Pepet: No: primé me 'n irè jo, pues l'aire que ab
ella
's fassi será un aire mal pel cos.
Lluisa: ¡Valgam Dèu!
Pau: (_Ap._) ¡Es qu' es ben llonsa! Ja 'm carrega ab
tanta por. Jo estich cert, si no li passa, que prou l'agafarém tots.
Peret: Son romansos. (_Que ha estat parlant ab
Pepet._)
Pepet: ¡Ca! no ho creguis.
Peret: ¡Li dich que son il·lusions!
Pepet: Bueno, pues treu tú la roba: aprofita
l'ocasió. (_'S gira d'esquena á ell y ab lo mocadó de mocá 's tapa
nas y boca._)
Quima: (_A Pau._) Pero bè, ¿no veus quin home?
Pau: Qué m'esplicas, bè 'l veig prou: si així tè de
passar dias... si no es ell, créu, fuijo jo; no estich per tantas
folías.
Quima: Com hi ha mòn, donchs jo tampoch, y 't dich que
si no s'acaba...
Peret: (_Qu' ha estat mirant y sacudint roba._) ¿Qué
vá du un pany de pistó?
Pepet: Aquet, sempre que viatjo, 'l trobarás ahont jo
soch, pues l'ensenyo, faig parroquia, y aixís engrandeixo 'l nom.
Titet: ¿Que potsé es un pany de porta?
Pepet: Es un pany de porticó: ab aixó no pót obrirse
cap porta.
Peret: (_A Pau y Quima._) Es secret.
Titet: ¡Jo 't toch! Es estrany que ab questas cosas,
que ho podrán ben tancá tot, haigi entrat en allí 'l córala.