Blay: Si son aquí. (se'n va.)

Jaume: ¡Al tren no hi eran!

### Escena VII

> Jaume, Sisa després Micaló

Sisa: ¿Qué no hi es lo senyó Apotecari?

Jaume: Tot seguit vindrá.

Sisa: ¿Qué teníu?

Jaume: ¡Que no puch encanyoná!

Sisa: Ja sé'l que es: teníu els nervis nuats y s'han de desnuá. Per

axó busquéu un barret ben suat, l'arruxéu ab vinagre, l'escalféu y vos

lo poséu al coll.

Jaume: Poséuselhi vos. A mí no'm vinguéu ab mes remeys, perque'm

recordo d'aquell pegat de arengadas ab all que'm váreu donar entenén

de que posés al noy cuan va tenir aquella palmonía á la cuixa. Al

tréureli'l pegat no varem trobar las arengadas.

Sisa: El mal se las había menjadas.

Jaume: El noy, que es un golafre y deya que tenía gana, se va arrencar

el pegat al sentir l'oló de las arengadas; se las va menjar y li varen

donar una febrada que l'enarbolava. Si no corrém a buscar al metje,

se'ns mort.

Micaló: ¡Ay! ¡Ay!

Jaume: ¿Qué teníu Micaló?

Micaló: Massas anys y aquestas punxadas, que cuan me canso, me donan al

costat.

Sisa: Perque voléu.

Micaló: ¡Que he de volguer, dona! ¡qué he de volguer!

Sisa: Perque voléu, repetesch. Al arribar á casa, feuse fer una truita

ab tres ous, ensalsada ab camamilla; bona y calenta vos la poséu al

costat y cura feta.

Jaume: En lloch d'ensalsarla ab camamilla, poseuhi tallets de

cansalada; en lloch de plantárvosla al costat, vos la menjéu, y si no

vos curéu, vos hauréu menjat la truita.

Micaló: Ja vos ne podéu ben riure. Se coneix que no patíu com jo. ¡Ay!

¡Ay! ¿Ahónt es lo senyó Apotecari? Voldría dexarli la recepta.

Sisa: ¿Que teníu algún malalt á casa?

Micaló: La menuda, que sempre plora de mal de ventre.

Sisa: Remey segú; una escupinada al llombrigo...

Jaume: Son nets tots los vostres remeys: una escupinada, arengadas,

barrets suats...

Sisa: No parlo ab vos, ni vuy parlarhi, perque sou...

Jaume: ¿Qué soch jo?

Sisa: Un poca solta.

Micaló: ¡Ay!

Jaume: Mes valdría que en lloch de donar remeys á tothom, tinguéssiu

l'olla al foch y la casa neta, y axís lo vostre home no tindría que

barallarvos cada día.

Micaló: ¡Ay! ¡quínas fibladas!

Sisa: Ab aquestas fibladas no m'ofen ell ni m'ofenéu vos.

Micaló: A mi si que m'ofenen, perque'm fan mal. ¡Ay!

Sisa: Calléu si podéu.

Micaló: No'm dona la gana, perque sufrexo. ¡Ay!

Jaume: Vos heu de callar.

Sisa: Si vull.

### Escena VIII

> Dits y apotecari

Apot. ¿Qué son aquets crits? ¡Bo! ¡La Sisa! Ja fora estrany!

Sisa: Sols vosté hi faltava. Donguim la culpa. La té aquest ab lo seu

¡ay! ¡ay! y aquest ximple.

Jaume: ¡No m feu perdre la paciencia!

Micaló: ¡Miréus que es molt aquesta dona! ¡Ay!

L'apotecari de Malgrat · 第 12 / 24 题