Mar. Quinas gallinas tant ponedoras teniu. ¿Cuants
diriaho que n'hi habia? ¡Ben vingut, senyor Tayabas!
Tay. ¡Gracias, donya Maria!
Ant. ¿Pot ser tres?
Mar. ¡Mitja dotzena!
Tay. Si que son ponedoras.
Mar. ¿Me las voléu vendre aquestas gallinas? Me las
emportaré á Barcelona.
Tay. Ja veurá quin galliner li arreglaré.
Miq. (Fora un cas de conciencia.) Donya Maria, potser se
despondrian al ser á Barcelona. (_Se'n va Antonia._)
Mar. Escolteu, Miquel, ¿sou cassadó?
Miq. Més ó menos, als pobles tots ho som.
Mar. Lo meu noy es aficionat á la cassa y voldria que
sortis per distréure. Portéuselen.
Miq. Axó ray, si ell vol venir, encara que tinga que
carregármel á coll.
Mar. Sí que anirá ab vos. Portéulo ahont hi hagi molts
cunills.
Miq. Axó ja es més difícil, perque devegadas no se'n veu
un en tot lo dia.
Mar. Es necessari que 'n trobi y que tiri.
Miq. ¿Cóm ho vol fer senyora, si als en voltants los
cunills bosquetans escasejan.?
Tay. Axó s pot arreglar.
Miq. ¿Cóm?
Tay. Disfrasant als conills casulans de cunills de
bosch. La cosa es molt sencilla. ¿Hi há cunills casulans al poble?
Miq. Tants com ne vulga, senyor Tallarrabias.
Tay. Tayabas per servirvos; comprant uns cuants
cunills...
Miq. Jo 'ls hi vendré.
Tay. Se busca un del poble ben llest.
Miq. En Janet servirá, senyor Tabayas.
Tay. Tayabas. Li dihéu ahont anéu á cassar; en Janet,
qué estará amagat, al veurhos aprop, fica la má al sach, treu un
cunill; los gossos lladran, don Mariano apunta y pim, pam, foch...
Miq. Y cunill mort.
Tay. No, conill viu, perque de segú que no 'l toca.
Miq. Y si 'n mata un se descubrirá la embustería, perque
al menjarlo conexerá que es cunill casolá, puig en lloch de sabé á
romaní y farigola, tindrá gust d'ensiam y fullas de col.
Mar. Axó ho arreglará la cuynera. Tuyas.
### ESCENA X