Xic (an en Boira, tot encenent el cigarret) I vós, que no us mudeu?
Boira La veu hauria de mudar!
Xic Jo, ja estic preparat.
Passarell Tu: mira què diu en Boira.
Xic Què diu?
Passarell Que aquest vespre no comptem amb ell.
Xic Tot avui que's queixa.
Passarell Diu que té la llengüeta espatllada.
Xic Vès per què no ha de venir!
Boira Que voleu fer-me comprometre?
Passarell No, home! Lo que volem és que vinguis am nosaltres. Què faras,
si't quedes a casa?
Boira No veus que estic impossibilitat pera cantar?
Passarell Vine i no cantis: fes-ho veure.
Boira No: el cor se me n'hi aniria i us faria perdre.
Passarell No tinguis por.
Madrona Deixeu-lo estar! Que sou amoïnosos! Sembla que les cançons us
enterboleixin el seny.
Passarell Madrona! Mira que desafines!
Madrona No sé per què heu de pregar-lo tant. No sentiu que no's troba
bé?
Passarell Si no té res.
Madrona Ho tinguessis tu! Quina deria amb el cant.
Passarell Amb el cant i am la politica. Mira-te'ls. (Senyalant els
quadros de la dreta.) Aquests són els meus guies: en Pi i en Clavé. L'un
per les idees, i l'altre per les cançons. Ells són els meus déus. Si
gosés, els faria lluminaries; però an aquests homes no'ls agraden.
Xic Molt ben dit!
Passarell Que consti!
Xic (an en Fidel) Ah, tu, Fidel! Saps que avui a la fàbrica'ns hem picat
les crestes jo i en Sebastià?
Fidel Per què?
Xic Perquè m'ha tirat certes indirectes agraviatories que anaven per
nosaltres.
Passarell (indignat) Aquell mussol?
Xic Sí. Té molta rabia an els coristes. Diu que sortir a cantar les
Caramelles fa retrògrade.
Fidel I ell, que no canta re?
Passarell (més indignat que de primer) Ane mi'm tracta d'aquesta manera?
Hi ha ningú més lliberal que jo?
Xic Diu que la Pasqua solament la celebren els reaccionaris, i que les
Caramelles és cosa de nois.
Boira Oi que no, Fidel?
Fidel No. Les Caramelles, ben enteses, són un cant a la joventut eterna,
a l'amor. Són una salutació a la Primavera.
Passarell (entusiasmat) Penses com jo!
Fidel (an el Xic) Quan el vegi-s an en Sebastià, diga-li que lo trist és
lo que fan altres agrupacions corals.
Xic (am fruició) Què fan, noi, què fan?
Fidel A la diada d'avui no més canten cançons poca-soltes i grolleres,
escarni totes de l'art i de la vida.
Passarell Nosaltres cantem "Les flors de Maig".
Fidel Bé.
Passarell I "Els Xiquets".
Fidel També.
Passarell Es que, si no...
Fidel Lo més trist encara és veure coristes sense conviccions.
Boira Ah! Això no!
Fidel Que no?... N'hi ha que lo mateix van a festejar an els seus
redemptors que an els seus tirans.
Passarell Això, això és lo que jo sempre dic!
Xic Jo també.
Boira I jo!
Fidel Cantar no més que pel gust de cantar, pera mi és perdre'l temps!
Els coristes... compreneu?... haurieu d'estimar i enaltir els ideals del
poble. Tot-hom és util en el món: qui cantant, qui escrivint, qui
treballant. Però creieu-me: haurieu de tenir un fi enlairat. Perquè,
sabeu lo que passa, de la manera que actualment esteu constituits?
Passarell Què?
Fidel Que la majoria de vosaltres i dels vostres mestres no cumpliu cap
missió profitosa, com si mai haguessiu comprès l'obra d'en Clavé. Per
això se us mor a les mans.
Xic Ben xafat, Fidel!
Passarell Oh! Anem a pams, anem a pams...
Fidel (an el Passarell) Que no hi esteu am lo que dic?
Passarell No pas del tot.
Boira Jo tampoc.
Xic Doncs jo sí!
Fidel I si us deia que no corresponen prou al nostre temps les peces que
canteu?
Passarell (molt admirat) No! Què dius ara?
Fidel Lo que sentiu.
Passarell Que hem de tirar-les a recó?
Fidel No. Canteu-les, amb amor; venereu-les com un tribut al passat;
però, això sí, fent via endavant. Els camins de la vida cada dia
s'hermosegen i s'allarguen més.
Passarell Això és cert.
Fidel Jo, si us haig de parlar am franquesa, no sento entusiasme per les
agrupacions corals.
Passarell (aterrat) Per què?
Fidel Que us diré? No m'engresca lo que canteu; no'm satisfà la vostra
organisació. Les cançons us fan l'efecte d'un narcotic que us adorm els
sentits... Els vostres casinos són planters de presidents; les vostres
juntes, espurnes de govern.
Passarell Ui, ui, que pobles anomenes!
Fidel Cantant, cantant, idealiseu i fins negueu les aspreses de la
realitat.
Passarell Com que ha d'esser aixís...
Fidel Al contrari: s'han de combatre.
Xic Aquests són!
Fidel ¿No valdria més que, en comptes d'encongir-se d'aquesta manera, us
agrupessiu, unes quantes vegades a l'any, formant grans masses, pera
entonar himnes a l'Amor universal, al Treball i a la Justicia?
Xic De primera! De primera!
Passarell Ho veig molt dificil.
Fidel No ho és gens.
Passarell I lo de casa?... I les nostres costums?
Fidel També hi caben, com formant un pom de flors, en aquests himnes de
que us parlo.
Passarell Per xo sí...
Fidel En Clavé, si existís, esteu segurs que pendria aquesta direcció.
Passarell Ja ho havia fet això que dius de les masses.
Boira Ja ho crec!
Fidel Però com ell, abans que tot, era un esperit progressiu, avui ho
faria recullint les aspiracions i els ideals dels nostres temps.
Xic Tots plegats que n'estem d'endarrerits!
Passarell De pitjors n'hi ha.
Fidel Sí. Aquells que de la mateixa manera canten una missa que un himne
revolucionari.
Xic Vès, lliga caps!
Boira (an en Fidel, picant am la mà damunt de la taula) Tu l'hauries de
tractar, aquesta qüestió.
Passarell Just. El dia que celebrem una vetllada. (Tots plegats, amb
entusiasme creixent, fins que'ls interromp la Madrona.)
Xic En podria donar una conferencia.
Passarell Sí, noi, que hauries de fer-ho.
Fidel Ja'n parlarem.
Passarell Tu fossis music!...
Fidel Si'n fos, el meu cant seria ben enlairador.
Passarell De dret al progrés, eh?
Fidel Sí! I a la Llibertat!
Xic (aixecant-se, entusiasmat) Això m'agradaria! Un cant com "La
Marsellesa".
Passarell (també aixecant-se, engrescat) Aquesta és la meva!
Xic I la meva!
Boira La de tots!
Madrona (dominant la situació) Esteu molt contents, avui.
Passarell Sí, que ho estem!