DONYA MARÍA, SENYOR TAYABAS, TUYAS

Mar. Senyor Tayabas.

Tay. Donya Maria.

Mar. ¿Sab res?

Tay. Que don Mariano no escriu á la seva núvia.

Mar. No digui núvia, que no ho es, ni ho será mentres jo

visca, la menestralota.

Tay. Com vosté vulga.

Mar. ¿Cóm ho sab que no li escriu?

Tay. Cumplint las ordres de vosté, tinch encarregat a la

meva senyora que vigili; donchs bé; á la hora de passar lo carté,

entra á la botiga de la núvia...

Mar. Senyor Tayabas, me posa nerviosa dihent la núvia.

Tay. Es cert, dispensi. Entra á la botiga ab pretest de

comprar cualsevol cosa, y d'una ullada veu lo sobrescrit de las

cartas. Cap es de lletra de don Mariano.

Mar. No hi há que fiar. Tinch por de que al anar á

Barcelona en Mariano, l'hagi vista.

Tay. Es de témer, senyora, es de témer.

Mar. No hi há manera de que oblidi á aquesta noya.

Tay. Avuy espero carta de la meva senyora en la que 'm

dirá lo que hagi averiguat.

Mar. Axís que la rebi, diguimho.

Tay. No pot tardar, perque porta 'l correo la matexa

tartana ab que vindrá don Mariano.

Mar. Está bé.

Tay. Ara, si vosté ho permet, aniré á pendre xocalota,

--dich, colaxata, dich xocolata, --perque encara estich en dejú.

Mar. Tuyas, ves á servir el colaxata... Senyor Tayabas,

sentintlo una acaba per capgirar las paraulas: serveix el xocolate al

senyor Tayabas y torna desseguit á acabar d'arreglar la sala.

La neboda · 第 38 / 150 题