1902
Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l'Institut d'Estudis
Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la
Llengua Catalana
(https://ctilc.iec.cat/scripts/CTILCCorpus_Descarr.asp), CC BY-NC
**Personatges**
- Madrona... 60 anys
- Passarell... 65 anys
- Fidel... 26 anys
- D. Albert... 60 anys
- Boira... 65 anys
- Xic... 30 anys
L'**acció**, en una barriada fabril dels suburbis de Barcelona.
**Epoca**, actual.
Esquerra i dreta, les de l'actor.
Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en el
"Teatre Català", la nit del 20 de Janer de 1902, baix el següent
repartiment: Madrona, Da· Agna Monner; Passarell, D· Enric Borràs;
Fidel, don Victorià Oliver; D. Albert, D· Jaume Virgili; Boira, D· Iscle
Soler; Xic, D· Antoni Manso.
Director artistic: D· Enric Borràs.
Anteriorment, com a prova d'estudi, *El Cor del Poble* va representar-se
a Vilanova i Geltrú, en el "Teatro Apolo", la nit del 6 d'Octubre de
1901, per l'agrupació dramatica "L'Avançada", amb el següent
repartiment: Madrona, Da· Dolors Muntal; Passarell, D· Joaquim Vinyas;
Fidel, D· Victor Baldirà; D. Albert, D· Antoni Salvà; Boira, don Miquel
Sirvent; Xic D· Joan Quintana.
Director artistic: l'autor.
# Acte primer
Interior d'una habitació en un tercer pis d'una barriada obrera, que
denoti força netedat en tot, am les parets emblanquinades de poc, sostre
de revoltons am les vigues pintades de blau ultramar i els sòcols
d'ocre. Al mig del fons, la cuina, am xemeneia i escudellers guarnits am
plats i xicres d'ornaments i coloraines ben llampants. A continuació
dels fogons, l'aigüera, amb una aixeta de llautó, de la que, quan
convingui, en ragi aigua; a sota, la carbonera, amb una portella de
fusta; al damunt, un escorre-plats ple de pisa. A tot volt del montant
de la xemeneia, una cortineta de roba de rovell, i als escudellers un
farvalà de paper verd tot florejat. El còs general de la cuina està
revestit am rejoles blanques, de Valencia, am dibuixos de fulles i flors
verdes i rosades. A l'esquerra del fons, una finestra, oberta, i en
l'empit dos testos am dugues clavellines molt gemades plenes de clavells
blancs i rosats. Per aquesta finestra's veu, entelat per la boirina, un
panorama de cases i fàbriques am les altes xemeneies ben fumades: a
l'ultim terme, sortint per clar, la franja del mar, sota un cel tèrbol,
emboirat per les glopades de fum de tot el dia. Al primer terme de la
dreta, la porta de l'escala, am trucador i am reixeta pera mirar qui
demana. A l'esquerra, dugues portes que comuniquen als dormitoris. Al
davant de l'aigüera, que no vingui al centre de l'escena, una taula de
fusta de pi, am les ales plegades. Del sostre, caient al mig de la
taula, penja un quinqué, amb el pampol guarnit a tot volt per un serrell
de paper verd. A l'angol de la dreta, un armari cantoner, ple d'objectes
de pisa de tota mena i altres utensilis apropriats. A la paret de la
dreta del fons, cada un enquadrat en un marc ben senzill, els retrats
d'en Pi i Margall i d'en Clavé; i a l'altre costat, dos o tres quadros
am diplomes i un dibuix caligrafic. Convenientment repartides per
l'escena, unes quantes cadires de boga pintades de negre, am viuets
grocs. Arran de l'aigüera, penjat en un clau, un aixuga-mans. En un
angol de la cuina, una escombra i una xemeneia portatil. Hi ha un fogó
encès, amb una olla a sobre. A l'aigüera, un gibrell amb escarola en
remull. Damunt dels fogons, un canti de vidre, un saler, un ventall i
una mistera.
Es al caient de la tarda, a la vigilia de Pasqua Florida.
## Escena I
(La Madrona, sola. Seguidament el Xic)
(La Madrona està asseguda vora la taula, en una cadira mitjana, surgint
uns mitjons. Vesteix modestament i am netedat. Va amb ulleres. Als seus
peus té un cove de roba blanca, acabada de plegar. Arriba'l Xic per la
primera porta de la dreta. Aquest va vestit amb americana i ermilla de
cotó blau, pantalons de vellut negre, gorra de seda, deslluida; camisa
de teixit de cotó de color grisenc; mocador vermell al coll; espardenyes
blanques, tapades, i mitjons vermells, tot força usat, però nèt. Porta a
la mà una botija buida i una fiambrera embolicada amb un mocador blau.
Es un xicot molt fatxenda i endreçat, de caracter alegroi i decidit, i
en certs moments tabalot.)
Xic (desde la porta) Com treballem, Madrona!
Madrona (somrient) Hola, Xic.
Xic Encara no plegueu?
Madrona Ara, desseguida.
Xic Apa, apa: deseu les eines i a cobrar s'ha dit. Jo, estona ha que
tinc la setmanada a la butxaca.
Madrona Doncs jo espero que me la portin.
Xic (entrant) Me sembla que avui cobrareu tard.
Madrona I això? Per què?
Xic Perquè un dels vostres pagadors s'ha envescat a la barberia
capdellant una discussió molt seria.
Madrona Ai, Senyor! No curarà mai, el meu home!
Xic Oh, i que'n sap, en sap d'enraonar!
Madrona Sempre retreu lo mateix. No pot parlar de ningú més que d'en Pi
i Margall i d'en Clavé. No sé pas lo que li han dat, aquests homes.
Xic No veieu que'l Passarell és corista i politic, tot d'una peça?
Madrona (amb extranyesa) Corista i politic?
Xic Sí: és un aucell federal.
Madrona A la seva edat ja no hi hauria d'estar per aquestes cabories.
Xic De què'n dieu cabories! De l'art i de la politica?
Madrona Es clar que sí.
Xic Què'ns quedaria an els pobres si no tinguessim aquestes
distraccions? Tot lo dia estariem ensopits.
Madrona Això és bo pels joves.
Xic Pels joves i pels vells. Si avui hi ha vell que encara fa la pols al
minyó més presumit. I, si no, ja ho veureu aquest vespre, que sortirem a
cantar les Caramelles.
Madrona (decidida) Ah! Lo que és a casa no vingueu pas. Després en tota
la nit no podria dormir. Si'm trenquen el primer sòn, a l'endemà no soc
bona pera res.
Xic Sembla mentida que sigueu la dòna del Passarell! Vaia una passarella
n'hi ha de vós!
Madrona Ja se sap que les femelles no canten.
Xic Es cert; però escolten al mascle.
Madrona (rient) Vés, vés, gat dels frares!
Xic Tant és que feu com que digueu: a mitja nit "La Fraternitat" vindrà
a fer-vos una cantada. Ja cal que tingueu amanides unes quantes dotzenes
d'ous i un parell de conills o de pollastres.
Madrona Si heu de refiar-vos de lo que jo us dongui...
Xic Ah! Que no heu vist les nostres cistelles?
Madrona No. Se pot dir que, en tot avui, no m'he mogut de casa.
Xic Són guarnides am llaços de seda de tots colors, i am flors naturals,
tant naturals que lo que és aquesta nit no podran pas dormir les
papellones.
Madrona (rient) Ai, ai! Per què?
Xic Perquè'ns seguiran el rastre.
Madrona Qui us-e les ha guarnides?
Xic La Roseta, la meva xicota, que pera aquestes coses té les mans de
plata.
Madrona Així sí que cantaras am gust.
Xic Am gust i afinació, com a l'òpera. I que cantem unes peces de
primera: totes d'en Clavé.
Madrona Bé hi deureu anar, a casa la Roseta?
Xic No caldria sinó!
Madrona Veiam, veiam.
Xic (cambiant de to) Què me'n dieu de la meva promesa?
Madrona Ah! Prou és una noia ben maca i bona treballadora.
Xic (content) I am molta moral.
Madrona Sí: és molt entenimentada.
Xic I en Fidel, què fa? Sembla que les noies no li agradin.
Madrona No n'hi sento parlar mai.
Xic Ben al revés d'elles. No'n té poques d'encisades!
Madrona Vols dir?
Xic Haurieu de sentir allà a la fàbrica com l'alaben les urdidores i les
rodateres!
Madrona Encara és jove pera casar-se.
Xic Jo també ho soc, i ja arrecono diners pera comprar els mobles.
Madrona Es a dir que vas per niu?
Xic Ja recullo brossa.
Madrona Doncs, en Fidel ni hi pensa.
Xic Jo estic en que aquest xicot no estimarà mai a cap dòna mentres vós
visqueu.
Madrona (molt contenta) Ai, pobra de mi!
Xic Es que sí que us estima! Ja ho veig: com que vós vau recullir-lo...
Madrona El pobret!
Xic Vaia una poca-vergonya devia ser, la seva mare!
Madrona No diguis aquests disbarats!
Xic Doncs, perquè'l llençava!
Madrona (acabant de surgir els mitjons i desant les ulleres) Deixa-m
endreçar aquest cove.
Xic (anant-se'n) Jo me'n vaig a sopar i a mudar-me una mica.
Madrona Adéu, noi, adéu.
Xic (girant-se) Ah! Ja me'n distreia.
Madrona Què hi ha de nou?
Xic Quan vingui'l Passarell, digueu-li que no's mogui de casa sense
que's vegi am mi. Hem de parlar d'allò que ell ja sap.
Madrona Està bé.
Xic Digueu-li que també vindrà en Boira.
Madrona Que'n teniu avui, de trafecs!
Xic Tots tres hem d'anar a comprar les atxes pera aquesta nit.
Madrona Que heu de fer lluminaries?
Xic Sí. Pera cantar, dòna! I pera veure-ns les cares!
Madrona Fatxendes!
Xic Bé: me'n vaig cap a dalt, que la mare estona ha que deu esperar-me.
Endavant, Madrona.
Madrona Adéu, noi. Que sopis de gust.
Xic Gracies. Igualment. (La Madrona s'ajup pera agafar el cove. Apareix
Don Albert per la primera porta de la dreta.)
## Escena II
(Els mateixos, més Don Albert)
Don Albert (desde la porta) Ave Maria...
Xic Mireu, Madrona.
Madrona (girant-se, deixant el cove a terra) Qui demana?
Don Albert Un servidor.
Madrona (avançant, admirada, cap a la porta) Què se li oferia?
Don Albert Que per casualitat és aquí on viu una tal Madrona (fent
memoria), Madrona...
Madrona Casals? (Tant la Madrona com el Xic miren a Don Albert
extranyats i am prevenció.)
Don Albert Just: Madrona Casals, casada amb en Jaume Boter, de motiu
Passarell.
Madrona (molt sorpresa i un xic espantada) Sí, senyor... Aquest és el
meu home.
Don Albert Ah, ah! Per vostès vinc.
Madrona (am veu tremolosa) Per nosaltres?... Pot-ser no som nosaltres...
Don Albert (mirant fixament an el Xic) Els noms no menten. I aquest
minyó... qui és?
Madrona (més espantada que de primer) Un vehí, un amic molt entrant de
casa, que viu al pis de dalt.
Don Albert (somrient) Ah! Molt bé.
Xic (acostant-se a la Madrona, en veu baixa) Madrona: voleu que
m'esperi?
Madrona (molt espantada) No, Xic, no!
Xic (també en veu baixa) No resteu...
Madrona (fingint serenitat) Gracies, gracies.
Xic Doncs, fins després. (Se'n va poc a poc, molt recelós, per la
primera porta de la dreta. A Don Albert.) Estigui bo.
Don Albert Passi-ho bé, jove.
## Escena III
(Els mateixos, menys el Xic)
Don Albert Vostè ja no deu recordar-se de mi, veritat?
Madrona No, senyor. No tinc present haver-lo vist mai.
Don Albert (fent una rialleta, molt amable) Doncs m'ha vist i ha parlat
am mi una altra vegada.
Madrona Pot-ser sí. Però com que una ja és d'edat...
Don Albert Es clar. De quan jo li parlo fa molts anys. Veurà:
m'explicaré. (Signant pera seure.) Me permet?
Madrona Segui, segui, que deu estar cansat de pujar l'escala.
Don Albert (seient) Doncs, bé: li faré memoria.
Madrona (sempre molt recelosa) Digui.
Don Albert ¿No recorda, farà cosa d'uns vinticinc anys, que un diumenge,
allà a mitja tarda, no sé si en aquesta mateixa casa o en una altra de
per aquestes barriades, va presentar-se-li una senyora ja d'edat
avançada, en companyia d'un senyor molt més jove que ella?
Madrona Que van dur-me en Fidel pera que'l criés?
Don Albert Sí: van dur-li un nen de pocs dies.
Madrona (persistint) En Fidel.
Don Albert Just.
Madrona Es clar que me'n recordo!
Don Albert Doncs aquella senyora era l'avia, i aquell senyor... jo
mateix. Se'n recorda bé?
Madrona Sí, senyor, sí. Però, la veritat, vostè no'm ve al pensament.
Han passat tants anys!...
Don Albert Vinticinc!
Madrona Aquella senyora sí que, si me la presentaven, me sembla que la
coneixeria.
Don Albert La pobra ja és morta, al cel siga! (Curt silenci i cambi de
to.) I el noi, què s'ha fet?
Madrona (entrant en confiança) Està am nosaltres. Si'l veia!... Ja és
tot un home. Es més guapo!... I molt enlletrat, segons diuen. Té molt
cap, molt! Miri. (Senyalant els quadros de l'esquerra.) Tots aquests
quadros són premis que va guanyar quan anava a estudi.
Don Albert Ja n'estic enterat, de la seva aplicació. Veig que no va anar
a raure en males mans. El pobret, en mig de la seva desgracia, va tenir
la sort de trobar lo que podriem dir-ne uns bons pares. Vostè, pera ell,
ha sigut més que una dida.
Madrona El meu fill, si sempre l'he estimat tant!
Don Albert No'n dubto pas.
Madrona (seient) I vegi quina cosa més extranya: quan era menut, menut,
el volia portar a la Borderia.
Don Albert (molt sorprès) Per què?
Madrona Veurà: quan vostè i aquella senyora van confiar-me'l pera que'l
criés... se'n recorda?... van dir-me que vindrien a pagar-me...
Don Albert (humiliat) Es ben cert.
Madrona Passa un mes i no's presenta ningú; en passa un altre i un
altre, i res... I, és clar, com que jo no sabia qui eren els seus pares,
ni com se deien, ni aon vivien, un dia vaig dir al de casa: "Què'n fem
d'aquest infantó, si tampoc cobrem el didatge? Si ells no'l volen, per
què l'hem de voler nosaltres, que no hi tenim cap obligació?" Res: una
mala pensada.
Don Albert Però vostès són tant bons que no's van despendre d'ell.
Madrona No, senyor, no! No vam poder! Estava tant avesada a breçolar-lo
i a cantar-li cançons!... Com que a nosaltres se'ns en havia mort un, de
nen... Ens va fer una recança deixar el breçol buid!
Don Albert I per aquest motiu vostès no van abandonar-lo.
Madrona Encara que no hagués sigut per això. Vam pensar: "Vès quina
culpa té'l pobre infant si'ls seus pares no'l volen!..." I ens el vam
afillar.
Don Albert Perfectament.
Madrona (amb humilitat) Hem fet per ell tot lo que hem pogut, uns
tristos treballadors com som.
Don Albert La seva mare'ls està molt agraida.
Madrona (am sorpresa i ansietat) Però, que és viva la seva mare?
Don Albert Gracies a Déu, sí. Ella m'ha enviat...
Madrona Ella mateixa?
Don Albert Sí. Pera saber noticies del noi. La bona senyora està
disposada a regonèixer en Fidel com a fill i a tenir-lo pera sempre més
al seu costat.
Madrona (molt admirada) Al seu costat?
Don Albert (am somriure persuasiu) Naturalment.
Madrona Què!... Vol que'l noi ens deixi? Això no pot ser! Ell és nostre!
És meu!
Don Albert No's desconsoli i escolti am serenitat.
Madrona Jo no vui que en Fidel se'n vagi! Ara que ja és gran! Perquè'l
llençaven!
Don Albert La seva mare era molt joveneta quan va posar-lo al món... Un
fals amor... una boja passió... Ja se'n pot fer càrrec.
Madrona Tot lo que vulgui. Però, fins ara no s'ha recordat d'ell?
Don Albert Se n'ha recordat sempre. Actualment s'han vençut tots els
obstacles: la senyora és viuda, se troba sola i amb una gran fortuna. Jo
soc el seu administrador.
Madrona (espurnejant-li'ls ulls) Si'l noi ens deixa, tant jo com el meu
home'ns morirem de tristesa!
Don Albert La seva mare m'ha donat facultats pera tot.
Madrona I com quedarem nosaltres?
Don Albert (pausadament) Donya Lluisa (aquest és el nom d'ella), en
recompensa al desinteressat amor a i l'honradesa de vostè i el seu
marit, està disposada a passar-los una pensió vitalicia, l'assignació de
la qual deixa a la voluntat d'en Fidel.
Madrona (am dignitat) Nosaltres no volem res. No demanem res. No més
volem el noi!
Don Albert No diu vostè que l'estima tant?
Madrona Molt! Més que ane mi mateixa.
Don Albert (somrient i en to persuasiu) Doncs, sent aixís, per què no
vol sacrificar-se una mica, no més que una mica pera la seva felicitat?
Madrona Si ell n'és molt de feliç!
Don Albert Més ho seria si anés am la seva mare; i no perquè vostès no
li duguin força voluntat, sinó perquè donya Lluisa (afortunadament pera
ella) compta am més elements. No comprèn? Per molt que vostès l'estimin,
an en Fidel; per molt que per ell se desvetllin... què serà, digui, què
arribarà a ser, per més anys que visqui, si no troba una mà generosa que
l'ajudi? Tota la vida haurà d'afanyar-se pel trist bocí de pa de cada
dia; i quan sigui vell, si hi arriba; quan li manquin les energies, no'l
voldran enlloc. Vostè ho sap més que jo... No està am mi?
Madrona (deixant-se convèncer) Ja ho veig, ja.
Don Albert I no seria una llàstima, una veritable llàstima, que un jove
com ell, tant llest i tant instruit, se perdés per falta de medis?
Madrona (després de pensar-s'hi) Es clar que sí.
Don Albert Vostè, que és tant bona; vostè, que l'estima com una mare, no
ha de consentir-ho, cregui-m; no ha de consentir-ho que siga sempre un
escarras.
Madrona Què vol que faci, jo?
Don Albert Que procuri convence-l; que de la mateixa manera que vostè ha
sabut fer-se estimar d'ell, ara sapiga també inspirar-li amor per la
seva mare. A vostè, que coneix el cor d'en Fidel, no li costarà gaire
conseguir que floreixi en ell una nova estimació.
Madrona (anant convencent-se) Pobra de mi!
Don Albert Faci-li veure clarament la situació en que avui se troba la
seva mare. La pobra, am tot i les seves riqueses, sense ell no pot ser
feliça.
Madrona Quina pena deu fer!
Don Albert Tot el dia en parla, d'en Fidel: és la seva il·lusió. I tant
bona senyora que és! Quan la conegui'n quedarà enamorada. Es molt
instruida, però molt modesta, i, en mig d'una gran senzillesa, una
persona molt fina.
Madrona Ja ho crec, ja.
Don Albert (suplicant) Vegi, vegi si'l sap convèncer, an en Fidel. A
vostè, més que a ningú, li pertoca fer-ho. La gloria més gran pera vostè
serà veure-l ben feliç i fet un home.
Madrona I nosaltres el podrem tractar, com fins avui, de ben aprop?
Don Albert I per què no? No crec que ell els tanqui les portes de casa
seva.
Madrona (am dignitat) Ell no!
Don Albert Donya Lluisa, tampoc.
Madrona Doncs, sent aixís...
Don Albert Què?... Digui.
Madrona Miraré de convence-l.
Don Albert Sí: procuri-ho. Vulgui que, a més de dida, tingui mare.
Madrona Sí; sí que ho faré.
Don Albert (aixecant-se) Gracies, moltes gracies! Déu premiarà la seva
obra! (Cambiant de to.) Que trigarà gaire en Fidel?
Madrona (també aixecant-se) Els dissabtes acostuma venir tard.
Don Albert No escriu en el despatx d'una fàbrica?
Madrona Sí, senyor.
Don Albert (subratllant) Crec que també escriu en certs periodics...
sinó que les seves idees... Bé: això rai. Ja l'amansirem.
Madrona Aquí tot-hom l'alaba.
Don Albert Ja sé que és un xicot de profit. Pot-ser és mellor que no
l'hagi trobat.
Madrona Que no vol esperar-lo?
Don Albert No. Ja tornaré demà. Val més que vostè, mentrestant, el
prepari. Convenci-l. Faci-li veure'l benestar que se li espera al costat
de la seva mare.
Madrona No'n passi ansia.
Don Albert Jo tornaré demà al matí.
Madrona A quina hora?
Don Albert Per allà a les onze. (Se treu un targeter.) Tingui... (Mirant
les bosses del targeter.) Es casual: no duc cap targeta. Bé: si per res
soc util, Albert Comabella, Princesa...
Madrona (interrompent-lo, agraida) Gracies, moltes gracies.
Don Albert Celebro molt el conèixer-la.
Madrona Jo també, jo també a vostè.
Don Albert (dirigint-se cap a la porta) Fins a demà, si Déu vol.
Madrona Passi-ho bé. (Don Albert desapareix saludant am molta
amabilitat. La Madrona's posa a plorar. Llarc silenci.)
## Escena IV
La Madrona, sola (pensativa i completament abstreta) Es clar que en
Fidel... (Silenci curt.) Seria un cas de conciencia... (Silenci curt.)
Ella li és mare... (Pausadament.) Jo... jo... (Cambi de to. Agafant el
cove i tot anant-se'n.) Diners!... (Silenci.) Diners!... No! No! (Am
convicció fonda.) Déu me'n guard!... Quina repugnancia!... Quina
repugnancia! (Desapareix per la segona porta de la dreta. Després d'un
llarc silenci torna'l Xic, mudat, en còs de camisa.)
## Escena V
(El Xic, sol. Desseguida la Madrona )
Xic (am gran solicitut i en veu baixa) Madrona! (Curt silenci.) Madrona!
Madrona (sortint per la segona porta de la dreta) Ah! Ets tu, Xic?
Xic (amb ansia) Què hi ha de nou?
Madrona (molt alegra) Res, home, res.
Xic I aquell senyor?
Madrona Ah!... Ja ho sabras.
Xic (amb extranyesa) Que esteu alegra!
Madrona (rient) Molt, molt ho estic.
Xic Jo passava ansia... Jo he pensat mal.
Madrona Mal! Per què?
Xic (en veu baixa, no gosant-ho dir) Què us diré... Per en Fidel.
Madrona (rient) No, home, no. Ben al revés!
Xic Així, res. Ja estic tranquil. (Compareix en Passarell per la primera
porta de la dreta. Va vestit amb americana i ermilla de cotó blau;
pantalons de vellut de color d'oli; gorra de vellut negre, enribetada de
trenzilla; camisa grisenca, de teixit; espardenyes blanques, tapades, i
mitjons blaus; tot un xic apedaçat i ple de polsina i borra de cotó. Es
un caracter expansiu, fresc i energic. Té'l cabell tot blanc i no porta
pèl a la cara.)
## Escena VI
(Els mateixos, més el Passarell )
Passarell (entrant, molt alegroi) Hola, gent!
Madrona Fins ara no t'han deixat anar?
Passarell Què vols dir, noia, què vols dir?
Madrona Què hi feies a cal barber, tanta estona? Sempre estaries garlant
i discutint de les cançons i dels governs. Quan agafes les cartes...
Passarell Si tu sabies lo que hi faig a cal barber!...
Madrona Sí: enraonar mentre esperes tanda i dormir quan t'afaiten.
Passarell No pas avui. (Senyalant la cara.) Toca, toca... Vaia, toca,
dòna, quina cara més fina! No'm trobes més guapot?
Madrona Ai! Déu te'l torni!
Passarell (treient-se la gorra i acostant-li'l cap) No sents quina olor
que faig?
Madrona Sembla que estas molt content perquè has de sortir a cantar les
Caramelles.
Passarell (posant-se la gorra) Ben nèt que sí! Però també ho estic per
una altra cosa.
Madrona Que has tret la rifa?
Passarell Ja saps que mai prenc bitllet.
Xic Jo tampoc.
Passarell Té, noia, té. (Li dóna la setmanada, que porta embolicada en
un pany del mocador.)