Ans. Ja ho sab tothom y ells creuhen que es un secret.
No hi há com l'amor per atontar als joves, mes cuan s'enamora un que
ja passa de la edat, com lo meu germá, se torna ximple.
Tom. ¿Has vist com há arreglat lo menjado la teva
filla?
Ans. No.
Tom. Está preciós. No sé com s'ho há fet per cambiarho
tot. Al mitj de la taula y há posat flors y al centro 'l rám que li
há enviat donya Maria. ¡Quína senyora tant amable! ¿No es vritat que
es amable?
Ans. ¡Axís, axís!
Tom. No: molt.
Ans. Molt si tú vols.
Tom. No es que vulgui jo, ho diu tothom.
Ans. No hem de renyir: ho es molt.
Tom. Estima á la Ramoneta.
Ans. No diré que no.
Tom. Has de dir que sí, perque no 's pot negar lo que 's
veu.
Ans. Diré que sí, si t'hi empenyas, mes avans voldria
que fessis lo favor de dirme si á qui estima es á la meva filla ó á
la teva neboda.