(La criada: s'apropa al taulell.)
Batistet: Què porta aquí?
Criada: (desembolicant-los) Porto uns cuberts de plata, a veure quant
me'n poden donar.
Batistet: Tal com están serà a pes de plata. Veig que han llimat les
inicials.
Criada: No eren les inicials. Era l'escut.
Sr. Batista: L'escut, diu?
Criada: Si, senyor... L'escut dels meus amos. No's pensin que'ls hagi
robats.
Sr. Batista: Nosaltres no'ns fiquem amb això. No som tafaners ni volem
saber procedencies. Fem el bé sense mirar a qui'l fem.
Criada: Gracies. Nostre Senyor els hi pagarà. Ja poden contar els meus
senyors si en deuen estar d'apurats quan han caigut en la baixesa
d'haver d'acudir an aquesta casa.
Sr. Batista: Cóm s'enten haver caigut a la baixesa! La baixesa está en
gastar i no en empenyar! Quants nobles anirian descalços si no'ns
tinguessin a nosaltres? A quants no fem alçar el cap que'l durian a sota
l'ala?
Criada: Potser si, però la senyora... plorava.
Sr. Batista: Més ploraria si no hi fossim. Baixesa, diu! Baixesa de
venir aquí a casa! Ja li pot dir a la senyora que m'ha trobat traient-me
taques, enten? Vui dir, que també fem de quita-manchas...
Batistet: Quin nom posarem?
Criada: Munda Recasens, per servir-lo.
Batistet: (donant-li els diners) Tingui. Vintisis duros am desqüento.
Sr. Batista: I també li pot dir, a la senyora, que'l senyor Batista (i
el senyor Batista sóc jo), no deu res a ningú, sino que li deuen, i la
gent és de bé o no ho és, segons el saldo de la caixa.