Tom. Li asseguro que es fort. ¡Moltas gracias, senyor
Tayabas!
Tay. ¿De qué?
Mar. ¡S'ha lluhit!
Tay. ¿En qué m'he lluhit? (_Los tres estornudan á la
vegada, y 's treuhen los mocadors._) ¡Lo ram!
Mar. ¿Li sembla si he manat fer aquet ram, perque vosté
li fés pendre rapé.?
Tay. ¡Donya Maria! Una distracció, cualsevol la fregeix,
dich la sufreix.-- ¡Es molt aquesta malehida llengua meva!
Ans. ¡Vinch encantat del jardí! Com l'ha transformat
donya Maria.
Tom. Anem á véurel y estornudarém en plé aire (_Tots se
disposan á sortir._)
### ESCENA XXI