DITS, DON TOMÁS, després RAMONETA

Tom. ¡Vostés aquí!

Mar. Don Tomás, nos hem anticipat...

Tom. Vostés may s'anticipan, perque la seva presencia es

molt agradable... (y molt desitxada la teva.) Sento que 'ls hagin

dexat sols. Ramoneta.

Ram. ¡Tio!

Tom. ¿Com dexeu sols als convidats?

Ram. Donya Maria es tant bona que ja 'ns perdonará.

(_Encara está enfadada._)

Tom. ¿Hont es ton pare?

Ram. En Fernando m'ha dit que ha anat al estanch.

Mar. (_A Tomás._) Grans novetats. (_La conversa ab veu

baxa._)

Marº. Grans novetats.

Mar. Aquella es aquí.

Marº. La mamá sospita.

Tom. No hi es. He preguntat á tothom, y 'ls únichs que

han vingut al poble son lo meu germá y la Ramoneta .Ja veus com no hi

son.

Marº. La mamá m'ha fet una proposició que m'hauria

omplert d'alegria si no hagués vist en ella la intenció de averiguar

si tú ets realment la qu' estimo.

Ram. T'enganyas. Ne crech que ho sospiti.

Tom. Estich resolt á anunciar avuy mateix que 'm caso ab

tú.

Mar. De cap manera. En Mariano acaba de dirme que no 's

casaria ab la Ramoneta, y jo no puch consentir que 's casi ab la de

Barcelona. Si 'm nego al seu casament s'oposarA al nostre. Hi hauria

un escándol.

Ram. La teva mamá desitja que 't casis ab mi. Ho

sospito.

Marº. Somias.

Ram. Crech qu' estich ben desperta. Qui está dormint ets

tu. Mira.

Marº. ¿Qué?

Ram. A n' ells dos.

Tom. Maria, es impossible que desisteixi d'aquet

projecte que 'm prometia la felicitat pels anys que 'm quedan de

vida.

Mar. Jo no tinch valor per esposarme á las censuras del

meu fill.

Tom. Aquesta falta de resolució es proba de falta d'

afecte. Si tu sentissis com jo, no duptarias.

Marº. De que deuhen parlar?

Ram. ¡Tonto! ¿No sabs qu' ells aqui dintre també hi

tenen un cor, com tu y com jo.

Marº. (_Comprenent._) ¿Es possible?

(_Molta vehemencia._)

Tom. ¿Qué?

Mar. ¿Qué?...

Ram. (¡Bona l'hem feta!) Res, li contava lo que li va

succehir á una amiga meva, y 's coneix que don Mariano es molt

nerviós, perque ha cridat: "Es posible?" ab una vehemencia que 'm fa

riure. (_A Mariano._) ¡Comprens! (_Tornan a conversar don Tomás y

donya Maria._) Ara compendrás que la teva mamá desitji casarte ab mi,

perque no estranyis que ella 's casi ab lo meu oncle.

Marº. Com qui diu casament doble.

Ram. Endevinat.

Marº. ¿N'estás certa?

Ram. Crech que no m'enganyo.

Marº. ¡Qui habia de sospitarho.

Ram. ¡Estás trist!

Marº. No pot donarme alegria la idea de que la meva mare

torni á casarse, mes no puch oposarme, y menos sent don Tomás

l'escullit,

Ram. Entre altres motius, perque es lo meu oncle.

Mar. Es inútil, Tomaset, per ara hem de desistir. Doném

temps al temps.

Tom. Jo no desistexo. Y encara no he tingut valor ni per

dirho al meu germá, mes al sentirte ne tindré fins per parlar al teu

fill. Y li parlaré avuy.

Mar. ¿Que vols fer?

Tom. Dexam á mi. (_Somrihent._) Tu no sabs lo qu' es un

general de metges enamorat.

### ESCENA XIII

La neboda · 第 115 / 150 题