Ant. Qué es estrany que possin cortinas á la porta.
Tuy. A Barcelona es moda. Pero dexemse de cortinas y
digéu, Miquel, lo que voliaho contarnos cuan ha vingut en Nando.
Miq. A condició, Tuyas, de que encara que ho digui, jo
no hauré dit res, perque si no fós cert lo que 's diu, no vull que
donya Maria s'enfadi si arriba á enterarse de que jo he parlat.
Tuy. Descuidéu: y ademés me sembla que 'l que voléu
dirme ja ho sé.
Miq. Donchs si ho sabs, digamho tu, y axís si arriba á
oidos de la senyora, resultará que jo no t'ho hauré dit á tú, sinó tú
á mi, lo cual será molt diferent.
Tuy. ¿Perqué no he de dirho? ¿Per ventura es cap mal?
Escolteu, mes després no 'n feu una crida.
Ant. ¿Per qui 'ns prens?
Tuy. Vull dirvos, (_ab misteri é interés per part dels
altres_), que si es cert que...
### ESCENA IX