Peret: Dich...
Manco: (_Com preguntant qué diu._) ¿Cóm?
Batlle: Res. ¡Bah! no ho posis. No ho estranyi, com
que d'aixó no 'n menjém...
Quima: ¡Home, es clar!
Pau: Ell ho assegura.
Batlle: Bueno: aixís ja es diferent.
Peret: Si vosté no'm dòna crédit...
Batlle: Hombra, es net que n'hi daré sent de la
daficultad... Deixemho corre, Joseph. (_Al Manco._) Cap á Casa de la
Vila. (_Als altres._) Veus, home, com jo ho conech... (_A Manco._)
sempre he dit que aquets no ho eran.
Peret: (_Ap._) Ho endevinas, com hi ha mòn.
Batlle: Vamos, poden bellugarse que se 'ls levanta
l'arrest. (_S' en vá._)
Titet: ¿Jo també puch anar á fora?
Pau: ¿Y donchs, home? tú també.
Titet: Si 'm dòna aixó, 'm tanco á casa; y p' el susto
no 'm moch mes.
(_Ho diu mirant el pany que ha quedat posat á la porta._)
Pau: Creume, noy, que tens desgracia, y encara 't
valdrá mes, créu.
Titet: Si me 'l dònan... (_Lo toca com per obrir, y al
moment el pany 's dispara ab tiro y soroll de campanillas. Tit cau en
terra, com esglayat._)