Mar. (_Seguint a Ramoneta ab la mirada, guaytant després
á Mariano._) (M'estranya aquesta confussió. Potser s'han anticipat
als meus desitxos y als de 'n Tomaset y ja s'han dit que
s'estimaban.) Mariano.
Marº. Mamá.
Mar. (Vejam, probém.) ¿No es veritat que la Ramoneta es
molt guapa?.
Marº. (_Molta intenció tota la escena._) (Me sembla que
sospita.) ¡Psh! Es bastant agradable.
Mar. No bastant, molt, y educada.
Marº. Bastant.
Mar. ¡Home, no sabs sortir del bastant! ¿Me negarás que
la neboda de don Tomás se fá estimar?
Marº. Molt.
Mar. Al fi estem d'acort.
Marº. Sí ho estem mes del que vosté 's figura.
Mar. Axís fós. ¡Que més desitxaría jo! ¿Que li deyas á
la Ramoneta cuan he entrat?
Marº. Teníam una conversació interessant.
Mar. ¿Li deyas...?
Marº. Que m'agrada molt...
Mar. ¿T'agrada?...
Marº. La sopa d'arrós, y ella m'ha dit que 'n menjaría
al diná.
Mar. ¡Ets molt prosaich! Parlar de sopa d'arrós á una
noya tant guapa y fina.
Marº. Guapa ho es.
Mar. Ho dius ab un tó...