### Escena X
> Apotecari, després Micaló y al final, María
Apot. (Matxacant en lo morter, y com no's dona compte del que fá,
picará algunas vegadas ab lo morté voltat, cayentli lo contingut.)
Aquesta si que no me l'esperava: els papers despatxats, posats en net
los capítols, la casa renovada, la roba feta, comprats mobles, y ara ¡no
hi ha res del dit! Y lo que m'espera, perque'l noy l'estima. ¡Bona
l'hem feta! Si algú vol veure un apotecari cremat, que'm miri. Ni ha
per cridar y per jemegar...
Micaló: ¡Ay!
Apot. Sí, Micaló ¡ay! ¡ay!
Micaló: No puch aguantar més.
Apot. Tampoch jo.
Micaló: ¿Qué te senyó Benet? ¡Ay!
Apot. ¡Ay! Que el casament s'ha desfet!
Micaló: ¿Y axó? ¡Ay!
Apot. ¡Ay! La senyora María vol que'ls nuvis viscan ab ella á Canet, y
jo que viscan á Malgrat.
Micaló: Tan facil fos de curá'l meu mal com axó. ¡Ay!
Apot. ¿Cóm? ¿Cóm? Espliquéuse.
Micaló: La senyora María es viuda, vosté viudo: fassin casament doble.
Maria: Senyor Benet... ¡Ah! Dispensi.