Apot. (Matxacant en lo morté y baxant á l'escena.)

¿Com? ¿Com? No: vosté será qui vindrá á veure á la seva filla, perque

visquent los nuvis á Malgrat...

Blay: Es clar, anirém y vindrém.

Ignes: Mare, recordis que hem d'anar á veure á la Mariagna.

Maria: Hont viurán, es á Canet.

Apot. A Malgrat.

Maria: A Canet... Sent la noya pubilla, el seu marit ve á casa. Axó es

cosa sabuda.

Apot. Sent el noy heréu, la seva dona ve á casa. Axó es cosa que ningú

ho ignora.

Maria: ¡Y que jo'm quedi sola!

Apot. ¿Y cóm me quedaría jo?

Blay: No'n parlin ara d'axó. Be prou temps que queda.

Apot. Lo que m'ha dit m'ha trastornat.

Maria: Axó s'ha d'aclarar.

Blay: Ja'n parlarém un cop casats...

Apot. Ara n'hem de parlar. Senyora María: vosté ja compren que á la

meva edat y ab una professió tant personal, no puch consentir que l meu

heréu surti de casa.

Maria: ¿Per ventura soch jove y tinch altres fillas que'm cuidin? Vosté

es qui ha de cedir.

Apot. A mí ¿quí'm cuidará? ¿El sereno?

Maria: Sent axís, senyó Benet, no hi ha res del dit.

Apot. Ho sento senyora María: no's poden casar.

Maria: Noya, entornemsen a Canet. Per axó quedém amichs.

Apot. Axó sí, conservém las amistats.

L'apotecari de Malgrat · 第 20 / 24 题