Apot. Donchs ja ho tens tot. ¡Que no torni!
Sisa: Diga al seu fill que no'ls vull els cinch céntims de greix de
bellena, seu de crestat, moll de bou, pomada de cacáu, mantega de sá y
ungüent de malví. Aniré á casa l'altre apotecari. (Se'n va.)
Apot. ¡Veshi y no tornis may més! ¿Qué vols tú?
Jaume: Res; es á dir, res: venía per dirvos que la senyora María y la
seva noya no han arribat, pero com ja se que han arribat, lo meu misatje
queda reduhit á res. Que ho passi be.
(se'n va)
Apot. ¿Y vos Micaló?
Micaló: Fassi'l favor de despatxarme aquesta recepta, cuan mes aviat
millor.
Apot. ¿Ja os torna á fer mal el costat?
Micaló: Sí, senyó.
Apot. Axó es nerviós.
Micaló: Axís ho diu el metje, que son els nérvis. Lo que m xoca es que
cuan jo era jove sols tenían nérvis las donas, y ara també'n tením els
homes. ¡Ay! ¿Tardará molt á estar la recepta?
Apot. Tornéu d'aquí una estoneta.