NANDO, MARIANO, RAMONETA

Nan. (¿Se casarán? ¡No 's casarán!) (_Mirant cuan se'n

va._)

Ram. Nando. ¿Qué fás? ¡Ah! No sabia que fos aquí. Nando,

porta 'ls dulces dintre. (_Se'n vá Nando. Ramoneta vol tréures lo

devantal de cuynera._)

Marº. No te'l treguis perque estás molt guapa. ¿Fás de

cuynera?

Ram. Tinch present qui son los convidats que avuy té

l'oncle.

Marº. ¿Y vols contentarme?

Ram. ¡Vanitós! A qui vull contentar es á la teva mamá.

Hé preguntat á la vostra cuynera que es lo que més li agrada, m'ho há

dit, y no fiantme de ningú, jo matexa dirigexo la cuyna.

Marº. ¡Com sabs enganyarla á la mamá!

Ram. S'há prendat de mí.

Marº. ¿Quí no estima á una noya tant bona y tant guapa y

tant cariñosa, y tant...?

Ram. ¡Prou! ¡Prou! Per ara tot vá bé, mes lo final es lo

que 'm dona cuidado; cuan la teva mamá s'enteri de qui soch jo. Que

bé saps fer lo paper devant d'ella; estás malhumorat com si la meva

presencia 't molestés, no 'm dirigexes la paraula, y si 't dich

alguna cosa me respons com si 'm fessis caritat, de mala gana.

Marº. He de fer de manera que la mamá no suspiti res:

que tú li sigas molt simpática, molt, y cuan arribi 'l moment li

diré: mamá...

### ESCENA X

La neboda · 第 102 / 150 题