No és la dança lasciva, la innoble,
els uns parells d’altres desaparellant:
és la dança sencera d’un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suaument se deslliga;
desfent-se, s’aixampla, esvaint-se al voltant;
cada mà, tot deixant a l’amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaran.
Ja hi tornaran de parella en parella!
Tota ma patria cabrà en eixa anella!
i els pobles diran:
la sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan.