1916
`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis
Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat
de la Llengua Catalana.`
(Aquesta obra va ésser estrenada en el "Centre Autonomista de Dependents
del Comerç i de l'Industria", la nit del 25 de Març de 1916, baix la
direcció del bon amic l'insígne dramaturg Ignasi Iglesias, amb decoració
pintada expressament per l'escenògraf Josep Rocarol, i amb el següent
**Repartiment**
- Ventureta: Srta. Mestres
- Cinto: Sr. Vinyas
- Cintet: Sr. Pellicer
- Ciset: Sr. Camprodón
- Mero: Sr. Sirvent
- Tano: Sr. Quintana
- Gibert: Sr. Muñoz
- Quirze: Sr. Vallsmadella
**Personatges**
- Cinto: patró 50 anys
- Cintet, Ciset: fills de Cinto, 22 anys, 20 anys
- Mero: remitger 50 anys
- Ventureta: filla de Mero, 19 anys
- Tano: nebot de Mero, 24 anys
- Gibert: paler, 40 anys
- Quirze: id. 50 anys
(Lloc de l'acció: una platja de la costa de Llevant. Època actual.)
Decoració (Platja. A dreta, formant bastidor, les popes de varies
barques assegudes sobre de pals, amb les veles esteses a soleiar-se. A
esquerra la barraca dels palers, rústicament miserable però pintoresca.
El mar, que se suposa a dreta, dona volta cap al fons a on se fa visible
entre algunes altres barques d'últim terme.)
## Escena primera
(Gibert i Quirze) (Estàn recullint i cargolant la corda d'una barca que
acaba d'entrar. Quirze xiula alegrement l'himne de Riego.)
Gibert: Calla una mica, si pots.
Quirze: Ara ho heu dit tot; si pogués.
Gibert: Sembles un merlot, com hi ha dena! Ja't tinc ficat a les
orelles.
Quirze: Potser si que ving de niçaga de merlot.
Gibert: Per mi, van fer-te xiulant.
Quirze: Per mi també. (Xiula.) I mireu: si no pogués xiular, i tot lo
que xiulo en un dia se'm quedés dintre del pap... no sé si ho pairía. No
us diré sinó que quan soc a missa, mentre el rector celebra, Déu Nostre
Senyor sab lo que pateixo per aguantar-me la xiulera; però això sí, tan
bon punt aixequen Nostre Amo, que romp a tocar l'orga i no hi ha por de
que'l rector em senti... (Romp a xiular furiosament.)
Gibert: Rès, algun mal desitj que degué tindre ta mare.
## Escena II
(Els mateixos i Ventureta)
Ventureta: (per l'esquerra) Bon dia, palers.
Quirze: Hola, Ventureta. Vols que te'n xiuli una de ben ressalada com
tu? (Es posa a xiular una americana.)
Ventureta: Vés allà, burinot.
Gibert: (encenent la pipa) Sí, sí! Tant és que li digues salve com
santa.
Ventureta: Que ja han tornat totes les barques?
Gibert: Gairebé que sí. No deu mancar més que... (Mirant amunt i avall
de la platja.) Mira, no manca més que la barca del Cinto.
Quirze: (rient) Sí, dòna, sí; no veus que encara fem tots la cara
alegra?
Ventureta: Què vols dir, amb això?
Quirze: Que encara no ha entrat "la barca dels afligits".
Ventureta: (sospirant) Ah, ja!
Quirze: I sí; la barca dels afligits, que en dic jo; la barca dels
tristos, dels malcarats, dels sorruts, dels... Déu me perdoni! Si no
sembla sinó que en aqueixa barca hi portin els sants olis a un malalt
que's mor de tristesa.
Gibert: Es qu'és aixís mateix, Cristo em valga!
Quirze: Com que sí! Què redimontri els hi passa, a ton pare i a ton
cosí?
Ventureta: Què sé jo! Potser els ho ha encomanat el Cinto.
Gibert: Jo no sé si el patró els ho ha encomanat an ells o ells al
patró.
Quirze: Oh, al patró i als seus dos bordegaços, perque de tots ells no
sé quin és el que fa més cara d'açota-cristos.
Gibert: Per mi o han menjat pa sense sal ---que diuen que dóna
tristesa--- o els en passa alguna de molt grossa.
Quirze: Es que potser fa una mesada que ni aixequen els ulls de terra ni
obren els llavis per dir-se ase ni bestia. Per mi els han donat alguna
mala cosa.
Gibert: No t'ha dit rès a tu ton pare, que't puga posar sobre el tantum?
Ventureta: Rès; fa cosa d'un mes que, com qui diu, no li he sentit la
veu.
Gibert: Vés allà! Què'm contaràs a mi, gatasauma!
Ventureta: Vos ho juro per aquesta creu. En sabeu alguna cosa vós,
Gibert? Doncs jo menos.
Quirze: I per què no li preguntes?
Ventureta: Si estic cansada de treure el fel per la boca! Que us penseu
que he bregat poc? Perque, vaja, no li havía vist mai aixís el pare; si
sempre havía sigut d'un tarannà de tirar-s'ho tot a l'esquena.
Gibert: Ja és prou estrany!
Quirze: I ton cosí?
Ventureta: Vaia un altre! Abans sempre estava per riure i xerrotejar;
semblava un niu de gafarrons; i ara...
Quirze: Sí, ara sembla un ofici de cos present.
Ventureta: Doncs tant al un com al altre: "què us passa?... Què
teniu?..." Déu t'en darà! "Què no us trobeu bé?... Què us n'han feta
alguna?..." ---"Cuida't de tu!"
Quirze: Doncs jo també, tant al patró com als seus xicots, no és pas que
no'ls hagi ficat els dits a la boca!... Com si els fiqués en un pou
mort.
Gibert: Sí, i que ja comences a fer-ne un gra massa amb les teves
bromes; i el dia que al Cinto, o al Cintet, o al Ciset, els hi pugi la
mosca al naç...
Quirze: Bé prou amunt que li tenen!
Gibert: (mirant a dreta) Mireu-se'ls, ja arriben.
Ventureta: Alabat siga Déu!
Gibert: Ansia, a preparar els pals. (Cridant cap a l'esquerra.) Manel!
acosta la parella. (Aplega un pal de terra i desapareix per la dreta. Se
senten les esquelles dels bous acostar-se per l'esquerra.)
Quirze: Aquí tenim els enterra-morts. (Aplega un altre pal i desapareix
per la dreta.)
Gibert: (tornant) Lo qu'és aquèts si que no espantaràn els peixos amb la
seva xerrameca. (Aplega un altre pal i torna a desaparèixer per la
dreta.)
Quirze: Ah no; ja m'hi jugo que cap d'ells ha obert la boca, dés de que
han marxat. Vaja, per mi els han donat alguna mala cosa.
(Recull la taia i desapareix per la dreta.)
Ventureta: Que Déu Nostre Senyor els hi torni la paraula i com més aviat
millor, perque això no és viure!... Es que sí que faríen pensar que'ls
han embruixat a tots cinc. Jesús, María, Josep! (Se senya.)
## Escena III
(Ventureta i tots els demés personatges com s'anirá indicant) (Apareix
Gibert i estén un pal a terra; darrera d'ell apareix Quirze i n'estén un
altre dos passos més enllà. Entretant es veu bellugar-se tot al través
de l'escena la corda que se suposa va estirant la barca. Finalment
apareix la popa de la barca relliscant per damunt dels pals fins a
posar-se al mitj de l'escena. A dalt de la barca Cinto, Cintet, Ciset,
Mero i Tano, enfeinats, sorruts, treballotejant silenciosament en arriar
la vela, estibar cordes, aixecar coves del fons, etc. Mentrestant els
dos palers treuen el palànqui de la popa, recullen el llivant, etc.
Ventureta s'acosta tímidament a la barca. Els cinc sardinalers en van
saltant l'un darrera l'altre, per diferents indrets. Gran pausa.)
Quirze: (per sí mateix) Ja tenim aquí la professó de la Bona Mort.
Gibert: Muixoni; no'ls trenquis les oracions... si no vols que't
trenquin alguna altre cosa, que no estàn per brocs.
Ventureta: (a Mero) Bon dia, pare. Com ha anat això?
Mero: (sorrut) Cuida't de tu.
(Fins que s'indiqui, els cinc personatges de la barca tindràn l'aire
sorrut, parlen a morrades i sense mirar als seus interlocutors.)
Ventureta: (apart) La cançó de sempre! Veig que no ha mudat el vent.
Quirze: (abocant-se a la barca) Sembla que no ha anat malament, fa?
Cinto: Millor podía anar.
Quirze: D'aquest pà feu rosegons?
Cinto: En faig lo que'n faig.
Gibert: (abocant-s'hi també) Alça, veig que ja heu anat desmallant tot
venint.
Cinto: I doncs, que volíes que joguessim al dòmino?
Gibert: Déu n'hi dó! Què va que heu fet de dotze a tretze arrobes de
sardina? Fa, Cintet?
Cintet: No soc cap romana per pesar-les.
Quirze: I tu, què hi dius, Ciset?
Ciset: Busca-ho.
Quirze: I tu, Tano? (No contesta.) Tano, ep! Es pot saber?...
Tano: A Salamanca.
Ventureta: (a mitja veu) Déu hi faci més que nosaltres.
Quirze: (també a mitja veu) Ora pro nobis.
(Mentres els altres cinc van feinejant silenciosament entorn de la
barca, treient-ne coves, xarxes, etc.. Gibert i Quirze s'aparten i tot
aixugant-se la suor i abaixant-se els pantalons se dirigeixen a la
barraca.)
Gibert: Vaja, ja estem, gracies a Déu. Anem a esmorzar que a mi ja'm
criden. (Entra.)
Quirze: Es lo millor que podem fer. Ets servida, Ventureta?
Ventureta: Gracies, Quirze; qu'aprofiti.
Quirze: (girant-se als demés) I vosaltres? (Ningú li respòn.) Ni mai.
(Se n'entra a la barraca tot saltant i xiulant.)
## Escena IV
(Ventureta, Cinto, Mero, Cintet, Ciset i Tano)
Ventureta: (a Mero) Voleu que us porti alguna cosa?
Mero: Els anys, si per cas.
Ventureta: La cistella, al menos, si no voleu donar-me el saltambarc.
Mero: (cridant) A casa, que hi tens més feina qu'aquí!
Ventureta: Com volgueu, però...
Mero: No m'has sentit?
Ventureta: No us enfadeu, home...
Mero: Alça, a apriar l'esmorzar!