Nan. (¿Se casarán? ¡No 's casarán!) (_Mirant cuan se'n
va._)
Ram. Nando. ¿Qué fás? ¡Ah! No sabia que fos aquí. Nando,
porta 'ls dulces dintre. (_Se'n vá Nando. Ramoneta vol tréures lo
devantal de cuynera._)
Marº. No te'l treguis perque estás molt guapa. ¿Fás de
cuynera?
Ram. Tinch present qui son los convidats que avuy té
l'oncle.
Marº. ¿Y vols contentarme?
Ram. ¡Vanitós! A qui vull contentar es á la teva mamá.
Hé preguntat á la vostra cuynera que es lo que més li agrada, m'ho há
dit, y no fiantme de ningú, jo matexa dirigexo la cuyna.
Marº. ¡Com sabs enganyarla á la mamá!
Ram. S'há prendat de mí.
Marº. ¿Quí no estima á una noya tant bona y tant guapa y
tant cariñosa, y tant...?
Ram. ¡Prou! ¡Prou! Per ara tot vá bé, mes lo final es lo
que 'm dona cuidado; cuan la teva mamá s'enteri de qui soch jo. Que
bé saps fer lo paper devant d'ella; estás malhumorat com si la meva
presencia 't molestés, no 'm dirigexes la paraula, y si 't dich
alguna cosa me respons com si 'm fessis caritat, de mala gana.
Marº. He de fer de manera que la mamá no suspiti res:
que tú li sigas molt simpática, molt, y cuan arribi 'l moment li
diré: mamá...
### ESCENA X