XII

Mossèn Joan, que ni esma havia tingut per alçar-se, restà

aclaparat baix el pes d'aquella tempestat, que mai hauria

cregut pogués ser tan grossa. Donya Dolors, de peu dret,

evidenciava amb el traspàs de sa fesomia, el trastorn de son

esperit. Altres vegades havia vist en son marit accessos que,

més o menys passatgers, eren impropis de sa naturalesa apàtica

i gelada; però mai l'havia vist en tal grau d'exitació, ni es

creia ella que pogués arribar-hi, i això que coneixia a fons

son temperament.

Llarga estona permanesqueren silenciosos ambdós. Sens dubte

reconeixia la bona senyora que havia picat massa fondo amb sa

sàtira, no havent tingut prou corretja per a aguantar sos

nervis excitats pel cúmul d'intemperàncies buidades pel seu

marit.

-El mal ja està fet, i és inútil entrar en lamentacions- li

observà mossèn Joan. -Lo que cal fer és tractar de posar-hi un

remei, si n'hi ha, esperant quan vinga la reacció.

-Em temo que el remei és lluny- féu donya Dolors rodant el cap,

-perquè és tossut com una banya de marrà.

-I és una desgràcia, una verdadera calamitat la que ens ve

sobre- afegí després d'uns moments de silenci. -Aquest home,

amb sa falta de sentit pràctic i amb son poc talent per a saber

distingir qui el burla i l'explota del qui li vol bé, ens està

conduint cap a un mal pas. Jo veig venir dies molt negres, i

aquest jove me sembla com enviat de Déu per a posar-hi un remei

tornant les coses a lloc. Desgraciadament el dimoni de l'enveja

s'hi ha ficat pel mig, i la persona a qui tothom porta en

palmes, ell no la pot veure ni dragar. Amb lo d'ara ho tenim

pitjor que ho teníem. Veig que ens hem precipitat a donar-li la

píndola sense preparació.

-També ho conec ara així- digué el Rector descoratjat. -Mes,

qui s'havia de pensar que li vingués tant de nou! Aquest home

viu fora del món.

Després d'alguna pausa afegí:

-En fi, hem d'esperar que, si convé, Déu hi farà alguna cosa, i

en Ell ho hem d'encomanar. Potser no sia més que una nuvolada

d'estiu.

-Déu hi faci més que nosaltres!- exclamà la bona senyora

plegant les mans.

Sang Nova Novel, la muntanyenca (Volumes 1 and 2) · 第 40 / 76 题