L’hora nostra és arribada:
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d’una altra albada.
I esperem que surti l sol
per cantar-ne l’alegria:
quan veurem que s’alça l dia,
alçarem, cantant, el vol.
Com aucells ens alçarem,
movent l’aire am la volada;
com a nuvols creixerem,
am remors de pedregada.
I en les serres avials
remourem la gran tempesta,
fins que l sol, veient-nos alts,
ens vesteixi am llums de festa.
I per l’aire, llavors pur,
de la patria rabejada,
baixarem am vol segur
a repòs de mig-diada.