Mar. Miquel ¿no heu dit al metje que vingués?
Miq. Sí, senyora, mes há enviat al criat per dir que há
degut anar de bon mati á una masia d'ahont l'han cridat ab urgencia.
Mar. Me sembla que sent jo qui 'l cridava, hauria degut
venir primer aquí.
Miq. No fá distincions entre richs y pobres, y dona
sempre la preferencia als malalts de més cuidado, encara que no 'l
paguin. Si li paguessin totas las visitas que fá ¡no 'n tindria pochs
de diners!
Mar. ¿Y si no 'l pagan?
Miq. En paus. Y moltas vegadas fá la visita, paga la
visita y dona pe'l caldo. Axó si, digui mal de don Tomás al poble y
veurá que fins las pedras l'escridassa.
Mar. M'estranya que sapiguent que estich jo á aquesta
casa que es seva, no s'hagi dignat visitarme.
Miq. Don Tomás no es home de cumpliments.
Mar. ¡Al fi un metge de poble!
Miq. ¡Molt sabi!
Mar. Si, un sabi de poble, que no sab guardar las
atencions degudas. Deu ser un tipo, un pagesot.
Miq. ¡Aquí 'l té!
### ESCENA XVI
DITS y DON TOMÁS, vestint cassadora, polainas, espuelas
y un látigo. Aspecte distingit.
Tom. ¡Bon dia! ¿Hont es la malalta?
Miq. La senyora.
Tom. Me sembla que está ben bona.
Mar. (Sembla un metje de caballería ab espuelas y
látigo. L'aspecte no es dolent).