En lo nom de Nostre Senyor Deus Sanct Jesus Christ tot poderos
e de la sua Sanctíssima Mare la Verge Maria: A totes les gens
que viuen segons raho e lley, e a mes als reys e grans senyors
e nobles, los quals Deus ha ordinat per regiment d'altres, ço
es de necessitat de sçaber y fer sçaber les veritats per mi
aplegades en estos conceyls, ab lajuda de la divina gracia, e
com foren aplegades; e ço es lo que vull dir ací:
Sortí de la mia cella un belh matí de maig--despres de studiar
los grans homs mes sciens que en lo mon son estats, e sabis, e
sancts, e homes prudents, axis pagans com chrestians, quant me
prenguí dolor cruzel e mortal greu e quedas la mia anima
marrida e de trebayls plena; car pensí que hom no parria may
finir ni enclourer tota la gran sapiencia que a Nostre Senyor
Deus plagué de vessar a homs preuxs per comanament d'altres, e
de fembra desconsellada, folla e deshonesta que sovent ne sol
esser, e cal reptar. E com jo volia ferne un llibre, e pensí
que si be volia non porria, la mia pensa fou asprement angoxada
e lo meu cor me cuida fendre, e me vis aixi fanir langen; trist
e sconertat, e en turmen tal anant pels camps mort volia.
Lavors me posí a orar, a Dom Deus a son fill aimat lo Senyor
Sanct Jhesu Christ, quand de sopte veigí fendres lo cel e ixer
gran claror e raigs de llum e guspires lluentes com les
lhengues que monsenyor Sanct Sperit jità als apostres.
E aparesques lo Senyor Deus tot rodejat de llum, com lo sol, e
de nigol blaveyrols. E me dix de pendrer conort y de fer la mia
tasca, e de pendre gran pacientia com a virtud primera, e de
non m arronsar, e rumiar ben be la mostra, e pregar a la Verge.
Disparescuda que fou la visió non sentí pas de turment ni
angoixa, ans be fermeza e discreció e prudentia e pensí que lo
meylor era de narmen al camp a paseijar e be rumiar la cosa e
tot quant en lheys sta deixat per ma d hom e inspiració divina
e de spurgar los conceyls cuberts de falsa peyl daycells que
molts en veyretz e que maior plassent encar que fan gran error.
E refrescat per l aire matinal de Natura, e obert l esperit per
l olor de les flors que tot ho embaumen me so passejat long
temps fins que tornat ne som a la mia casa, e comensy aycest
lhibre, scorcolhant altres lhibres, regirantne pergamins, e
aplegantho tot e triantho fors sens esperansa de preu ni
gazardó, sino ab desitx de ben fer, e ben conseylar e ben
obrar.
Entes, donques, e considerant lo molt alt e poderos senyor en
Pere, per la gracia de Deu, rey d'Aragó terç, que aquestes
coses son rahonables, e considerades les altres coses que a un
poble en especial son necessaries de la sciencia del ben
viurer, ha manat ordinar aquest meu llibre per manera e ordre
que sen segueix, e hi ha fet compendre a elegir de la maduyla
dels auctors de veritat d'aquella sciencia, tot quant be li
escaigues; e aço, per la ma d En Bartomeu Tresvents metge seu,
en la part de phisica, e en aquesta mateixa, e expert de
philosophia, e per la de mossen Jordi de Sanct Jordi en la part
d'arts lhiberals e bones lletres e ben obrar. E los dits
mossens l han servat migatsanthi la divina gracia, en los dit
conceyls, e l han presentat de la meua part al molt magnific
CONÇEYL DE CENT de la ciutat de Barcelona, lo qual lo ha fet
visorar per Mestre Ieronim de Coplliure, Fra P. Benet de
Sanctes Creus, Mossen Romeu de Cardedeu e Fra Guillem de Sanct
Jem monge minim, los quals han sobiranament tractat, e son
stats, e son sobirans historiaires dels actes temporals de lo
dit Conçeyl. E com cascu puixa ben jutjar d aço que coneix, e
experiencia de virtuts sia meylor maestre que experiencia d
estudi, lo dit lhibre lo som portat a examen del Ilustrissim
senyor bisbe, per que li fos sotsmes per tal que esmenat e
limat ab la lima de la sua episcopal auctoritat sia pus
segurament legit en mançansa de granea de peccat que per tot lo
dimoni fica e cal spurgar, e aixis profitar puixa a tots
aquells qui en lo dit libre ensenyement hi atrobaren.
Donques, a lahor e honor de Nostre Deus Senyor Sanct Jesuchrist
e de la sua divina Mare la verge Santa Maria e a servey e bon
profit del prohisme, yo he volgut dictar los dits Cent
Conçeyls, en los quals e aiustades e barreijades, per aiudar a
creixer la virtud, quelques maximes e veritats que d homs
prudentissims e de philosops e d auctoritats dels Sancts, e
trobades, e coylides e aplegades. Car aixis com per bons
companyons de bona lhey e de bona natura los jovenceyls s
esmenen per folls que sian, per bonas doctrinas los vicis e los
mals s aminuen es correigeixen, car bon esforç mal astre vens,
en tal guisa que sabiesa sobresenyoreige tota mala ventura e
astragnesa e inclinacions desordenades, que maleyta es la
persona que no es senyor de la sua natura viciosa e de la sua
voluntad desordenada.
Aixis tots los fills d hom mortal e nats de mare trobaran en
los dits Conçeyls per mi encadenats en consonança, confort en
la vida, qu es cansada cosa, e non les hi leixiran temps que
viscan peccant sens penedir, e donaran bones ensenyançes a homs
que son presoners de fortuna, e conhort als que son richs d
enuix e pobres de diners. E ensenyaran a lohar a cascú segons
lo seu mereixere, e los hi mostraran com lo molt voler sovint
nos pot complir, puix no podem abraçar tant com lo cel que la
terra environa, e los feran fugir d enyorament, enuig, dol e
despit, e los conduiran a viurer aixis com ceyl qui s veu prop
de la mort sens mancar per res als actes de la vida, puix si
mort es de molts mals medecina, malament viu qui delit pert de
viurer, e los feran possehidors d altres e moltes honestes
coses fort profitoses, e plenes de sobstancia.
Açi vull jo finir lo prefaci de los CENT CONÇEYLS patronats per
lo CONÇEYL DE CENT, desitjant que lhur doctrina moral puixa
esser coylida per tot hom laych e per tot hom de l esgleya del
Senyor Deus, ainsi de Barcelona com de tot lo reyalme d Arago e
de Napolls e illes Maylorques e de Cicilla e tot altre reyalme
ont se parlia e se scriguia en romans cathalanesch. Tals son
les mies pregaries, vullga Nostre Senyor Sanct Jesuchrist que
sian complideres en lo present lhibre, e continuades en d
altres e altres.
Deu sia lhoat.