DITS, DON ANSELM y SENYOR TAYABAS

Tom. Li asseguro que es fort. ¡Moltas gracias, senyor

Tayabas!

Tay. ¿De qué?

Mar. ¡S'ha lluhit!

Tay. ¿En qué m'he lluhit? (_Los tres estornudan á la

vegada, y 's treuhen los mocadors._) ¡Lo ram!

Mar. ¿Li sembla si he manat fer aquet ram, perque vosté

li fés pendre rapé.?

Tay. ¡Donya Maria! Una distracció, cualsevol la fregeix,

dich la sufreix.-- ¡Es molt aquesta malehida llengua meva!

Ans. ¡Vinch encantat del jardí! Com l'ha transformat

donya Maria.

Tom. Anem á véurel y estornudarém en plé aire (_Tots se

disposan á sortir._)

### ESCENA XXI

La neboda · 第 74 / 150 题