Passarell No'n diguis res an en Fidel.
Madrona No, home, no. Vés, vés, i torna aviat.
Passarell Desseguida. Amaneix el sopar, mentrestant. (Anant-se'n, tot
matxucant, inconscientment, el diari.) Es que sí que he comès una mala
acció!
Madrona Apa, vés, home, vés.
Passarell No me'n sé avenir que jo... justament jo... Re, re: ja està
fet. Diguem errada. (Desapareix per la primera porta de la dreta.)
Madrona N'hi ha un feix d'aquest home! (Va als fogons. Llarc silenci.
Seguidament compareix en Fidel. Va am vestit de llana de to cendrós,
camisa blanca, planxada, corbata fosca am bagues, barret tou, negre, i
sabates negres. Porta bigotet, castany. Es un temperament de cor tendre
i varonil alhora, convençut i serè a l'exposar les seves idees.)
## Escena VIII
(La Madrona i en Fidel)
Fidel (desde la porta, de cara a l'escala) Que trigareu gaire? (Curt
silenci.) Està bé. Torneu aviat. (Girant-se.) Bones tardes, mare.
Madrona (riallera) Déu te guard, Fidel. No'm creia pas que pleguessis
tant aviat.
Fidel Avui he acabat d'hora.
Madrona (am recança) Jo ho hagués sabut!
Fidel (treient-se la setmanada de la butxaca, embolicada en un troç de
paper d'estraça) Teniu.
Madrona (fent-li una festa) Bon minyó.
Fidel Veiam si trigarà gaire'l pare.
Madrona Deixa-m desar aquests diners a la calaixera. (Desapareix per la
segona porta de l'esquerra.)
Fidel Aneu, aneu. (Se treu de la butxaca de l'americana un número del
periodic "El Cor del Poble" i va a llegir-lo aprop de la finestra.
Després d'un llarc silenci torna la Madrona.)
Madrona (acostant-se, somrient i poc a poc, an en Fidel pera mirar lo
que aquest llegeix) Què és, què és això que llegeixes?
Fidel (amb indiferencia) Re: un diari.
Madrona (am tendresa) Que és aquell que porta allò teu?
Fidel (somrient i un xic extranyat) Com ho sabeu?
Madrona Oh! Deixa-ho córrer. (Mirant fixament el periodic.) Ja m'ho
llegiras, eh?
Fidel (am molta tendresa) Per què voleu que us ho llegeixi?
Madrona Pera coneixe-ho. Diu que és tant bonic!
Fidel Podeu comptar!... (Cambiant de to.) Bé: que no sopem, mare?
Madrona Si: ara desseguida. Vaig a parar la taula. (Para la taula. De
primer hi extén unes estovalles blanques, am vies blaves, i després hi
posa un pa sencer, el porró i tot el serviment pera tres persones.)
Fidel Ja podeu començar, que'l pare s'ha arribat fins a l'estanc.
Madrona Fins a l'estanc?... El mentider!
Fidel Per què ho dieu?
Madrona Ni sap lo que s'empatolla pensant en les Caramelles.
Fidel Que n'està d'atrafegat!
Madrona (tot parant la taula) Oh, sí!
Fidel En un dia com avui se treu un feix d'anys de sobre. Sembla que
torni al bo de la seva joventut.
Madrona Doncs, mira: quan erem promesos no estava tant per cançons com
ara. Tenia més taleia am mi.
Fidel I bé, dòna: deixeu que's diverteixi!
Madrona Que faci lo que vulgui. Però, creu-me, m'amoïna am tanta
societat coral. D'ençà que n'és president no pensa en res més en tot lo
dia. La somnia i tot. Hi ha nits en que no sé pas lo que s'embolica amb
els primers i els segons, i amb els segons i els baixos. Quina passió li
ha agafat!... Ja't dic jo que va tenir un bon acert el que li va treure
Passarell.
Fidel Si diu que quan era jove li pagaven els estudis pera cantant
d'òpera...
Madrona Fill, tenia una veu d'angel! Però, ja t'ho he dit, no hi estava
encegat com ara en el cant. Se va ataleiar més am mi.
Fidel Aixís, doncs, vós li vau esguerrar la carrera...
Madrona Va dir que'l teatre no li tirava.
Fidel (rient) Quina llàstima que avui no sigui tenor!
Madrona Més m'ho estimo. D'aquesta manera sempre'l tinc a casa. (Va als
fogons a preparar el sopar.)
Fidel Amb una mica més, avui vos serieu tenora.
Madrona (rient) Ah, plaga! (En Fidel se posa'l periodic a la butxaca i
va a mirar per la finestra. La Madrona, mentrestant, deixa una plata
plena d'escarola a la taula i l'amaneix. Després llesca pa. En Fidel
arrenca un clavell d'un test de la finestra.)
Fidel (olorant la flor) Com se coneix que ja és aquí la Primavera!
Madrona (llescant pa) Que triga aquell!
Fidel Quins clavells teniu més xamosos, mare!
Madrona (molt contenta) Eh, quina florida?
Fidel Com han crescut aquestes clavellines!
Madrona Són aquells esqueixos que van donar-me.
Fidel (acostant-se a la taula) Quina olor més forta i agradable! Serieu
bona pera jardinera.
Madrona Jo tingués un bon hort, que ja veuries quin bé de Déu de flors
hi hauria. M'agraden molt les flors.
Fidel (mirant el clavell) Prou que's veu. (Curt silenci.) Si ara jo
tingués xicota...
Madrona Què faries? Fidel Li daria aquest clavell.
Madrona Si no'n tens és perquè no vols.
Fidel (am molta tendresa) La meva xicota... sou vós. Vós sou la meva
promesa estimada. (Acostant-li'l clavell a la cara.) Teniu: oloreu-lo.
Madrona (apartant-li la mà) Vés, vés a fer-ho a una de jova.
Fidel Preneu: us en faig present.
Madrona Me'l dónes?
Fidel Sí: de tot cor.
Madrona (acceptant-lo joiosa) Doncs, me'l quedo. (Agafa una copa de dins
l'armari.)
Fidel Què voleu fer?
Madrona Ja ho veuras. (Aboca aigua a la copa i després hi posa'l
clavell.) Aixís, en fresc, no's marcirà tant aviat.
Fidel Veieu? Això que heu fet, les noies enamorades també ho fan.
Madrona (fent una rialleta) Prou que ho sé. Aquest clavell, pera que't
consti, jo, demà, en nom teu, el faré a mans d'una persona que t'estima
molt.
Fidel (am delicadesa) Mare: a vós no us escau...
Madrona Ja'n parlarem. (Posa la copa amb el clavell dalt dels
escudellers. Torna'l Passarell.)
## Escena IX
(Els mateixos, més el Passarell)
Passarell Ja torno a ser aquí.
Madrona Apa, doncs: que sopem?