Ant. ¡Ja 'n sabem un altre que no la sabíam!
Tuy. Vejám si ara podrém acabar la nostra conversa.
Digueu, Miquel.
Miq. No, tú, ó be jo, perque com al poble no 's parla
d'altre cosa, no diré cap secret. La teva mestressa s' há enamorat
del senyor metge.
Tuy. Y 'l senyor metge de donya Maria.
Ant. Y tothora diu que 's casan.
Tuy. Be s'ho pensa en Nando.
Ant. Y si casats los amos...
Miq. Se casan los criats...
Tuy. No fora extrany que continuessim al seu servey...
Miq. Per xó 't deya que no pensavas posar fonda ni
hostal.
Tuy. Endevinat.
Miq. Y 'l cás es, segons nos ha contat lo senyo Tayabas,
que la senyora vol casarse, pero no vol que 's casi 'l seu fill.
Ant. Ella sabrá perque.
Tuy. Deu ser pobre la núvia.
Miq. ¿Qué hi fá si es bona noya i don Mariano l'estima?
### ESCENA XI
DITS y DON MARIANO, ab un sach de viatje a la má.
Marº. ¿A qui estimo jo? (_Tots quedan parats y
confosos._)
Miq. ¿Ja ha tornat de viatje, senyoret?
Ant. ¿Cóm l'ha probat?
Tuy. ¿Voldrá pendre xacolata ó café ab llet?
Marº. ¿A qui estimo jo?
Miq. Veurá, nosaltres deyam... Ni me'n recordo bé del
que deyam.
Ant. Parlavam per parlar.
Marº. Cuan torni á parlar per parlar, fará 'l favor de
no donalshi assunto á costa meva. (_A Tuyas._)
Tuy. Don Mariano, jo no 'ls hi he dit res. ¿Heu sabut
per mi que la seva mamá no vol que 's casi?
Marº. ¡Tuyas!
Miq. ¡No ho ha dit ella!
Marº. No pot haber sigut ningú més.
Ant. Veurá; aqui hi ha algun altre que també pot
saberho.
Marº. ¿Algún altre? ¡Sols hi ha 'l senyor Tayabas!
Miq. Jo no he dit que hagi estat ell.
Ant. ¿Si vosté ho ha endevinat, qué hi podem fer
nosaltres?
Marº. Entri axó al meu cuarto. (_Donant lo sach de má á
la Tuyas._) Digui al senyor Tayabas que desitjo parlarli y que
m'esperi aquí. Vaig á veure á la mamá. (_Se'n van ell y Tuyas._)
### ESCENA XII
MIQUEL, ANTONIA, JANET ah un ram de flors.
Ant. ¡Ay pobre senyor Estoballas, quina pedregada se li
espera!
Miq. Nosaltres no ho hem dit que hagi sigut ell.
Jan. Aquí porto 'l ram. .
Miq. ¡Qué es bonich!
Ant. Ja li agradará á la senyora.
Jan. ¿Sabéu per qui 'l vol? Per la neboda del metge.
Ant. Donya Maria n'está enamorada d'aquesta noya.
Jan. Pero més que de la neboda ho está del oncle. ¿Sabeu
que al poble 's diu que don Tomás ha fet venir al seu germá per dirli
que 's casa ab donya Maria?
Miq. Bé; ¿pero es cert que 's casa?
Jan. Ho díuhen, y també diuheu que donya Maria procura
guanyarse la voluntad de la neboda.
Miq. La veritat es que per mosquits y suposicions no hi
há com los pobles.
Jan. ¿Qui 'm paga l'anar á buscar lo ram y portarlo?
Miq. ¡Sempre tens pressa per cobrar!
Jan. Lo que proba que sempre estich axut. Bé val mitja
pesseta lo que hé fet.
Miq. ¡Mitja pesseta! Té un ralet y prou.
Jan. Poséuhi deu céntims més.
Miq. Prén.
Jan. ¿Hont poso 'l ram?
Ant. Damunt de la taula ab molt de cuidado.