Marº. Y tratana

Tay. Y gamatzém. Pero ¿ahont es don Marianet?

Marº. ¿Qué no hi veu? ¿Qué significan aquestas ulleras?

Tay. No me'n parli. ¡Per poch me quedo

cego! ¡Figuris!...

Marº. ¿Y axó?

Tay. Firugis, dich figuris don Mariano (_Joch d'escena,

del cual resultin las equivocacións del senyor Tayabas._)

Ram. Si no es ab ell ab qui parla.

Tay. ¿Donchs ab qui parlo?

Marº. Ab mi.

Tay. Tant aviat té veu d'home com de dona.

Marº. Realment vosté no está bó.

Tay. ¡Qué he d'estar, home, qué he d'estar! Figuris...

Marº. Continuhi, ¿qué li ha passat?

Tay. Figuris que un home al sortir de casa may sab ahont

anirá á parar. Exemple: figuris que fá d'axó ja molts anys...

Marº. Si fá molts anys tardaria massa á contarho.

Cóntins lo d'ara.

Tay. Figuris que jo prench lo tren molt descuydat de lo

que había de succehirme. ¡Figuris!...

Marº. ¿Varen descarrilar?

Tay. No, senyor.

Marº. Vá haberhi un xóch?

Tay. No, senyora.

Marº. ¿Qué li vá suecehir?

Tay. Lo pitjor que podia succehirme, me vá entrar una

bolva de carbó de la camolotora, dich locomotora, á cada ull. ¡Quín

patí! ¡Quín sufri! Alló era morir y pensava quedarme allí y no poder

tornar aquí. ¿Y qui m'aussiliava, qui?

Marº. Vosté es qui 'ns ho té de dir.

Ram. Sí.

Tay. No hi había consol per mí. ¡Y quin sufri!

Marº. ¡Y quin patí! Ja 'ns en hem fet cárrech, senyor

Tayabas.

Tay. ¡Si vostés se'n fan, figúrintse si me 'n faria jo!

La gent del vagó se vá compadir de mi. Eram set: un sargento de

carabiners, xato per més senyas; un cansaladé que tot ell era

cansalada, rodó com una bola, grexós y plé de tacas, y una senyora

tan grossa que habia pagat dos assientos, n'ocupaba tres y encara

estaba estreta; un dentista empenyat en que algú de nosaltres había

de tenir mal de caxal y s'oferia á arrancarlo sense patir... ell.

Després...

Marº. ¿Qué va pasar després?...

Tay. Que al sentir los meus ays, gemechs, crits y

planys, tots me varen bufar els ulls per treurem las bolvas.

Marº. ¿Y 'ls hi van treure?

Tay. No senyora, mes ab las alenadas me vaig enterar de

lo que habían menjat per esmorsar: y com alguns s'havían desdejunat

ab sebas y altres ab all y oli, vaig haver de arrimarme á la portella

per treurer lo que tenia al ventrell, quedantme lo que tenia als

ulls.

Ram. ¡Senyor Tayabas!

Tay. Molt senyora meva.

Ram. Lo que conta fá riure.

Tay. A mi 'm vá fer plorar.

Marº. Ho crech.

Tay. Oh, no 'n tingui cap dupte. Al arribar á casa crido

al metge, me treu las malehidas bolvas, me dona remey que m'alivia,

mes no m'evita la inflamació, que m'obliga á portar ulleras fumadas y

anar á las palpentas. Hi veig poch, tan poch que sé que vosté es don

Mariano y vosté una senyora, mes no veig bé la fisonomia de la cara.

(_Pren l'un per l'altre._) Tinga don Marianet las cartas de la

fábrica. (_Las allarga á Ramoneta._)

Ram. Soch jo, no ell.

Tay. Dispensi. Tinga. (_Vá ahont era Mariano que s'haurá

adelantat y 's troba darrera d'ell._)

### ESCENA XVIII

La neboda · 第 137 / 150 题