Apot. Ja ho veu, senyora María!
Maria: ¡Prou que ho veig!
Apot. Ara aném al menjadó y pendrán xocolata.
Maria: No'ns parli de menjar, perque hem esmorsat á Pineda. Lo que
estich es cansada.
Apot. Séntis. (Li acosta una cadira.) Lo notari ja te en net los
capítols y sols falta firmarlos.
Maria: ¿Tot hi está ben especificat?
Apot. Com si's tractés d'una recepta. Lo noy es heréu.
Maria: La noya pubilla.
Apot. Y cuan acluquém els ulls, tot será seu. Es un casament ensopegat,
senyora María.
Maria: Ensopegat, senyor Benet.
Apot. Dispensi, que'm sembla que'm cridan.
(S'acosta a la porta esquerra.) ¿Hont ha d'anar el bagul de la senyora
María? Al seu cuarto.
Maria: Ja hi vaig, que tinch d'obrirlo.
Apot. Si, puji, que li ensenyaré la casa.
Maria: ¿Per ventura no la conech?
Apot. ¡Qué ha de coneixer! Ja veurá com ha quedat.
(S'en van, esquerra, Apotecari y senyora María.)
### Escena V
> Blay, Ignés
Blay: Ja ho has sentit Ignés! Avuy se firman els capítols y diumenge va
l'última amonestació. La darrera festa, al sentir que'l capellá deya:
"Matrimoni pactat entre Blay é Ignés", semblava que'l cor comensés á
fer capgirells. ¡Qué t'estimo Ignés.
Ignes: ¿De debó Blay?
Blay: Ja ho sabs que t'estimo. ¿Recordas la primera vegada que'ns
varem veure?
Ignes: Prou me'n recordo. Va ser a la estació d'Arenys.
Blay: Jo tenia set y vaig baxar del tren per beure una gaseosa.
Ignes: ¡Quina casualitat. Jo també'n tenía, y la mare'm va dir: "Baxém
y beurás un vas d'aygua ab xerop."
Blay: Y'ns varem trobar de costat, y mentres bebía, jo't guaytava de
reull y pensava: que es guapa aquesta noya. Tú també'm miravas, ¿eh?
Ignes: Sí; la veritat.
Blay: ¿Y, qué pensavas?
Ignes: Me vares agradar.
Blay: Al tornar los vasos, las nostras mans se varen tocar una mica,
miqueta, y jo'm vaig tornar roig.
Ignes: A mi'm va donar un tremoló...
Blay: Y'ns varem tornar a mirar ab una rialleta tant tú com jo.
Ignes: ¡Quína memoria tens!
Blay: Y tú també, sino que no ho dius. Al arrancar el tren, ¡quina
casualitat! me vaig enganyar de vagó.
Ignes: ¡Y quína altra casualitat! Vares pujar al que eram nosaltras, y
varem fer el viatje junts.
Blay: Y'm va semblar molt curt.
Ignes: A mí també.
Blay: ¡Quí t'havía de dir que serías l'Apotecaria de Malgrat!
Ignes: ¡L'Apotecaria! La dona del fill del Apotecari.
Blay: Que també es apotecari.
Ignes: Pero que, un cop casat, no'n fará, perque anirá á Canet á viure
al mas de la seva dona.
Blay: A Canet hi anirém de tant en tant á veure á la teva mare.
Ignes: No; hont vindrém en tant de tant es á Malgrat á veure el teu
pare.
Blay: ¿Y per qué hem de venir aquí, visquenthi?
Ignes: No, home, hont viurém es á Canet ab la mare.
Blay: ¿Qué s'ha pensat la teva mare que m'en aniré á viure al mas ab
vosaltres?
Ignes: No s'ho ha pensat; n'está segura.
Blay: ¡Ay Mare de Déu! ¡Quín temporal se'ns ve á sobre! Ignés! Ignés!
No'ns casarém!
Ignes: ¡No diguis aquestas cosas!
Blay: Lo pare creu que viurém aquí, y respecte á aquest punt no cedirá!
Ignes: Tampoch cedirá la mare.
Blay: ¡Sí que estém frescos!
Ignes: ¿Cóm no s'en han recordat fins ara de tractar aquesta cuestió?
Blay: Donemne gracias á Deu, perque si se'n arriban a recordar, tú no
estarías aquí, perque no hauría vingut la teva mare per firmar els
capítols.
Ignes: ¡Ja hi caich! No n'han parlat perque la mare te per cosa sabuda
que sent jo pubilla, tú vens al mas.
Blay: Y'l pare te per cosa indiscutible que sent jo heréu, tu vens
aquí.
Ignes: ¿Y be?
Blay: Y mal, perque no pot haberhi pitjó. No'n parlém del assumpto.
Ignes: Sí pero un cop casats...
Blay: Ja no hi ha qui'ns descasi, y de una manera ó altre tot
s'arreglará.
Maria: (Desde dins.) ¡Ignés!