
Pau: Ben rebona.
Cinto: Y vos ¿que tal?
Pau: Jo estich ben trempat per ara.
Cinto: ¿No teniu po?
Pau: ¡Repicat! ¿Jo, po? ¿De que? ¿De les cuques de
Manaco?
Cinto: D'aquest mal ó peste del Rey Herodes, nom que li
donan enguañy, que diuen qu' ara governa.
Pau: Deu no mos don pitjors mals. ¿Vos que creys en
semblant cosa?
Cinto: Jo sent que diuen que hey há...
Pau: Si no hey ha rés. Tot son cuentos.
Ignaci: Mes tothom fuitx mentrestant. Jo no critich els
que fujan. Jo pogués. Prou bé que fan.
Cinto: Sí m'ho prometés l'ofici ja fora lluñy de
Ciutat.
Pau: Jo, si no fos perque tench casetes al Molinar
tendría á Ciutat la dona, ma mare y tots els infants. Pero ¿qu' hé de
fer? Tots tenen gran por de caure malalts si son aquí.
Ignaci: Que no es mogan qu' allá mes segurs están.
Pau: En cuant a segurs, Ignaci, crech que hey ha mes
sanitat aquí dins qu' á fora porta; y els remeys mes á la má.
Cinto: Pero ja veis, si hi ha peste per aquí...
Pau: Si no hi há tal. Les malaltíes que reynan son les
que reynan cada añy; gástrigues, pútrides, tifus, cortanes, cambres
de sanch, lentes, tiricies, melenes, pulmoníes, costipats... y avuy
perque á Barcelona la febre amarilla hey há les mateixes malaltíes
febre groga s'han tornat.
Ignaci: Jo no sé qu' es qu' hem de creure.
Cinto: ¿Com es que la autoridat acordona y nombra
metjes y aparella els hospitals, y la tropa y oficines á viles
d'alluñy, s'en van?
Pau: ¡Cinto! No hey ha res per ara. Si en el Puitx hi
ha hagut un cas, qu' ha alarmat un ó dos metjes, ¿ja hem de dir que
peste hey ha? ¿Saps tu de que es que hey ha peste dins Mallorca en
general? De poruchs; homos que tenen riquesa y comoditat y estiman
massa la vida per lo molt rebé que están. ¿Saps de que hey ha peste
grossa? De fadrinots mal casats que es gastan dins la taverna ó en el
joch tot lo jornal. Peste hey ha de poca feyna de deure y de no
pagar. Peste de gent que no creu ni en Deu ni en l'Esperit Sant.
Peste de dones dolentes. Peste de pillos y gats. Peste de lladres y
pólisses que prosperan embrollant, y peste de poques grogas qu'
estiguen fora calaix. La peste es per tu y per mí qu' hem de viure
del trabay. Aquesta, Cinto, es la peste...
Cinto: Teniu rahó, l'amo 'n Pau.
Pau: Cuant jo veitx tants de misteris la sanch me puja
en el cap y heu faría á garrotades... Saps si jo tengués un llamp per
criat un hora ó dues. Prest heu tendría arreglat. Sen entra á
caseua.
### Escena IV
(_En Cinto y N'Ignaci._)
Ignaci: L'amo'n Pau no vol que heu sía.
Cinto: No vol que heu sía... y... ¿qui sab? per ventura
no es tal peste.
Ignaci: Cinto. Massa que es sabrá. Jo 't sé dir que na
Geroni n'ha vist tres ben allargats y ben morts.
Cinto: ¿Y que es metje ella?
Ignaci: Tres n'ha vist.
Cinto: ¿Ahont y cuant?
Ignaci: ¡Que heu sé jo!
Cinto: Escolta, Ignaci, no sías tan desconfiat. Ell
cada día s'en moren cinch ó sis. ¡Vaja un bon pas! Ningù pot tení en
el día un poch de mal de caixal que ja no crega tot d'una que la
pesta l'ha tocat. Si ara un se mor ja es de peste.
Ignaci: Tu no sías, animal. ¿Na Geroni que heu diría si
no fos la veritat?
Cinto: Na Geroni par que sía per noltros l'Esperit
Sant. Tira. No digas blayures.
Ignaci: Tres ne va veure estirats. Tots tres eran d'una
casa.
Cinto: ¿D'una casa? Passa p' el fondo el cotxo dels
morts.
Ignaci: Y l'ondemá en caygueran altres cuatre d'una
casa del costat.
Cinto: ¿Tots cuatre d'una familia? Si es axí 'm farás
callar. Ja son figues d'altre sostre.
Ignaci: ¡Que m'has de vení á xarrar! Per mes que digas
son coses que fan neixe feredat. ¿Has vist cuant passava el cotxo?
Cinto: N'hem acabat de parlar.
Ignaci: Posem en Deu la confiansa.
Cinto: ¡Ay gloriós Sant Sebastiá!
### Escena V
(_Els dits. Don Tófol, metje. Despres L'amo 'n Pau.
Arriba Don Tófol y s'atura á la botiga de L'amo 'n Pau._)