¿Com? ¿Com? No: vosté será qui vindrá á veure á la seva filla, perque
visquent los nuvis á Malgrat...
Blay: Es clar, anirém y vindrém.
Ignes: Mare, recordis que hem d'anar á veure á la Mariagna.
Maria: Hont viurán, es á Canet.
Apot. A Malgrat.
Maria: A Canet... Sent la noya pubilla, el seu marit ve á casa. Axó es
cosa sabuda.
Apot. Sent el noy heréu, la seva dona ve á casa. Axó es cosa que ningú
ho ignora.
Maria: ¡Y que jo'm quedi sola!
Apot. ¿Y cóm me quedaría jo?
Blay: No'n parlin ara d'axó. Be prou temps que queda.
Apot. Lo que m'ha dit m'ha trastornat.
Maria: Axó s'ha d'aclarar.
Blay: Ja'n parlarém un cop casats...
Apot. Ara n'hem de parlar. Senyora María: vosté ja compren que á la
meva edat y ab una professió tant personal, no puch consentir que l meu
heréu surti de casa.
Maria: ¿Per ventura soch jove y tinch altres fillas que'm cuidin? Vosté
es qui ha de cedir.
Apot. A mí ¿quí'm cuidará? ¿El sereno?
Maria: Sent axís, senyó Benet, no hi ha res del dit.
Apot. Ho sento senyora María: no's poden casar.
Maria: Noya, entornemsen a Canet. Per axó quedém amichs.
Apot. Axó sí, conservém las amistats.