Passarell (an en Boira) Bé: deixa-t de coses.
Boira Es que estic molt enrogallat.
Passarell Ja't passarà, cantant.
Boira Mireu que'n soc de desgraciat! Justament avui he anat a
costipar-me!... Ja no haurien de dir-me Boira!
Passarell Però, com ha sigut?
Boira Cah!... Estava suant, i aquell beneit del nuador ha esbotzat uns
papers que feien de vidre d'una finestra de la quadra...
Passarell Ui, que ets delicat!
Boira I m'ha agafat de ple a ple una canalada d'aire que m'ha enfosquit
la veu.
Passarell Bé, bé, mira: vaig a fer un crit an el Xic, i, en havent
sopat, ens en anirem tots tres a comprar les atxes.
Boira En això no m'hi faré escàs; però, lo que és a cantar, no us refieu
pas de mi aquesta nit.
Passarell No siguis espantadiç! (Va a cridar an el Xic per la finestra.)
Xic!
Xic (desde dalt) Què hi ha?
Passarell Baixa, que'l meu cunyat ja és aquí. (Curt silenci. Torna a
asseure-s.) Apa, que aquell noi diu que ve desseguida.
Fidel No és secretari de la societat, el Xic?
Passarell Sí: ell, secretari perquè és jove i enlletrat; jo, president
perquè soc vell i corista d'experiencia. En aquesta casa hi viuen dugues
autoritats de l'art.
Madrona (movent el cap, tot menjant) Ah, carrincló!
Passarell (a la Madrona, fent-li una festa) Ja veus si n'he fet de
carrera, am tot i no tenir estudis.
Madrona On vas a parar!
Fidel Com us ho arregleu pera firmar els documents?
Passarell Molt senzillament: el Xic escriu el meu nom a baix, i jo, a
sota, hi faig un gargot impossible d'estrafer.
Boira (completament abstret) Si jo'm pogués fer passar aquest rogall!
Passarell Això no és res. Tu, Madrona: després arriba-t fins a can Feliu
a comprar un petriconet de rom del bo, que'l cremarem amb uns quants
terrocets de sucre. Apa, que n'hi haurà pera tots dos.
Boira No'm farà res!
Passarell Sí, home. Amb unes quantes cullerades que'n prenguis se
t'estovarà desseguit la gargamella. No hi ha com el rom cremat pera
posar la veu a to. (Compareix el Xic, vestit de negre i am barretina
vermella. Porta un distintiu en el trau de la solapa.)
## Escena XI
(Els mateixos, més el Xic)