Tuy. Y gracias si 'n trobava. Las hi pagavan á tres
pessetas la dotzena y encara tenia que posarhi 'ls botons y 'l fil.
Ans. ¡Camisas de munició á tres pessetas dotzena,
posanthi encara fil y botons. ¡Qui ho diria!
Tuy. Per xó no desmereix en res.
Ans. Al contrari, deu enorgullirse de recordarho.
Tuy. Axó no; si vol oféndrela, parlinhi, per més que no
pot negarho. Si li mira bé lo dit de la má esquerra, encara hi
trobará las senyals de las punxadas de l'agulla de cusi. ¡Cuántas
vegadas s' hi vá tenir que donar cops ab lo didal perque la punxada
no se li enverinés.
### ESCENA IV