_Mon filh, si vols fer bon fi,
escoltel quet vaig a dir._
1
Pren a cascú per lo ques,
nol prenguias per los demes.
2
No es d'home ben educat
dir Notari a un Advocat.
3
Mai ningú s'ha arrepentit
de no havers mamat lo dit.
4
Quant un home te rahó,
o diu que si, o diu que no.
5
Poch fa una persona sola
si vol cassar ab pistola.
6
No tothom que porta gorra
es lo mosso de la torra.
7
Mal camí segueix aqueyl
que atrapar vol un auceyl.
8
Per mes que sies poderos
sempre auras de fer de cos.
9
Diguintho o no los rabins,
ja hi podeu entrar a dins.
10
Not vesteixis sense roba
ni menjes serradures de caoba.
11
No creguias honest un bayl
hont s'hi balhe cap per vayl.
12
Si dones tot l'aur que tens
no ten restarà pas gens.
13
Per ser un capitost temut
no ha desser pas geperut.
14
Pensa que tot capeylà
sab lhegir lo be-a, ba.
15
Nos fa farina del blat
avants d'haverlo segat.
16
No creguias a un philosop
que porti gorra de cop.
17
Coses hi ha que fan olor,
d'altres n'hi ha que fan pudor.
18
L'home te necessitat
d'anar begut e menjat.
19
Al estiu tot son calors
y en un femer mals olors.
20
May farà discursos bons
qui s'atipi de sigrons.
21
En lanxa, nau o vaixeyl
embarquet, no ab un cubeyl.
22
No portes botes vermeyles
ni't mossegues les oreyles.
23
Mal caminarà un soldat
si te que estarse assentat.
24
Si dar vols serenates,
no't poses cremor tartro a les sabates.
25
Los que agafen los serenos
son gent de poch mes o menos.
26
No prenguis may bayns de peus
ab lo mateix vas que beus.
27
May se sap si es gros lo nap
fins que ha descobert lo cap.
28
Lo arreplegar taps de suro
not treurà de cap apuro.
29
Los preberes escapçats
poch podrien fer pecats.
30
Ni de burles ni de veres
a ton senyor toquis peres.
31
No't vesteixis de manobre
ni tampoch de moro pobre.
32
Socrates no's feya ab pilhos
ni lhegia cargolilhos.
33
Pausanies en lo temps grech
diu que no portava gech.
34
Virgili no anava a missa
ni menjava lhangoniça.
35
L'historia no diu de Christo
que hagues ences may cap misto.
36
No't pensis que Sanct Thomas
escrigues ab lhum de gas.
37
Los sabis no estan segus
de que'ls sancts menjessin lhus.
38
Lo qui acustuma be anar
ben poch s'aura de purgar.
39
Un passat ple de romanços,
un present ple de bunyols,
un futur d'aquells mes mansos
e una escudella de cols,
¿que mes vols?
40
La tradició es una herencia,
lo petar una indecencia.
41
Dones, flors, musica, auceyls...
¡quentos nous, romanços veyls!
42
No mengis may pa de figa
ni donguis molts diners a cap amiga.
43
Quadros bons pochs ne veuras
fets ab la punta del nas.
44
Res mes lhuny del ideal
que un Manaya ben formal.
45
Caset, no per l'interes
pel capital, que val mes.
46
L'uyl del cap veu lo de dalt,
l'uyl del ces veu l'orinal.
47
Una cosa es l'Escultura
e un altre l'Agricultura.
48
L'art que no te religió
may ferà sancts de cartró.
49
Mostren les antiguetats
trastos veyls, sovint corcats.
50
Poca cosa en las arts val
l'havé esbotzat un timbal.
51
Ab menta, quitrà e marduix,
no obtindràs may cotó fluix.
52
L'art, segons lo Verones,
o be es art, o be no ho es;
(excepte l'Art de pages
o també l'art del burges
_menjà e beure e no fer res_.)
53
No tothom qui porta ulheres
ha nascut a Lhabaneres.
54
Quan un becó fa gelats
ols fa be, ols fa esguerrats.
55
Not fiis pas d'una tropa
que porti barret de copa.
56
Los bruts en arts e en Sciencies
no fan may mes que indecencies.
57
Del cor naixen sentiments,
del detras los excrements.
58
Treu de casa al jove brut
avans no't fassia cornut.
59
No estiguis may sens dinés
siguin teus o dels demés.
60
Pas al vencedor deixaune
vagi o no vestit de lhauna.
61
May podras fer ben be a un temps
beure, jeure, e plegar fems.
62
Salut, diners, bon sol,
alegran a qualsevol;
es dir si no es un mussol.
63
Diners fan tort, diners fan dret
e fan furgar c...* ben estret.
(* aquí hi ha un forat)
64
Bon frances may troba mengua
en servirse de la lhengua.
65
Si descuides ton forat
potsel trobaras tapat.
66
A cap noya li està be
d'ensenyar tot lo que te.
67
A casa de maturrangues
no hi vaigis a buscar gangues.
68
No tothom que està embarcat
vol dir que ya està ofegat.
69
No fa jove ni fa veyl
lo venir de Martoreyl.
Ni fa pobre ni fa rich
lo arribarse fins a Vich.
Pero fa molt rapatani
viure a baix d'un soterrani.
70
Quant eyla mostra mameyla
prou es qu'ell va a Cornudeyla.
71
No es pas ben be lo mateix
dur banyes o agafar peix.
72
A mes de dos treu de tino
la flauta y lo tamborino.
73
Per boca mal no parlar,
per detras vent no gitar.
74
De Reys e dones hermoses
¡ay qu'en diriem de coses!
75
Si ets home que puguias fer ho
no sigues ni bolero ni xuflero.
76
Not cases ab dona magre
ni beguis massa tragos de vinagre.
77
Not creguis quel fer ganyotes
fa qu'un se les pensi totes.
78
Beneyta la gent aqueyla
que s'atipa d'escudeyla.
79
Si lhigar be vols los gossos,
prenne pels xichs com pels grossos,
cordes, cadenes o mossos,
¡may lhangonisses!
80
Si tens molts diners faras
tot lo que tu fer volras,
mes si de cas non tens pas
te feras fumer.
81
Los que's casen per amor
sempre viuen ab dolor
com los que ho fan ab fredor
doncs ¡no t'hi arronsis!
82
De l'Esgleya'ls meylors cants
son de xantres, escolans,
o monjos, o sagristans,
o d'altres socios.
83
Qui xerra sempre a tot drap
qui tot vol ferho e res sap
cau en terra es trenca'l cap
ol fan Ministre.
84
Los Filosops mes sapiens
tan incredols com creyens,
de carn non menjaven gens
si non tenian.
85
Barba, uyls esgarrifadors
manteyl de foscos colors
son los trajos dels traidors
en les comedies.
86
De Casteyla els del Conseyl
fan veurer lo blanch vermeyl
y es que tenen lo cerveyl
buit com la panxa.
87
A la plaça per tractar
a l'Esgleya per orar
a la bassa per buidar
si es que taprete.
88
Ya siguen brunes o rosses
not fies de certes mosses
qu'a mes de buidar les bosses
tot t'empastifen.
89
Si un barret te vols fer fer
no vagis a cal lhauner
si es que no ets barreter
y el vols per mostra.
90
Lo quet diguin calharas,
oiras y miraras,
lo tapat ensumaras
si es que no es caca.
91
En carro, tartana o nau,
en mas, en casa o palau,
tothom que reylisca, cau
si no l'aguanten.
92
Los edificis romans,
los mes xichs com los mes grans,
varen ser fets ab les mans
e algunes eynes.
93
La dona bonica may
ferà tornar rich a en Blay
si es que tothom no diu «Ay!
que les du lhargues!»
94
Val mes tenir cap de lhus
que no cua d'avestrus,
per assegurarho pus
fes cap e cua.
95
Si vols pendre bon conceyl
not vesteixis de vermeyl
ni t'afaitis el clateyl
si no ets canonje.
96
Al cap de vayl de una anyada
cent picotins de cibada
es una cosa enrahonada
per un cabildo.
97
Molt s'inflar e poch valer
molt xerrar e poch saber
molt gastar e poch haver
fa hom de Casteyla.
98
Pensa que no es ab renechs
ni tampoch ab espatechs
ques toque'l sach dels jemechs,
sinó bufantlo.
99
Los homs mes savis e sants,
moros, gentils e chrestians,
avans d'haver estat grans
diu que no ho eren.
100
Mira que moltes vegades
les bufetes massa inflades
solen finar rebentades,
si les apreten.
* * *
_Ayma fors la Relligió
lo Papa, Rey e Senyó,
lo lhomiylo e lo vi bo..._
¡DOMINUS TECUM!
* * *
Açí fineixen Los Cent Conçeyls
del Conçeyl de Cent dictats per
lo Senyor Sanct Esperit a Fra
Feliu Piu de Sanct Guiu acabatz
en lo mes de Agost del any de la
Nativitat del Senyor Deus Sanct
Jesus Crist M.CCLXXXI
* * *
RAHONAMENT DEL AUCTOR AB LA PREGARIA DELS
SEPT PECATZ CAPTALS
Vos que ara tot ço avetz lhegit:
Ara pregatz a Dom Deus e a son fihl aymat lo Senyor Sanct Iesus
Christ e a la Sanctíssima Verge Donna Sancta Maria, e a
Monsenyor Sanct Esperit que fou quí dicta lo Sanct Evangeli als
Sancts Apostres. E pregatz perque aycestos CENT CONÇEYLS ne vos
lheixen caurer en pecat de _Sopèrbia_, ço es: molt se inflar e
a tothom meynspreuar, e pensar que s poseeixen les sept
Sciencies en lo magí e gran valor en lo cor, e fortaleza en lo
bras, e non ne esser res de tot ço, e faer com homes besties e
sabatasses que van tots enrabanatz, car presumitz e tibatz ne
solen esser.
Ne comettrer pecat de _Avaricia_ ço es: detentar ço que non se
pot, maiorment diners, car non se pot guardar aur ne argent car
a Deu Nostre Senyor plasqué que diners fossen redons perque
rodessen e hom que aplegue calers, peles, naps o moma, e los
estanque peccat comet.
Ne comettrer peccat de _Luxuria_ ço es: aver appetit desordinat
de carnassa de femeyla, e nar ab maturrangues, bandarres,
bagasses e barraganes de clergues que ne solen esser fembres
folles e caldes, e ne son maestresses en art deshonest; e
visitar burdeyls; e cavalcar demiseles, dames, barones,
comptesses, abadesses, canonesses, e adhuc regines, car totes
han fam de vianda d amor en ivern, pus dormen entreficades en
lhana e ploma, e al foc s escalfen; e en estiu car sangs fan
moviment, e dona gran xardor Natura. E tot ço peccat ne es,
encar que aycest ne sia ceyl que Sanct Iesus Christ primer
perdona.
Ne de faer peccat de _Irae_, ço es: de fort s empipar e
flestomar e iurar, e de se faer bruticies, ab lo Senyor Deus
Sanct Iesus Christ viu, o del altar, o ab aycelh del Sanct
Sepulcre, e ab la sua Santíssima Mare, e los sancts e
Patriarques; e desampus ab lo Papa e Rey e altres persones
sanctes e piadoses; e donar garrotades e colps d esvertz,
brandó, espaa, daga, lhansa o lhansó, o destral, porra o massa
dreta o plegadissa, ne portant o non ne portant sucre candi a
la butxaca o altre malefici, e ainsí fendrer ferir, scuarterar
e occir. Car tot ço irae es.
Ni de caurer en peccat de _Gola_ ço es: fort endrapar, e s
atipar de carn e auceyls, e lhebres e veneria, e peixos e
osties, lhangostes, lhangostins, e pops e sipies e desempus
fruites e formatjes, matons e nates, e torteyls e panaylets, e
pets de monja; e fors veurer aiguardent e vins, negres e
blancs, verts, dolsos e rancis, d Espanya e de Napols, e vi
grec, e vi françes que costa forç car, e jita tap de suro en l
air, e pete, e fa gatzara e xibarri, e los homs lo pet agafen e
les fembres desconçeylades tant tots e hi lheixen caurer, e
tots fan peccat ensemps.
Ne aver _Enveja_ ço es: voler lo d altri, ainsí cosa com
muyler, com vestimentes, com altres coses, e aur e argent e per
tot ço aver, ensarronada far, encar que val plus ensarronar que
ensarronat ne esser; e ço diuen prohoms e prudentíssims varons
e mercaders que fors richs e açi ne son.
Ne aver _Peresa_, ço es: esser gran vagarro, e aver mandra en
tot lhoch e occasió, e gran nyonya, e non far res que menjar e
jeurer e faer lo gandul.
E tot ço que açi he dict, los sept grans peccats captals ne
son.
E ara io prech ainsi a Dom Deus e a la sua Sanctíssima mare
donna Sancta Maria que per estos CENT CONÇEYLS ne fiatz lhiures
e non tombatz, ne en crim, ne en malvolenza, e fiats bons, e
sancts e ben roncats, e ben vos amusats en plahers gays, e ben
aymatz vostres aimies, e muilher, e ne aiatz for infants d
eyles, e desampus aiatz lo cel quant hora sia.