Tom. ¡Vostés aquí!
Mar. Don Tomás, nos hem anticipat...
Tom. Vostés may s'anticipan, perque la seva presencia es
molt agradable... (y molt desitxada la teva.) Sento que 'ls hagin
dexat sols. Ramoneta.
Ram. ¡Tio!
Tom. ¿Com dexeu sols als convidats?
Ram. Donya Maria es tant bona que ja 'ns perdonará.
(_Encara está enfadada._)
Tom. ¿Hont es ton pare?
Ram. En Fernando m'ha dit que ha anat al estanch.
Mar. (_A Tomás._) Grans novetats. (_La conversa ab veu
baxa._)
Marº. Grans novetats.
Mar. Aquella es aquí.
Marº. La mamá sospita.
Tom. No hi es. He preguntat á tothom, y 'ls únichs que
han vingut al poble son lo meu germá y la Ramoneta .Ja veus com no hi
son.
Marº. La mamá m'ha fet una proposició que m'hauria
omplert d'alegria si no hagués vist en ella la intenció de averiguar
si tú ets realment la qu' estimo.
Ram. T'enganyas. Ne crech que ho sospiti.
Tom. Estich resolt á anunciar avuy mateix que 'm caso ab
tú.
Mar. De cap manera. En Mariano acaba de dirme que no 's
casaria ab la Ramoneta, y jo no puch consentir que 's casi ab la de
Barcelona. Si 'm nego al seu casament s'oposarA al nostre. Hi hauria
un escándol.
Ram. La teva mamá desitja que 't casis ab mi. Ho
sospito.
Marº. Somias.
Ram. Crech qu' estich ben desperta. Qui está dormint ets
tu. Mira.
Marº. ¿Qué?
Ram. A n' ells dos.
Tom. Maria, es impossible que desisteixi d'aquet
projecte que 'm prometia la felicitat pels anys que 'm quedan de
vida.
Mar. Jo no tinch valor per esposarme á las censuras del
meu fill.
Tom. Aquesta falta de resolució es proba de falta d'
afecte. Si tu sentissis com jo, no duptarias.
Marº. De que deuhen parlar?
Ram. ¡Tonto! ¿No sabs qu' ells aqui dintre també hi
tenen un cor, com tu y com jo.
Marº. (_Comprenent._) ¿Es possible?
(_Molta vehemencia._)
Tom. ¿Qué?
Mar. ¿Qué?...
Ram. (¡Bona l'hem feta!) Res, li contava lo que li va
succehir á una amiga meva, y 's coneix que don Mariano es molt
nerviós, perque ha cridat: "Es posible?" ab una vehemencia que 'm fa
riure. (_A Mariano._) ¡Comprens! (_Tornan a conversar don Tomás y
donya Maria._) Ara compendrás que la teva mamá desitji casarte ab mi,
perque no estranyis que ella 's casi ab lo meu oncle.
Marº. Com qui diu casament doble.
Ram. Endevinat.
Marº. ¿N'estás certa?
Ram. Crech que no m'enganyo.
Marº. ¡Qui habia de sospitarho.
Ram. ¡Estás trist!
Marº. No pot donarme alegria la idea de que la meva mare
torni á casarse, mes no puch oposarme, y menos sent don Tomás
l'escullit,
Ram. Entre altres motius, perque es lo meu oncle.
Mar. Es inútil, Tomaset, per ara hem de desistir. Doném
temps al temps.
Tom. Jo no desistexo. Y encara no he tingut valor ni per
dirho al meu germá, mes al sentirte ne tindré fins per parlar al teu
fill. Y li parlaré avuy.
Mar. ¿Que vols fer?
Tom. Dexam á mi. (_Somrihent._) Tu no sabs lo qu' es un
general de metges enamorat.
### ESCENA XIII