Madrona Me'n vaig a fer els llits.
Passarell (malhumorat) Vés. (La Madrona desapareix per la segona porta
de l'esquerra.)
## Escena X
(El Passarell i en Boira)
(El Passarell s'asseu, tot amoïnat, a la dreta de la taula. En Boira'l
mira fixament.)
Boira (després d'un llarc silenci) Bé: què representa això?
Passarell Lo que?
Boira Com és que us feu aquest posat tu i la Madrona? Què heu tingut?
Passarell No me'n parlis!
Boira (acostant-s'hi, am gravetat) No heu pas qüestionat per sobres lo
del noi?
Passarell Sí: aquesta matinada, quan he tornat de fer les Caramelles.
Cregues que m'he alterat de debò. (Curt silenci.)
Boira (am sentiment) No sé com sou!...
Passarell Ahir vespre, mentres sopavem, te'n recordes?...
Boira (també am sentiment) Prou.
Passarell Que va semblar-te'n?
Boira Home... què vols que t'hi digui jo, pobre de mi? No sabria cap aon
decantar-me.
Passarell (amb ironia) Oh, ja!
Boira Si escoltes a la Madrona, ella té raó.
Passarell (aixecant-se, picant, amb el puny, damunt de la taula) Doncs
jo't dic que no'n té gens!
Boira (molt admirat) No?
Passarell No! Sembla mentida que tu no siguis de la meva conformitat!
Boira Què creus, tu? Que'l noi no ha d'anar am sa mare?
Passarell (amb energia) No, que no ha d'anar-hi!
Boira (en to conciliador) Calma, calma, Passarell.
Passarell Aquella't deu haver tombat!
Boira Ella m'ha fet una relació...
Passarell (interrompent-lo) Sí! Digues!
Boira Home, deixa-m explicar... Entre l'un i l'altre me feu anar com una
llençadora.
Passarell Tu, sempre penses com jo; però ara, no sé, me sembla que si
gosessis me faries la contra.
Boira Qui sap lo que un hom faria!
Passarell Al cap de tants anys, la mare d'en Fidel ja ha perdut els
drets...
Boira Segons com un s'ho miri.
Passarell Tu series el primer de recriminar-lo si ell ens deixava.
Boira Es que jo entenc que per això no ha de deixar-vos. Escolta: ¿que
no podria venir a viure am vosaltres la seva mare?
Passarell (anant-se'n a la dreta) Fuig, home, fuig!
Boira Per què?
Passarell No veus que és una senyoraça?
Boira Mellor que mellor!
Passarell No s'hi sabria avenir a fer la nostra vida.
Boira No diu que és tant rica?
Passarell (girant-se, mirant-lo fixament) Sí. I què?
Boira (am fruició) Amb els seus quartets, vosaltres... comprens?...
Passarell (amb ironia i indignació) Ah, ja! Tu vols dir que en comptes
de viure com nosaltres, nosaltres, a costa d'ella...
Boira (rient) Justa...
Passarell (am sequetat) No més veieu els diners! Fas com la Madrona!
Perquè us diuen que una persona és rica, desseguida us encegueu i us
deixarieu trepitjar fins la dignitat. Vaja: jo no puch acceptar-les
aquestes condicions!
Boira I si vosaltres anessiu a viure amb ella?
Passarell Això ni pensar-hi! Quin paper hi desempenyariem a casa seva?
Boira El que us pertoca.
Passarell Semblariem dos criats de confiança, o dos vells recullits
perquè ja no poden treballar. Vaia un rebaix per un home del meu tremp!
Boira Prou que ella mateixa s'afanyaria en esbombar qui sou.
Passarell (am sarcasme) Diria que som dos pobres treballadors. Com
l'alabarien, encara!
Boira No, home, no. Tu series el didot, i la Madrona la dida.
Passarell Doncs jo no vui passar-hi!
Boira Es que no sou res més.
Passarell (energicament) Jo't dic que sí! Som més, però molt més!
Boira Què sou?
Passarell Els pares d'en Fidel. Els seus pares llegitims! Més que
llegitims! No hi ha qui'ns ho disputi!
Boira Sent aixís, aquella senyora no li és re...
Passarell Ben nèt que no!
Boira Noi, estas encegat.
Passarell (am vigor) Tu ho estas!
Boira Jo?
Passarell Sí! I, si no, veiam, digues: ¿qui és més mare d'un noi: la
dòna que'l posa al món i el llença, o aquella que'l recull?
Boira (parat, no sabent què respondre) Es una qüestió molt delicada.
Passarell Contesta, contesta an això!
Boira (torbat) Que contesti?...
Passarell (imposant-se) Sí! Digues, home, digues! Per tu, qui hi té més
drets, sobre en Fidel? ¿La Madrona, que l'ha pujat amb el mateix amor
que si fos fill nostre, o bé aquella senyora, que no se n'ha recordat
fins ara?
Boira Els drets de la Madrona són d'una mena, i els d'aquella senyora
d'una altra.
Passarell (deixant-lo, anant-se'n cap a la dreta del fons) No vols
entrar a la raó!
Boira No?
Passarell No'n parlem més, no'n parlem més, perquè encara'ns enfadariem!
Boira (de cara al Passarell, tot admirat) No sé per què hem
d'enfadar-nos.
Passarell (pera si mateix, creuat de braços, i molt emocionat) Sí que
estaria bé, al cap de vinticinc anys, quan un està avesat a fer de pare
an en Fidel, ara que ja és gran, que és la nostra alegria, que és el sol
d'aquesta casa i l'esperança de la nostra vellesa, que sortís una mare,
una mare endarrerida, i ens el prengués! No, no i no! Ja'l tinc arrelat
aquí! (Senyalant al cor.) Quan me'l miro'm fa l'il·lusió que veig el meu
fill, l'unic fill que he tingut i que se'm va morir al breçol! (El
Passarell s'asseu, desconsolat, en una cadira de la dreta. Curt
silenci.)
Boira (amb emoció i en to persuasiu) La mare d'en Fidel, segons m'ha dit
la Madrona, ja se'n fa carrec de les teves raons. Si fins ha pensat, de
tant que us està agraida, en passar-vos una rendeta pera que no hagueu
de treballar.
Passarell (aixecant-se impulsivament, ferit en l'amor propri) I creus tu
que jo puc acceptar-ho?
Boira Ben tonto seras si ho desprecíes!
Passarell Això seria fer negoci amb el noi! Seria pitjor que vendre-l!
Boira Me sembla que no ho agafes bé.
Passarell Que se'ls quedi'ls seus diners, aquella senyora! Que se'ls
quedi! No li sento grat de re! Jo vui an en Fidel! Pera mi val més ell
que tot! (Torna la Madrona per la segona porta de l'esquerra,
desapareixent per la primera de la mateixa banda.)
Boira (adonant-se de la Madrona) Calla, calla...
Passarell (concentrat, mirant per ont ha desaparegut la Madrona)
Ditxosos diners!
Boira Girem full, creu-me!
Passarell (també concentrat) An aquesta l'han enlluernada'ls quartets!
Com més vella's fa, més li agraden! Sembla una garsa!
Boira No li facis tant poc favor!...
Passarell (girant-se de cara an en Boira) ¿Tu creus que si aquell senyor
no li hagués fet cap promesa, que ella se l'hauria escoltat?
Boira Per què no?
Passarell Prou se l'hauria tret del davant desseguida. Sinó que, amb
allò del passament, li va posar la mèl a la boca, i, noi, és tant dolça
la mèl!...
Boira Encara vindras a suposar que la Madrona no l'estima an en Fidel...
Passarell No pas tant com jo. Si l'estimés força, ni tampoc en voldria
saber res d'aquesta mare que'ns ha sortit de tras-cantó! No, que no'n
voldria saber res!
Boira T'hi afectes massa.
Passarell (am molta emoció) Sí, que m'hi afecto, sí! Me fa rabia que la
Madrona no'm cregui!
Boira No diu que ha de tornar aquell senyor?
Passarell (irat) Que torni!
Boira Vols dir que en Fidel tindrà un cor tant petit que no vulga
regonèixer la seva mare?
Passarell No, que no la voldrà regonèixer! I saps per què?
Boira Digues.
Passarell Justament perquè'l té molt gran, el cor: el té empeltat del
meu.
Boira No sé si parlant-li...
Passarell Per ell no hi ha més mare que ta germana, ni més pare que jo.
Això no s'ho calla mai! (Excitant-se.) I, si'm contradius, mai més vui
tractes am tu! A tu no t'escau contradir-me!
Boira Veiam si ara jo hauré de pagar-ho!
Passarell Doncs per què no'm dones la raó? Que no ho veus que la tinc
tota?
Boira Tu ets massa bo, i la bondat te perd!
Passarell Ah! Aquí, aquí't volia!
Boira T'hi enfondes massa en el món.
Passarell Sí: m'hi enfondo perquè m'agradaria que tot-hom fes com jo. Ja
saps que no m'he vengut mai la dignitat. Es una joia que me l'estimo
molt, però molt! Que't consti! (Torna la Madrona per la primera porta de
l'esquerra. Està molt trista.)
## Escena XI
(Els mateixos, més la Madrona)
Boira Vès, vès, que ve la Madrona.
Passarell (anant-se'n cap a la dreta) Que vingui! Que m'ha de fer la
Madrona!
Boira (en to alegre) Que tal, noia? Ja tenim el niu endreçat?
Madrona (am tristesa) De mica en mica's va fent tot.
Boira Vaia. (Curt silenci.) Ja deu ser tard.
Madrona No fa gaire que han tocat les dèu.
Boira Doncs, sent així, tot xano, xano, me'n aniré a veure què diu la
pagesa de casa.
Madrona Queda-t a dinar am nosaltres.
Boira Visca!
Passarell (girant-se) Sí, queda-t.
Boira No, que la dòna m'espera.
Madrona Que passaria ansia?
Boira No; per això, no. Ella rai, que ja està curada d'espants!
Madrona Doncs, queda-t, home.
Passarell (seient a la dreta de la taula) No facis compliments, Boira.
Boira Res de compliments, ja ho sabeu.
Madrona Justament avui que tenim tant bon dinar!
Boira (am molta fruició) A casa també. Aquella m'ha promès que'm faria
un arrocet amb una mica de peix, i ja voldria ser-hi.
Passarell Es a dir que no vols quedar-te?
Boira No; gracies. Que aprofiti.
Madrona Igualment.
Boira (després d'un curt silenci, acostant-se an el Passarell) Bé: ¿que
vindras aquesta tarda a pendre cafè a la Societat?
Passarell Pot-ser sí.
Boira Vine dejorn, que farem un partit de manilla amb el Rovelló i el
Xandri.
Passarell Vindré així que hagi dinat.
Boira Entesos.
Madrona Vès ara per què no ha de quedar-se...
Boira S'aprecía de la mateixa manera.
Passarell Com vulguis.
Boira (mirant al Passarell, am sentiment) Vaja, doncs, salut i bona
gana.
Passarell Endavant, Boira.
Madrona Adéu, noi. (En Boira se'n va, apesarat, brandant el cap, per la
primera porta de la dreta.)
## Escena XII
(La Madrona i el Passarell)
(La Madrona va a la cuina. Tasta'l suc d'una olla que té al foc, hi posa
un pols de sal i després torna a tapar-la. El Passarell tanca la porta
de l'escala i seguidament va a la segona cambra de l'esquerra, pera
enterar-se de si en Fidel és a casa.)
Passarell Ont és el noi, Madrona?
Madrona (de la cuina estant) Estona ha que és fòra. Ha dit que
s'arribava fins a l'estanc a tirar una carta.
Passarell (passejant-se per l'escena) Està bé. (Curt silenci. Els dos se
miren am recel.)
Madrona Que vols dinar gaire tard?
Passarell (seguint passejant-se) Així que'ns haguem desempellegat
d'aquell.
Madrona De qui?
Passarell (mirant-la fixament) No ha de venir un senyor pera parlar amb
el noi?
Madrona Ah! Sí. Va dir-me que vindria per allà a les onze. Me temo que
en Fidel trigarà expressament pera no trobar-lo.
Passarell (sec) Ben fet que farà!
Madrona Te tornes d'una manera!...
Passarell Tu sí que no sé com te tornes! Sembla que t'hagin capgirat el
cervell!
Madrona Vés, vés, poca-solta! Am tu no s'hi pot tenir conversa.
Passarell (amb ironia) Oh! No donant-te la raó...
Madrona (acostant-se) Que n'heu parlat am mon germà?
Passarell Sí, que n'hem parlat.
Madrona I què hi diu, ell?
Passarell Què vols que hi digui? Si fa o no fa, lo mateix que tu.
Madrona Ho veus, home?
Passarell Es clar que ho veig! Com que tots dos sou prou interessats! Ja
no haurieu de ser germans.
Madrona Quines coses de dir!
Passarell Te penses qui sap lo que han de donar-te! Pot-ser te creus
anar en cotxe!
Madrona Vés!
Passarell Els diners que't donguin els podras embolicar amb una fulla de
bruc.
Madrona Però qui te'n parla de diners?
Passarell Què li has explicat an en Boira? No li has dit que aquell
senyor te va prometre un passament?
Madrona Així va dir que ho havia resolt la mare d'en Fidel; però vès a
mi què'm conta... Ni tampoc hi penso... Mentres tinguem salut pera
treballar...
Passarell (amb ironia) Tu no hi penses? I, doncs, per què t'afanyes
tant?
Madrona Perquè és un cas de conciencia, i jo no vui amagar-li res al
noi.
Passarell (agafant-la per un braç) A tu t'agradaria que ell ens deixés?
Madrona (vacilant) Ja veuras...
Passarell T'hi podries resignar a tenir-lo sempre lluny de nosaltres?
Madrona Que per ventura no'l veurem més?
Passarell (deixant-la anar) No sé si'l veuriem més.
Madrona No tens consideració d'una pobra mare.
Passarell Tampoc ella va tenir-ne del pobre Fidel.
Madrona Tu no saps la seva historia.
Passarell Prou que me la penso: no deu ser gaire nèta.
Madrona Els homes tot ho trobeu pla. Vosaltres rai, que no caieu en
l'afront!... Les pobres de les dònes hem de pagar-ho tot!
Passarell Perquè no tenia enteniment!
Madrona Vés a parlar-li d'enteniment a una noia enamorada.
Passarell Bé... però un cop ha passat la desgracia, jo crec que lo
mellor és adobar-la, i ella, am lo que va fer amb en Fidel, encara la va
espatllar.
Madrona Si no fos pel dir de la gent!...
Passarell Ditxós dir de la gent! No se n'ha de fer cas! La qüestió és la
conciencia.
Madrona ¿No veus que en semblants casos una s'acovardeix i s'espanta,
perquè's creu que tot-hom la senyala amb el dit?
Passarell S'ha de ser bona mare!
Madrona De més dolentes n'hi ha. Pitjor aquelles que'ls porten a la
Borderia. Ella'l va confiar a nosaltres.
Passarell Es l'única cosa bona que va fer.
Madrona Pitjor aquelles que... (Tapant-se la cara am les mans.) Ai,
Senyor! Esgarrifa pensar-hi!
Passarell (mirant a terra) Jo les escanyaria totes aquestes que tu vols
dir!
Madrona Desgraciada la noia que cau en una baixesa!
Passarell Ja ho veig, ja, que no tot-hom és com jo. Jo mai l'he
recriminada a una fadrina que vagi pel món amb un fill als braços. Al
revés: l'he compadida i l'he mirada am respecte.
Madrona Doncs, compadeix-te també de la mare d'en Fidel.
Passarell No. D'aquesta no puc compadir-me'n. Ane mi no més me fan
llastima les que no llencen els seus fills.
Madrona A mi me'n fan totes.
Passarell Ja veurem lo que dirà en Fidel, quan vingui aquell senyor.
Madrona Prou que ho sé, lo que dirà!
Passarell Si per cas se l'escolta i regoneix aquella senyora com a mare,
recorda-t del dia en que t'ho dic, lo que és pera mi serà ben mort. An
aquesta casa que no s'hi acosti més, que no se li obriran les portes.
Madrona Ja les hi obriré jo.
Passarell (admirat) Tu!
Madrona Sí, jo! No vui que siga dit que'l noi no té bons sentiments.
Passarell Tu lo que vols és que t'assegurin la vellesa, desprenent-te
d'ell!
Madrona Això és faltar-me.
Passarell Si m'he tret el pa de la boca pera pujar-lo i fer-ne un home
de bé, que't consti, Madrona, no ha sigut pera vendre-l! Ara que ja és
gran no consento que ningú me'l prengui! Si ell no m'estimés, seria
diferent; però en Fidel m'estima i em respecta com un fill. De segur que
no hauria estimat ni respectat més al seu propri pare.
Madrona Si d'això ja me'n faig càrrec.
Passarell No! Tu no te'n fas càrrec! Tu no l'estimes com jo!
Madrona Cent vegades més!
Passarell Ja'n dones proves. Si'l tinguessis ben arrelat al cor no t'hi
podries resignar a arrencar-te'l.
Madrona A lo que no puc resignar-me és...
Passarell A què? Digues!
Madrona (no gosant-ho dir) A que tot-hom el tingui per bort!
Passarell (protestant amb energia) Ell no ho és!
Madrona (llagrimejant) Ara no que no ho és; però la gent sempre li ha
tingut, i encara li té. I si tu li prives d'anar am sa mare, sempre ho
serà, sempre li diran!
Passarell Que no som ningú nosaltres?
Madrona Sí: tu, el didot; jo, la dida.
Passarell (energicament) No; no hi passo! Tu, la mare; jo, el pare. El
noi no n'ha conegut d'altres. Perquè'l llençaven! Ara les arrels són
massa fondes!
Madrona Prou que ho veig! Però reflexiona que, estant am nosaltres,
sempre li tindran per bort!
Passarell No! No ho és! (Excitant-se.) Jo no puc sentir-ho que se'l
tracti així! Els borts són aquells que ningú'ls estima, i an el noi...
llamp del cel!... no podré donar-li riqueses perquè sóc pobre, però lo
que és d'estimació, per part meva, mai n'hi ha faltat, ni n'hi faltarà
mai, mentres ell se porti com fins ara. Amb aquest d'aquí (pel cor) no
hi ha milionari que'm guanyi. Ja ho he dit i no me'n desdic! I el que
torni a parlar-me de la mare d'en Fidel, el deixo estar per boig, per
dolent o per lo que tu vulguis: tria!
Madrona Això és una toçuderia teva!
Passarell Es estimació!
Madrona No! No ho és! Si l'estimessis te sacrificaries per ell!
Passarell (imperiós) Calla!
Madrona No, no que no l'estimes!
Passarell (irat) Calla! No'm diguis aquestes paraules!
Madrona No te'n mereixes d'altres!
Passarell (perdent la serenitat) Madrona!
Madrona Tu no ets prou bo!
Passarell (fòra de sí, amenaçant-la) Madrona! (La Madrona, veient-se
amenaçada, acota'l cap tota arraulida. El Passarell, donant-se pena de
lo que anava a fer, queda una bona estona com entontit, amb el puny clos
enlaire, fins que, avergonyit de sí mateix, plorant convulsivament,
amaga la cara damunt l'espatlla de la Madrona.)
Madrona (plorant) Pobra de mi!
Passarell (anant a seure a la dreta de la taula, en la que apoia'l cap
sanglotant) Me faries fer un disbarat!
Madrona (acostant-s'hi, plorant) Aixís me tractes?... A les nostres
velleses!
Passarell (sanglotant) Tu vols matar-me a disgustos!
Madrona M'has amenaçat!
Passarell (aixecant-se dolorosament) Calla, dòna... (Dirigint-se cap a
la porta de l'escala.) Calla...
Madrona (deturant-lo) On vas, ara?
Passarell Vés, deixa-m estar.
Madrona Però, on vas?
Passarell No ho sé... No m'espereu pera dinar... No, no m'espereu.
Madrona (am gran prec) Però, vine! No't moguis, home!
Passarell Deixa! (Caminant cap a la porta.) Aquí jo m'hi moriria! (Com
ofegant-se.) Me'n vaig! Me'n vaig!... No m'espereu...
Madrona (deturant-lo, suplicant) Escolta, escolta!...
Passarell (obrint la porta) Jo'm feriria!... Jo'm feriria! (Torna en
Fidel.)
## Escena ultima
(Els mateixos, més en Fidel)
Fidel Ont aneu, pare?
Passarell No ho sé!... No ho sé!...
Madrona Detura-l, fill meu!
Fidel (deturant-lo, molt admirat) I ara! Què teniu? Què passa?
Passarell (sanglotant) Vés, escolta a ta mare. Creu-la, fill; creu-la...
No't vol a casa!... Te vol vendre!... Vés, escolta-la!... T'estima
molt!... Ja n'està cançada de tu!...
Madrona No; no, Fidel! No te'l creguis!
Passarell (insistint) Sí! Sí... Ja no't vol aprop seu... Li fas nosa...
Més s'estima'ls diners que a tu...
Fidel Però, pare! Veniu.
Passarell (desprenent-se dels braços d'en Fidel) No!... Deixa-m!
Fidel Ont aneu?
Passarell No ho sé... No m'espereu pera dinar... (Se'n va per la primera
porta de la dreta.)
Fidel (am gran prec) Pare!
Madrona Pobres de nosaltres!
Fidel (seguint-lo) Però, home, escolteu.
Madrona Vés, no'l deixis, Fidel; no'l deixis! (En Fidel se'n va darrera
del Passarell. La Madrona'ls segueix a tots dos fins a la porta, fent
grans exclamacions.)