Cintet: (també baixant) I cent andanades... i mil milions de rengles
d'andanades!
Ciset: (amb despreci) De què te les heus tu?
Cintet: De lo que'm sé, i basta.
Ciset: Doncs guarda-t'ho.
Cintet: Com no t'ho guardes tu?
Ciset: (agressiu) No caldría sinó que fins el dret de renegar volguessis
llevar-me.
Cintet: Jo no't llevo rès.
Ciset: Mica!
Cintet: Què? què't llevo? Digues.
Ciset: No haig de dir rès, jo; no hi tinc cap dret. Jo soc el noi xic.
Cintet: I què vols dir amb això?
Ciset: Que tu ets el gran.
Cintet: Mentres Déu vulgui.
Ciset: Per molts anys i mal profit te faci.
Cintet: Això de mal profit tu sabràs perque ho dius.
Ciset: I tu també ho sabs.
Cintet: Que'm pengin.
Ciset: Doncs que't pengin i no parlem més, perque potser en diría massa.
Cintet: (provocatiu) Aboca, home, aboca!
Ciset: Mira, Cintet, quan un home té les sangs fregides... no li fiquis
els dits a la boca.
Cintet: Que mocegues?
Ciset: Potser sí.
Cintet: Ja m'agradaría veure-ho.
Ciset: (contenint-se) Ja tens sort que m'ets germà.
Cintet: I si no ho fos, què faríes?
Ciset: Què faría?
Cintet: Sí.
Ciset: Doncs... Vaja, no tinc ganes d'enraonar més.
Cintet: Ja fas bé, ja; perque creu que tot i sent-te germà com te soc,
em sento tot jo com un formigor que'm corra de dalt baix... i... i...
Ciset: I què? Acaba, home, acaba, si ets tan valent. També m'agraden els
homes valents!
Cintet: Mira, Ciset, que ja'n ting prou de tot això...
Ciset: Què és això que no té nom?
Cintet: (esclatant) Que ja estic tip de tu, del pare... (Veient venir
son pare. Cambi brusc.) El pare! (Queda com petrificat. Ciset se'n va
tot roncejant darrera la barca.)
## Escena XI
(Cinto, Cintet i Ciset mitj amagat)
Cinto: (amb solemnitat, després d'una pausa) Què hi ha del pare?... (Amb
força, mirant-lo fit a fit.) Què li vols a ton pare?
Cintet: (atuït) Rès.
Cinto: Ah, rès? Està bé. Es dir que... "rès". Això és tot lo que has
pensat amb tant temps?... Molt bé; no'n parlem més.
Cintet: (fent un esforç) Escolteu, pare...
Cinto: No. No has dit "rès"? Doncs, rès, ni una paraula més.
Cintet: No dieu vos mateix que un home no té de tenir més que una
paraula?
Cinto: Per xò mateix.
Cintet: Doncs bé, jo l'he donada.
Cinto: Jo també l'he donada. I ara per mor de tu... Prou, ja ho has dit
tot. Dés d'avui feste compte que no tens pare.
## Escena XII
(Els mateixos i Mero)
Mero: (amb resolució) Cinto.
(A partir d'aquest moment tots els personatges van animant-se de més en
més fins al final.)
Cinto: (també amb resolució) Oh i que vens bé, Mero.
Mero: No puc més: ting d'esbotzar.
Cinto: I fins jo. Em veus bé?
Mero: Prou.
Cinto: Doncs bé, Mero em cau la cara de vergonya.
Mero: A mi també.
Cinto: Ja no soc pare.
Mero: Jo tampoc.
Cinto: Soc un ningú.
Mero: I jo... menos que un ningú.
Cinto: Vina aquí. Què vaig dir-te jo? "Què't sembla, Mero, si caséssim a
la Ventureta amb el meu noi gran?"