Escolta, Espanya,--la veu d’un fill
que t parla en llengua--no castellana:
parlo en la llengua--que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua--pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa--dels saguntins
i dels qui per la patria moren:
les teves glories--i els teus records,
records i glories--no més de morts:
has viscut trista.
Jo vui parlar-te--molt altrament.
Per què vessar la sang inutil?
Dins de les venes--vida és la sang,
vida pels d’ara--i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves--en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tragica duies--a mort els fills,
te satisfeies--d’honres mortals,
i eren tes festes--els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos--marxar replens
dels fills que duies--a que morissin:
somrients marxaven--cap a l’atzar;
i tu cantaves--vora del mar
com una folla.
On són els barcos?--On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes,--no tens ningú.
Espanya, Espanya,--retorna en tu,
arrenca l plor de mare!
Salva-t, oh!, salva-t--de tant de mal;
que l plô t torni feconda, alegra i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca l front,
somriu als set colors que hi ha en els nuvols.
Ont ets, Espanya?--No t veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua--que t parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
1898