Mar. Creya que no vindrias. ¿Qué guaytas? (_Al veure que
don Tomás mira á la sala._)
Tom. Si ningú 'ns sent, perque m'agrada molt renovar
aquells temps de la juventud, pero tinch por que 's riguin del senyor
Metje.
Mar. Tens rahó. ¡Éran tant bonichs aquells temps en que
'ns tutejavam, días que ara 's reproduhexen! Mes cuan s'enterin de
que
'ns estimem...
Tom. ¿Qué diran lo meu germá y la meva neboda y fins
l'asisten?
Mar. ¿Qué dirá 'l noy?
Tom. Lo meu germá m'estima molt, pero la veritat es qu'
ell pensava ser lo meu heréu, y no li fará grácia que 'm casi.
Mar. Tampoch á n'en Mariano.
Tom. Hé fet venir á l'Anselm y á la meva neboda, buscant
una ocasió de parlarli y no sé trobarla. No goso.
Mar. Es molt simpática la teva neboda.
Tom. Li teus guanyada per complert la voluntat, y axó ja
es bastant: pero cuan sápiga que has de ser la seva tia...
Mar. Cuan en Mariano s'enteri de que tú has de ser lo
seu padrastre...
Tom. Y lo pitjor es que aquesta situació no pot durar,
perque al poble tothom diu que 'ns casém.
Mar. ¿Quí ho ha dit?
Tom. Nosaltres matexos.
Mar. Jo á ningú n'he parlat.
Tom. Si no es necessari parlar per dirho. L'amor se
sembla á las flors, que ab lo seu flayre descubrexen la seva
presencia, encara que no 's vegin. Lo millor dia 'l teu fill y 'l meu
germá s'enteran de nostres projectes.
Mar. La oposició del meu fill será tan gran com ho es la
meva al seu casament que es un disbarat, al que may consentiré. Si jo
cedís, potser ell cediria, pero no ho faré. Cert que ni tú ni jo
necessitém lo consentiment de ningú per casarnos, pero no es
agradable la oposició de la familia. ¡Si 'l meu fill no estés tan
bojament enamorat! La teva neboda es guapa, bona, simpática...
Tom. Lo que no s'acut á una dona, no s'acut á ningú.
Mar. ¿Has endevinat lo meu pensament?
Tom. Crech que sí. ¿Pensas casá á en Mariano ab la
neboda?
Mar. Y tots contents. Si ells se casessin, no podrían
oposarse á la nostra boda.
Tom. Es cert, més hi há dos dificultats.
Mar. ¿Dos?
Tom. Que jo sápiga. Primera: que 'l teu fill está
bojament enamorat, segons acaban de dirme.
Mar. ¿Segona?
Tom. Que la meva neboda está bojament enamorada.
Mar. ¿També ella?
Tom. ¡També ella!
Mar. ¡Tot nos contraria! ¡Mes qui sab! Se tractaran, y
val tant la noya, que tinch confiansa de que en Mariano acabi per
estimarla.
Tom. Axís fos.
Mar. Lluny de l'altra, l'oblidará, perque l'ausencia es
mare de l'oblit.
Tom. Vé en Mariano.
### ESCENA XVI
DITS, MARIANO, SENYOR TAYABAS, després ANSELM y
RAMONETA
Marº. M'han dit qu' era aquí ab lo seu germá y la seva
neboda, á qui no tinch lo gust de conexer.
Tom. Jo m'hé anticipat per fer la visita de metje á la
seva mamá. Per fortuna vosté está ben bó.
Marº. ¡Cuan menos ho sembla!
Tay. Passin que son aqui.
Marº. (¡La Ramoneta!) (_S'apoya molt emocionat en una
cadira._)
Tom. Entreu. Don Mariano, tinch lo gust de presentarli
al meu germá y á la meva neboda.