Jaume: ¡Al tren no hi eran!
### Escena VII
> Jaume, Sisa després Micaló
Sisa: ¿Qué no hi es lo senyó Apotecari?
Jaume: Tot seguit vindrá.
Sisa: ¿Qué teníu?
Jaume: ¡Que no puch encanyoná!
Sisa: Ja sé'l que es: teníu els nervis nuats y s'han de desnuá. Per
axó busquéu un barret ben suat, l'arruxéu ab vinagre, l'escalféu y vos
lo poséu al coll.
Jaume: Poséuselhi vos. A mí no'm vinguéu ab mes remeys, perque'm
recordo d'aquell pegat de arengadas ab all que'm váreu donar entenén
de que posés al noy cuan va tenir aquella palmonía á la cuixa. Al
tréureli'l pegat no varem trobar las arengadas.
Sisa: El mal se las había menjadas.
Jaume: El noy, que es un golafre y deya que tenía gana, se va arrencar
el pegat al sentir l'oló de las arengadas; se las va menjar y li varen
donar una febrada que l'enarbolava. Si no corrém a buscar al metje,
se'ns mort.
Micaló: ¡Ay! ¡Ay!
Jaume: ¿Qué teníu Micaló?
Micaló: Massas anys y aquestas punxadas, que cuan me canso, me donan al
costat.
Sisa: Perque voléu.
Micaló: ¡Que he de volguer, dona! ¡qué he de volguer!
Sisa: Perque voléu, repetesch. Al arribar á casa, feuse fer una truita
ab tres ous, ensalsada ab camamilla; bona y calenta vos la poséu al
costat y cura feta.
Jaume: En lloch d'ensalsarla ab camamilla, poseuhi tallets de
cansalada; en lloch de plantárvosla al costat, vos la menjéu, y si no
vos curéu, vos hauréu menjat la truita.
Micaló: Ja vos ne podéu ben riure. Se coneix que no patíu com jo. ¡Ay!
¡Ay! ¿Ahónt es lo senyó Apotecari? Voldría dexarli la recepta.
Sisa: ¿Que teníu algún malalt á casa?
Micaló: La menuda, que sempre plora de mal de ventre.
Sisa: Remey segú; una escupinada al llombrigo...
Jaume: Son nets tots los vostres remeys: una escupinada, arengadas,
barrets suats...
Sisa: No parlo ab vos, ni vuy parlarhi, perque sou...
Jaume: ¿Qué soch jo?
Sisa: Un poca solta.
Micaló: ¡Ay!
Jaume: Mes valdría que en lloch de donar remeys á tothom, tinguéssiu
l'olla al foch y la casa neta, y axís lo vostre home no tindría que
barallarvos cada día.
Micaló: ¡Ay! ¡quínas fibladas!
Sisa: Ab aquestas fibladas no m'ofen ell ni m'ofenéu vos.
Micaló: A mi si que m'ofenen, perque'm fan mal. ¡Ay!
Sisa: Calléu si podéu.
Micaló: No'm dona la gana, perque sufrexo. ¡Ay!
Jaume: Vos heu de callar.
Sisa: Si vull.
### Escena VIII
> Dits y apotecari
Apot. ¿Qué son aquets crits? ¡Bo! ¡La Sisa! Ja fora estrany!
Sisa: Sols vosté hi faltava. Donguim la culpa. La té aquest ab lo seu
¡ay! ¡ay! y aquest ximple.
Jaume: ¡No m feu perdre la paciencia!
Micaló: ¡Miréus que es molt aquesta dona! ¡Ay!